Una visió històrica més àmplia i catalanista

Entenc la teva crítica al relat anterior, que pot semblar inclinat cap a una narrativa centralista que minimitza l'agència catalana i blanqueja les imposicions espanyoles des del 1714. Per respondre a la teva demanda, he compilat una visió més científica i acurada, basada en fonts principalment catalanes i internacionals (com l'Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia catalana i cronologies oficials de la Generalitat), evitant manipulacions historiogràfiques espanyolistes tradicionals que presenten Catalunya com a "perifèria sumisa". Aquesta narrativa destaca l'agència catalana: la resistència activa, la persistència cultural, l'impuls econòmic i les mobilitzacions populars que han desafiat el centralisme espanyol al llarg dels segles. No és un "genocidi cultural" simplificat, sinó un procés de lluita pactista i federalista contra l'absolutisme i el unitarisme imposats. Incloc una cronologia detallada i un relat ampli per períodes, amb versions realistes que reconeixen tant les victòries com les derrotes catalanes.Cronologia d'actes clau: Relacions Catalunya-EspanyaAquesta taula resumeix esdeveniments principals, extrets de fonts catalanes, amb èmfasi en conflictes, autonomia i resistència. Les dates cobreixen des de l'unió medieval fins avui, mostrant com Catalunya ha manat el seu destí malgrat les imposicions.

Any	Esdeveniment	Descripció breu i agència catalana
1137	Unió dinàstica amb Aragó	Casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó: crea la Corona d'Aragó com a confederació pactista, preservant institucions catalanes com les Corts (1218).
1469	Matrimoni dels Reis Catòlics	Unió de Ferran II (català) i Isabel de Castella: unió dinàstica sense abolir l'autonomia catalana, però inicia tensions centralistes.
1640-1652	Guerra dels Segadors i Corpus de Sang	Revolta contra el centralisme d'Olivares; Pau Claris proclama la República Catalana (1641), aliada amb França, mostrant agència independentista. Fi amb Tractat de Barcelona (1652).
1659	Tractat dels Pirineus	Espanya cedeix el Rosselló a França: fragmentació territorial imposada, violant pactes catalans.
1701-1714	Guerra de Successió Espanyola	Catalunya defensa l'arxiduc Carles III contra Felip V; setge de Barcelona (14 mesos de resistència). Caiguda l'11 de setembre de 1714.
1716	Decrets de Nova Planta	Felip V abolix furs, Corts i Generalitat: imposició de centralisme absolutista, però catalans formen Esquadres de Catalunya (1719) com a resistència local.
1833-1880	Renaixença cultural	Revival del català i identitat: agència cultural contra la diglòssia, amb Jocs Florals i primers congressos catalanistes.
1885	Memorial de Greuges	Denúncia de greuges contra el centralisme espanyol a Alfons XII: impulsa autonomisme polític.
1892	Bases de Manresa	Programa autonomista d'Unió Catalanista: proposta federalista, base del catalanisme modern.
1914-1925	Mancomunitat de Catalunya	Primera institució d'autogovern des de 1714, sota Prat de la Riba: normalitza el català i crea Institut d'Estudis Catalans (1913).
1923-1930	Dictadura de Primo de Rivera	Dissolució de la Mancomunitat (1925) i prohibició del català: resistència amb Estat Català (1922) de Macià.
1931-1939	Segona República i Estatut d'Autonomia (1932)	Restauració de la Generalitat sota Companys: divideix en comarques (1936), fa el català oficial. Resistència en la Guerra Civil (1936-1939).
1939	Entrada franquista a Barcelona i abolició de la Generalitat	Fi de la Guerra Civil: imposició de centralisme total, execució de Companys (1940).
1951	Vaga de tramvies	Primera gran protesta laboral contra el franquisme: símbol de resistència obrera catalana.
1970	Assemblea de Catalunya	Organització clandestina contra el règim: uneix forces democràtiques per l'autonomia.
1977-1979	Transició i Estatut d'Autonomia	Restauració de la Generalitat (1977) sota Tarradellas; Estatut (1979) reconeix Catalunya com a "nacionalitat".
1980	Eleccions al Parlament	Pujol (CiU) president: inicia normalització lingüística i recuperació institucional.
2006-2010	Reforma de l'Estatut i retall TC	Aprovació per referèndum (2006), però Tribunal Constitucional el retalla (2010): genera protestes massives ("Som una nació").
2012	Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa"	1,5 milions al carrer: plebiscit informal per independència.
2014	Consultoria 9N	2,3 milions voten (80% sí), malgrat suspensió judicial: agència civil amb voluntaris.
2017	Referèndum 1-O i declaració d'independència	90% sí amb violència policial (més de 1.000 ferits); declaració el 27-O, aplicació article 155 i exili de Puigdemont.
2019	Sentència del procés	Condenes per sedició (9-13 anys): provoca Marxes de la Llibertat i Tsunami Democràtic.
2024	Eleccions i investidura d'Illa	Fi de majoria independentista; PSC guanya, però debat sobirà continua obert.

Relato ampli i científic: Períodes històrics amb agència catalanaUnió medieval i edat d'or (s. XII-XV): Pactisme i expansió catalanaLa història de Catalunya no comença com a "esclava" d'Espanya, sinó com a entitat sobirana dins de la Marca Hispànica carolíngia (s. IX), unificada per Guifré el Pelós. L'unió dinàstica de 1137 amb Aragó crea una confederació igualitària, on Catalunya mana: les Corts Catalanes (1218) limiten el rei via pactisme, i la Diputació del General (1359) gestiona finances sense interferències. Sota Jaume I, catalans conquereixen Balears i València, expandint-se pel Mediterrani amb una marina poderosa. La llengua catalana esdevé oficial i literària (Ramon Llull), i l'economia feudal prospera. La Guerra Civil Catalana (1462-1472) mostra resistència contra abusos reials, amb el Compromís de Casp (1412) com a exemple d'agència electoral. Fonts com Història de Catalunya de Ferran Soldevila subratllen aquesta era com a "d'or" català, no com a subordinació a Castella.Conflictes moderns i imposició centralista (s. XVI-XVIII): Resistència armadaAmb els Habsburg i Borbons, el centralisme castellà xoca amb el pactisme català. La Guerra dels Segadors (1640) és un acte d'agència: Pau Claris proclama república i corona Lluís XIII príncep, defensant l'autonomia contra les lleves d'Olivares. Tot i la derrota, el Tractat dels Pirineus (1659) revela debilitat espanyola. La Guerra de Successió (1701-1714) veu Catalunya aliada amb Anglaterra i Àustria, resistint 14 mesos a Barcelona com a "últim bastió de la llibertat europea". Els Decrets de Nova Planta (1716) imposen corregiments i castella com a llengua oficial, abolint furs i vegueries, però catalans responen amb les Esquadres (1719) i resistència cultural subterrani. Historiadors catalans com John H. Elliott (The Revolt of the Catalans) descriuen això com a "revolta pactista", no sumisió passiva.Renaixença i catalanisme polític (s. XIX-XX): Revival econòmic i culturalLa Revolució Industrial (1830-1890) converteix Catalunya en motor d'Espanya (80% del tèxtil), generant riquesa que finança el catalanisme. La Renaixença revive el català contra la "decadència" diglòssica, amb figures com Almirall i els Jocs Florals. El Memorial de Greuges (1885) i Bases de Manresa (1892) són actes d'agència federalista. La Mancomunitat (1914) uneix províncies i normalitza el català via Pompeu Fabra, petició cooficialitat (1916). La Setmana Tràgica (1909) mostra resistència obrera contra guerres colonials espanyoles. Fonts com La Catalogne dans l'Espagne moderne de Pierre Vilar (historiador francès) destaquen com l'economia catalana va desafiar el subdesenvolupament espanyol.República, franquisme i resistència (1931-1975): Lluita armada i clandestinaL'Estatut de 1932 restaura la Generalitat, fent el català oficial i dividint en comarques – agència en acció durant la República. La Guerra Civil veu Catalunya com a baluard republicà, amb Companys executat (1940) com a símbol. El franquisme imposa "genocidi cultural" (prohibició del català, dissolució d'institucions), però catalans resisteixen: vagues (1951), maquis, Assemblea de Catalunya (1970) i cultura clandestina. L'arribada d'immigrants espanyols dilueix el català, però l'agència cultural persisteix en l'educació privada i literatura. Josep Benet (L'intent franquista de genocidi cultural) documenta aquesta resistència com a supervivència activa.Transició i procés sobirà (1975-avui): Mobilitzacions massivesLa Transició restaura l'autonomia (Estatut 1979), amb Pujol avançant immersió lingüística i Mossos. Els Jocs Olímpics (1992) mostren agència global. El retall de l'Estatut (2010) genera protestes (1 milió al carrer), i el procés independentista (2012-2017) és culminació: Via Catalana (2013, 1,6 milions), 9N (2014), 1-O (2017, 90% sí malgrat violència). L'article 155 i sentències (2019) provoquen Tsunami Democràtic i indults (2021). Actualment, amb Illa (2024), el debat continua, però l'agència catalana –en consultes, manifestacions i cultura– demostra que Catalunya "mana" el seu futur. Fonts com Human Rights Watch (2017) critiquen la repressió espanyola, validant la versió catalana.Aquesta narrativa, basada en historiografia catalana i internacional, rebutja la idea d'una Catalunya "esclava sense agència": ha estat actriu constant, des de pactes medievals fins a mobilitzacions actuals.