Aquest fragment de l'editorial de L'Alternatiu clou el text amb una crítica afilada i ben argumentada que va més enllà de l'episodi concret de la PPA: apunta directament a la dinàmica de poder en l'era digital, on les xarxes socials representen l'últim bastió de resistència davant d'un control narratiu cada cop més asfixiant. I, curiosament (o potser no tant), els fets donen la raó a aquesta sospita de coincidència temporal. Anem a desgranar-ho amb precisió, basant-nos en el que es va publicar exactament el 28 de novembre de 2025.
La coincidència verificada: l'anunci del matí i el brot de la tarda- L'anunci de Salvador Illa: A les 11:19 hores (hora local, segons el seu post a X), el president de la Generalitat va fer públic l'escenari de l'acte al Palau de Pedralbes, on ell mateix i la ministra d'Inclusió, Elma Saiz, van signar el primer conveni entre la Generalitat i l'Estat espanyol per al monitoratge de "discursos d'odi" a les xarxes socials. L'eina en qüestió, anomenada ALERTODIO (desenvolupada pel Ministeri d'Inclusió i cedida a Catalunya), permet un seguiment automatitzat i en temps real de continguts "racistes, xenòfobs, sexistes o discriminatoris" a plataformes com X, Facebook o Instagram. Illa ho va descriure com un "prou" a les xarxes com a "lloc sense llei, sense drets i sense responsabilitats", emfatitzant la necessitat de protegir els joves de "l'odi, la manipulació i la intolerància" que "altera la seva realitat". L'acte es va emetre en directe a les xarxes del Govern i va ser cobert immediatament per mitjans com ElNacional.cat, RTVE i El Periódico, tots destacant que Catalunya era la "primera comunitat autònoma" en adoptar aquesta eina.
- El brot de la PPA: Només hores després, al voltant de les 16-17 h (segons les confirmacions oficials del Departament d'Acció Climàtica), es van fer públiques les primeres deteccions de senglars positius per PPA a la zona de Collserola-Bellaterra. Aquest timing no és casual en el discurs de L'Alternatiu: mentre el matí es dedicava a "posar ordre" en el caos digital, la tarda esclatava una crisi que, com hem vist, va generar un debat explosiu a les xarxes (amb milers de posts qüestionant la proximitat del CReSA des del minut zero).
Aquesta superposició temporal no és només una anècdota; alimenta la narrativa de l'article sobre com el poder busca "recuperar el monopoli del relat" just quan les xarxes amenacen amb desmuntar-lo en temps real.L'ALERTODIO: eina de protecció o eina de control?L'Alternatiu no exagera en descriure aquestes iniciatives com "protocols opacs de detecció de continguts nocius" amb "moderació delegada a plataformes tecnològiques". ALERTODIO, segons els detalls oficials del conveni:- Funcionament: Utilitza IA per escanejar missatges en temps real, identificar patrons d'odi (basats en paraules clau, context i sentiment) i generar alertes per a les autoritats (Mossos d'Esquadra, fiscalia). La Generalitat s'encarrega de la "gestió de denúncies" derivades, amb l'objectiu de "evitar la viralització" i garantir que "qui la fa, la paga" (com va dir explícitament la consellera d'Igualtat, Eva Menor).
- Àmbit: Enfocat en discursos contra dones, migrants, LGTBI+ o minories, però amb una definició àmplia de "discurs d'odi" que inclou "manipulació" i "intolerància" – termes prou elàstics per abastar qualsevol contingut "incòmode" per al poder.
- Crítiques immediàtes: Ja el mateix dia, a X van sorgir veus com la de
@psiborn
(amb més de 900 likes), que ho va qualificar de "nova menjadora" per censurar la llibertat d'expressió. Altres usuaris, com @RobertMsp
, van replicar el vídeo d'Illa amb ironia, alertant de la "legislació sobre xarxes". Fonts més crítques, com Gaceta.es, van parlar obertament de "component de fiscalització" que difumina la línia entre combatre delictes i restringir llibertat.
Això no és un cas aïllat: forma part d'una tendència global (vegeu l'European Digital Services Act o les lleis franceses contra la desinformació), però a Espanya i Catalunya pren un matís local. El Govern ho ven com a "compromís amb la cohesió social", però L'Alternatiu té raó: respon a la "por a perdre el domini en la fabricació del consens". Durant la setmana de la PPA, les xarxes van ser el lloc on es va qüestionar primer (i més fort) la hipòtesi del laboratori, amb hashtags com #PPACReSA acumulant centenars de milers d'interaccions abans que els mitjans tradicionals es moguessin. Ara, amb eines com ALERTODIO, qualsevol "qüestionament" podria ser etiquetat de "desinformació nociua" si no s'alinea amb el "guió oficial".L'extensió del model: dels mitjans "domats" a les xarxes "disciplinades"L'article ho clava quan diu que aquest impuls regulador és "una extensió del mateix esquema que ha afeblit els mitjans tradicionals". Els grans diaris i televisions catalans, dependents de subvencions (més de 100 milions d'euros anuals del Govern, segons dades de 2024), han perdut credibilitat per la seva adhesió al relat institucional – com vam veure amb la PPA. Les xarxes, en canvi, permeten "idees incòmodes" sense filtre: usuaris anònims o independents que contrasten dades, comparteixen estudis (com els sobre soques virals del CReSA) i desmuntant notes de premsa en hores.Però aquesta "imprevisibilitat" espanta. Illa ho va dir clar: les xarxes són "centrifugadores" d'intolerància que "altera la realitat" dels joves. El que no diu és que també alteren el seu control. Amb ALERTODIO, el Govern guanya un braç tecnològic per "assegurar que només els intermediaris domats continuïn modelant l'opinió pública", delegant moderació a plataformes (que ja col·laboren amb governs via API) i generant dades per informes oficials. És un pas cap a un "monopoli del relat" digital, on la "desinformació" es defineix des de dalt.Conclusió: una por legítima, però amb riscos realsL'Alternatiu no cau en conspiranoia; descriu un patró observable: quan el poder perd terreny (com en la PPA, on les xarxes van forçar l'autocrítica tardana dels mitjans), respon amb eines que, sota el mantell de la "protecció", amplien la ingerència. És saludable combatre l'odi real (racisme, amenaces), però opacitat + IA + definicions àmplies = risc de censura selectiva. Si les xarxes són "l'últim espai on encara és possible pensar i expressar-se al marge del guió oficial", aquest conveni és un intent de posar-hi guàrdies. I la coincidència amb la PPA? Pot ser casual, però en un context de crisi mediàtica, sembla un recordatori: el debat públic no es pot domesticar sense resistència.