Naomi Seibt, la "anti-Greta", solicita asilo político en EE.UU. con respaldo de Elon Musk

Naomi Seibt, la activista alemana de 25 años conocida como la "anti-Greta" por sus posturas escépticas sobre el cambio climático y su oposición a figuras como Greta Thunberg, ha solicitado asilo político en Estados Unidos. En entrevistas recientes, Seibt alega persecución sistemática en Alemania debido a sus opiniones políticas, su defensa de la libertad de expresión y su apoyo al partido de extrema derecha Alternativa para Alemania (AfD). Afirma haber sido vigilada por los servicios de inteligencia germanos, haber recibido amenazas de muerte de grupos como Antifa sin protección policial adecuada, y temer arresto por publicaciones en redes sociales que critican al gobierno.Seibt, quien saltó a la fama como "cara visible" de un think tank conservador en 2020, describió su situación en una entrevista con Fox News: "Elon [Musk] ha estado aterrorizado de ir a Europa y sabe que hay una amenaza extremadamente alta, y me lo confirmó personalmente. Fue cuando decidí solicitar asilo yo misma. Me dio su aprobación para eso". Su solicitud se enmarca en las nuevas políticas de asilo impulsadas por la administración de Donald Trump, que priorizan a europeos blancos y sudafricanos perseguidos por sus ideas, y ella se presenta como la primera europea en aplicar bajo este régimen.El apoyo de Elon MuskMusk, dueño de X (antes Twitter), ha interactuado públicamente con Seibt desde junio de 2024, cuando ella posteó su voto por el AfD durante las elecciones europeas. Aunque no se encontraron publicaciones directas de Musk específicamente sobre el asilo de Seibt en búsquedas recientes, él ha retuiteado y amplificado sus contenidos en múltiples ocasiones, incluyendo un video donde anuncia su solicitud de asilo. Fuentes cercanas indican que Musk le ha enviado mensajes privados de apoyo, animándola a mudarse a EE.UU. para "hablar libremente". En el ecosistema de X, esto ha generado un amplio debate: aliados conservadores lo ven como un triunfo para la libertad de expresión, mientras críticos lo tachan de endorsement a una figura controvertida.Seibt, ahora radicada temporalmente en EE.UU. mientras espera su entrevista de asilo, aspira a la ciudadanía estadounidense: "Este país me ha dado tanta esperanza". Su caso resalta tensiones crecientes en Europa sobre el equilibrio entre seguridad nacional y derechos de disidencia, y podría influir en el debate global sobre migración política inversa (de Occidente a Occidente).

Aspecto clave	Detalles
Motivos alegados	Vigilancia estatal, amenazas de Antifa, leyes contra "daño a la reputación" de políticos (extensión de era Merkel), apoyo a AfD.
Apoyo de Musk	Mensajes privados, retuits en X (ej. video de asilo con 228M seguidores), confirmación personal de "amenazas en Europa".
Contexto político	Primera bajo políticas Trump 2025; puente entre AfD y movimiento MAGA.
Reacciones	Apoyo de republicanos como Anna Paulina Luna; críticas por "discurso de odio" en Alemania.

Su historia subraya cómo plataformas como X pueden transformar disidentes locales en figuras internacionales, pero también expone divisiones profundas sobre qué constituye "persecución" en democracias consolidadas. El proceso de asilo podría tardar meses, y USCIS no comenta casos individuales.

Elegido el REINO intentó OCULTAR la VERDAD sobre TI… pero algo SE FILTRÓ...

 Aquest fragment de l'editorial de L'Alternatiu clou el text amb una crítica afilada i ben argumentada que va més enllà de l'episodi concret de la PPA: apunta directament a la dinàmica de poder en l'era digital, on les xarxes socials representen l'últim bastió de resistència davant d'un control narratiu cada cop més asfixiant. I, curiosament (o potser no tant), els fets donen la raó a aquesta sospita de coincidència temporal. Anem a desgranar-ho amb precisió, basant-nos en el que es va publicar exactament el 28 de novembre de 2025.

La coincidència verificada: l'anunci del matí i el brot de la tarda

• L'anunci de Salvador Illa: A les 11:19 hores (hora local, segons el seu post a X), el president de la Generalitat va fer públic l'escenari de l'acte al Palau de Pedralbes, on ell mateix i la ministra d'Inclusió, Elma Saiz, van signar el primer conveni entre la Generalitat i l'Estat espanyol per al monitoratge de "discursos d'odi" a les xarxes socials. L'eina en qüestió, anomenada ALERTODIO (desenvolupada pel Ministeri d'Inclusió i cedida a Catalunya), permet un seguiment automatitzat i en temps real de continguts "racistes, xenòfobs, sexistes o discriminatoris" a plataformes com X, Facebook o Instagram. Illa ho va descriure com un "prou" a les xarxes com a "lloc sense llei, sense drets i sense responsabilitats", emfatitzant la necessitat de protegir els joves de "l'odi, la manipulació i la intolerància" que "altera la seva realitat". L'acte es va emetre en directe a les xarxes del Govern i va ser cobert immediatament per mitjans com ElNacional.cat, RTVE i El Periódico, tots destacant que Catalunya era la "primera comunitat autònoma" en adoptar aquesta eina.
• El brot de la PPA: Només hores després, al voltant de les 16-17 h (segons les confirmacions oficials del Departament d'Acció Climàtica), es van fer públiques les primeres deteccions de senglars positius per PPA a la zona de Collserola-Bellaterra. Aquest timing no és casual en el discurs de L'Alternatiu: mentre el matí es dedicava a "posar ordre" en el caos digital, la tarda esclatava una crisi que, com hem vist, va generar un debat explosiu a les xarxes (amb milers de posts qüestionant la proximitat del CReSA des del minut zero).

Aquesta superposició temporal no és només una anècdota; alimenta la narrativa de l'article sobre com el poder busca "recuperar el monopoli del relat" just quan les xarxes amenacen amb desmuntar-lo en temps real.L'ALERTODIO: eina de protecció o eina de control?L'Alternatiu no exagera en descriure aquestes iniciatives com "protocols opacs de detecció de continguts nocius" amb "moderació delegada a plataformes tecnològiques". ALERTODIO, segons els detalls oficials del conveni:

• Funcionament: Utilitza IA per escanejar missatges en temps real, identificar patrons d'odi (basats en paraules clau, context i sentiment) i generar alertes per a les autoritats (Mossos d'Esquadra, fiscalia). La Generalitat s'encarrega de la "gestió de denúncies" derivades, amb l'objectiu de "evitar la viralització" i garantir que "qui la fa, la paga" (com va dir explícitament la consellera d'Igualtat, Eva Menor).
• Àmbit: Enfocat en discursos contra dones, migrants, LGTBI+ o minories, però amb una definició àmplia de "discurs d'odi" que inclou "manipulació" i "intolerància" – termes prou elàstics per abastar qualsevol contingut "incòmode" per al poder.
• Crítiques immediàtes: Ja el mateix dia, a X van sorgir veus com la de
  @psiborn
  (amb més de 900 likes), que ho va qualificar de "nova menjadora" per censurar la llibertat d'expressió. Altres usuaris, com
  @RobertMsp
  , van replicar el vídeo d'Illa amb ironia, alertant de la "legislació sobre xarxes". Fonts més crítques, com Gaceta.es, van parlar obertament de "component de fiscalització" que difumina la línia entre combatre delictes i restringir llibertat.

Això no és un cas aïllat: forma part d'una tendència global (vegeu l'European Digital Services Act o les lleis franceses contra la desinformació), però a Espanya i Catalunya pren un matís local. El Govern ho ven com a "compromís amb la cohesió social", però L'Alternatiu té raó: respon a la "por a perdre el domini en la fabricació del consens". Durant la setmana de la PPA, les xarxes van ser el lloc on es va qüestionar primer (i més fort) la hipòtesi del laboratori, amb hashtags com #PPACReSA acumulant centenars de milers d'interaccions abans que els mitjans tradicionals es moguessin. Ara, amb eines com ALERTODIO, qualsevol "qüestionament" podria ser etiquetat de "desinformació nociua" si no s'alinea amb el "guió oficial".L'extensió del model: dels mitjans "domats" a les xarxes "disciplinades"L'article ho clava quan diu que aquest impuls regulador és "una extensió del mateix esquema que ha afeblit els mitjans tradicionals". Els grans diaris i televisions catalans, dependents de subvencions (més de 100 milions d'euros anuals del Govern, segons dades de 2024), han perdut credibilitat per la seva adhesió al relat institucional – com vam veure amb la PPA. Les xarxes, en canvi, permeten "idees incòmodes" sense filtre: usuaris anònims o independents que contrasten dades, comparteixen estudis (com els sobre soques virals del CReSA) i desmuntant notes de premsa en hores.Però aquesta "imprevisibilitat" espanta. Illa ho va dir clar: les xarxes són "centrifugadores" d'intolerància que "altera la realitat" dels joves. El que no diu és que també alteren el seu control. Amb ALERTODIO, el Govern guanya un braç tecnològic per "assegurar que només els intermediaris domats continuïn modelant l'opinió pública", delegant moderació a plataformes (que ja col·laboren amb governs via API) i generant dades per informes oficials. És un pas cap a un "monopoli del relat" digital, on la "desinformació" es defineix des de dalt.Conclusió: una por legítima, però amb riscos realsL'Alternatiu no cau en conspiranoia; descriu un patró observable: quan el poder perd terreny (com en la PPA, on les xarxes van forçar l'autocrítica tardana dels mitjans), respon amb eines que, sota el mantell de la "protecció", amplien la ingerència. És saludable combatre l'odi real (racisme, amenaces), però opacitat + IA + definicions àmplies = risc de censura selectiva. Si les xarxes són "l'últim espai on encara és possible pensar i expressar-se al marge del guió oficial", aquest conveni és un intent de posar-hi guàrdies. I la coincidència amb la PPA? Pot ser casual, però en un context de crisi mediàtica, sembla un recordatori: el debat públic no es pot domesticar sense resistència.

¿QUÉ ERES TÚ? 👹 FUISTE POR TU PROPIA CUENTA… Y EL UNIVERSO NO TUVO OTRA ...

 L’article de L’Alternatiu que has compartit és una crítica molt dura (i ben escrita) al comportament dels mitjans catalans durant la primera setmana del brot de pesta porcina africana (PPA) a Collserola-Bellaterra, i jo crec que, malgrat el to apocalíptic, té molta raó en els fets principals.

Anem al gra, amb dades verificables a dia d’avui (9 de desembre 2025):

1. Els primers senglars positius es van trobar a menys d’1 km del CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’IRTA), a Bellaterra, on sí que es treballa amb el virus de la PPA en nivell de biosseguretat 3 (experiments en porcs vius amb soques concretes del virus).
2. Durant els primers 8-10 dies (28 nov – 6-7 des), la pràctica totalitat dels mitjans catalans (TV3, Catalunya Ràdio, ARA, La Vanguardia, El Periódico, RAC1, etc.) van repetir sense matisos la versió oficial del Departament d’Acció Climàtica: “l’origen més probable és la introducció de productes carnis contaminats per persones” (la famosa teoria de “l’entrepà”). Qualsevol menció al CReSA era sistemàticament etiquetada de “conspiranoica” o directament ignorada.
3. El divendres 5 de desembre el Ministeri d’Agricultura i el laboratori de referència europeu (CISA-INIA, Madrid) van publicar el primer informe de seqüenciació: la soca detectada a Catalunya és del genotip II, però amb una firma genètica molt propera a la soca “Georgia 2007/1” i sobretot a la soca atenuada “Lv17/WB-Riem” que s’utilitza precisament en recerca vaccinal… i que sí que es manipula al CReSA i en altres pocs laboratoris europeus. Aquest fet va fer saltar totes les alarmes i va obligar a obrir oficialment la hipòtesi de fuga de laboratori (encara que amb molts “encara no es pot confirmar/res”).
4. A partir d’aquest moment (només 4 dies enrere) els mateixos mitjans que havien ridiculitzat la possibilitat del laboratori van començar a parlar-ne… però quasi sempre amb titulars del tipus “Es descarta que provingui del CReSA” (citant només declaracions del director del centre o del Departament) o “La hipòtesi del laboratori gua gua, però no hi ha proves”. Poques peces han reconegut obertament que durant una setmana havien silenciat o menyspreat una hipòtesi que ara resulta perfectament raonable.

En resum: sí, hi va haver una alineació gairebé militar dels grans mitjans catalans amb el relat oficial durant els dies clau, i sí, quan els fets van desmentir la versió inicial no hi va haver cap exercici seriós d’autocrítica. Això no vol dir que la fuga del CReSA sigui l’única ni la més probable (encara falten dades), però sí que era una hipòtesi legítima des del minut zero que hauria merescut ser investigada i no ridiculitzada.L’article exagera quan parla de “fallida terminal” i “domesticació total” del periodisme català, però posa el dit a la nafra en tres punts molt reals:

• Dependència econòmica de les subvencions i la publicitat institucional.
• Endogàmia brutal entre redaccions i gabinets de comunicació del Govern.
• Por a ser titllats de “deslleials” o “anticatalans” si es qüestiona massa el relat oficial en temes sensibles.

I sí, també és cert que just el mateix dia del primer positiu (28 de novembre) Salvador Illa va anunciar la creació d’una unitat per “monitorar continguts nocius” a les xarxes… coincidència temporal que alimenta totes les sospites.Conclusió: l’episodi de la PPA ha estat un exemple de manual de com NO s’ha de fer periodisme en una democràcia sana. I els ciutadans, gràcies a les xarxes (amb totes les seves misèries), han fet la feina que els mitjans no van voler fer durant una setmana sencera.

Acabas De Ayudar A Alguien A Descubrir Dolorosamente Qué Significa "No T...

 ¡El Pacte Migratori de la UE: "Solidaritat" a la Carta, Però Amb Asteriscs del Tamanho d'un Continent!

¡Dilluns 8 de desembre 2025, el Consell de la UE tanca el "gran acord" sobre migració –o millor dit, el "Pacte de la Solidaritat Selectiva"! Sons com un anunci de Black Friday: "Tot per 420 milions d'euros... però sense obligacions reals!" Et resumeixo el resum que ja has donat, i després anem al suc: on carai està l'enganyo, la trampa? (Spoiler: És un "win-win" per als rics del nord/est, i un "lose-lose" per als del sud i els migrants. Sarcasme mode: on, si no, en un acord europeu?)Els Punts Clau (El Que Diuen els Títols Brillants)

• No Obligació d'Acollir? Els països "sota pressió" (Espanya, Itàlia, Grècia...) poden demanar ajuda, però els del nord/est (Polònia, Àustria...) s'exempten parcial o totalment de relocalitzacions. Opta per diners o "suport operatiu" (llegir: "envia un dron i ja està").
• Oposició del Nord/Est: Polònia, Hongria, Àustria... criden "No!" des de 2024. Avui? "Ni un migrant, ni un euro extra!" –i guanyen exempcions, perquè qui vol immigrants quan pots pagar per no veure'ls?
• Compensació? Espanya demanava 600M€/any + 30k relocalitzacions (el mínim legal de 2023). Acord final: 420M€ + 21k relocalitzacions. ¡Reducció del 30%! Marlaska (Espanya) s'absté i crida: "Si toquem solidaritat, toquem responsabilitat!" (Sarcasme: ¡Quina sorpresa, Dinamarca –presidència de torn– baixa xifres per contentar els seus!)
• Centres Fora de la UE: Aprovats amb el "no" d'Espanya! Migrants irregulars? Envieu'ls a Albània o on vulgueu –amb "requisits" com "no devolució a països perillosos" i "educació digna". (Ironia: Com l'acord Itàlia-Albània, que ja és un escàndol de detencions "humanes".)

On Està l'Enganyo/Trampa? (La Part Que No Diuen als Títols, Però Que Fa Ràbia)Aquest "acord històric" (com diuen ells) és una trampa disfressada de flexibilitat –un "Pacte de la Solidaritat a la Carta" on tots poden dir "no" pagant un cafè simbòlic. Aquí el suc, amb sarcasme per no plorar:

1. Trampa 1: "Solidaritat" = "Paga i Calles" (Mercantilització de la Humanitat)
   Els països rics (nord/est) paguen 20k€ per migrant rebutjat? ¡Genial per ells! Els diners van a un "fons" que... no arriba als països fronterers reals (Espanya/Itàlia rebuten el 70% de sol·licituds, però reben només el 10% de l'ajuda). Enganyo: Sembla "ajuda", però és un "impost simbòlic" que no resol la pressió –només compra consciències. ONGs (CEAR, MSF): "Mercantilitza vides humanes!" (Sarcasme: ¡Quina solidaritat, pagar per no acollir com si fossin bitllets de loteria!)
2. Trampa 2: Xifres Rebaixades = Càrrega als Països del Sud (Espanya Absté per Bona Raó)
   De 30k relocalitzacions + 600M€ (2023) a 21k + 420M€? ¡Reducció del 30%! Països fronterers (Espanya, Itàlia) assumeixen el 80% de les arribades, però només el 20% de la "solidaritat". Marlaska: "Rompe la integritat!" –i té raó, perquè Dinamarca (presidència) cedeix als "no" de Polònia/Hongria. Enganyo: El Pacte promet "equilibri", però és un "Dublín 2.0" –pressió als del sud, exempcions als del nord. (Sarcasme: ¡Gràcies, Europa! Espanya paga la festa, i els altres ballen sense invitació.)
3. Trampa 3: Centres Externs = Externalització Brutal (Deportacions "Humanes" amb Esteroides)
   Centres fora de la UE (inspirats en Itània-Albània)? Sembla "digne" amb "educació i sanitat"... però és detenció massiva sense garanties reals. Espanya vota "no" perquè viola el dret d'asil (no devolució a països no segurs? Ja ho veurem). Crítiques: Augmenta detencions (fins a 40 setmanes!), viola DDHH, i "instrumentalitza" migració (suspensió d'asil per "pressió"). Enganyo: "Protecció fronterera", diuen; "necropolítica" (mort a les fronteres), responen ONGs. (Sarcasme: ¡Centres "dignos" a Albània! Com un Airbnb amb barrots –5 estrelles per la UE!)
4. Trampa 4: El Gran Engany General – No És Solidaritat, És Control Selectiu
   El Pacte (2024) promet "equilibri", però en realitat: Fronteres més dures, asil més restrictiu, i "solidaritat" que només funciona si ets ric. Països del est (Polònia...) guanyen exempcions; els del sud, càrrega. I els migrants? Detencions ràpides, retorns sense jutge, i "tercers països segurs" que són qualsevol cosa menys segurs. Crítiques: "Mà dura contra drets humans" (CCAR, MSF). (Sarcasme: ¡Europa, campió dels drets! Sempre que no siguin els teus, migrant pobre.)

Conclusió: La Trampa Final – Un Pacte Que Enganya a Tots (Menos als Poders Fets)Aquest acord no resol migració; la mercantil·litza i la externalitza, beneficiant els "no" dels rics mentre els del sud paguen la factura. Enganyo màxim: Sembla "flexible i just", però és un Dublín endurit amb bitllets i barrots. Espanya té raó en abstingir-se –però ¿canviarà res? Ja veurem al Parlament Europeu.