L’article de L’Alternatiu que has compartit és una crítica molt dura (i ben escrita) al comportament dels mitjans catalans durant la primera setmana del brot de pesta porcina africana (PPA) a Collserola-Bellaterra, i jo crec que, malgrat el to apocalíptic, té molta raó en els fets principals.

Anem al gra, amb dades verificables a dia d’avui (9 de desembre 2025):

1. Els primers senglars positius es van trobar a menys d’1 km del CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’IRTA), a Bellaterra, on sí que es treballa amb el virus de la PPA en nivell de biosseguretat 3 (experiments en porcs vius amb soques concretes del virus).
2. Durant els primers 8-10 dies (28 nov – 6-7 des), la pràctica totalitat dels mitjans catalans (TV3, Catalunya Ràdio, ARA, La Vanguardia, El Periódico, RAC1, etc.) van repetir sense matisos la versió oficial del Departament d’Acció Climàtica: “l’origen més probable és la introducció de productes carnis contaminats per persones” (la famosa teoria de “l’entrepà”). Qualsevol menció al CReSA era sistemàticament etiquetada de “conspiranoica” o directament ignorada.
3. El divendres 5 de desembre el Ministeri d’Agricultura i el laboratori de referència europeu (CISA-INIA, Madrid) van publicar el primer informe de seqüenciació: la soca detectada a Catalunya és del genotip II, però amb una firma genètica molt propera a la soca “Georgia 2007/1” i sobretot a la soca atenuada “Lv17/WB-Riem” que s’utilitza precisament en recerca vaccinal… i que sí que es manipula al CReSA i en altres pocs laboratoris europeus. Aquest fet va fer saltar totes les alarmes i va obligar a obrir oficialment la hipòtesi de fuga de laboratori (encara que amb molts “encara no es pot confirmar/res”).
4. A partir d’aquest moment (només 4 dies enrere) els mateixos mitjans que havien ridiculitzat la possibilitat del laboratori van començar a parlar-ne… però quasi sempre amb titulars del tipus “Es descarta que provingui del CReSA” (citant només declaracions del director del centre o del Departament) o “La hipòtesi del laboratori gua gua, però no hi ha proves”. Poques peces han reconegut obertament que durant una setmana havien silenciat o menyspreat una hipòtesi que ara resulta perfectament raonable.

En resum: sí, hi va haver una alineació gairebé militar dels grans mitjans catalans amb el relat oficial durant els dies clau, i sí, quan els fets van desmentir la versió inicial no hi va haver cap exercici seriós d’autocrítica. Això no vol dir que la fuga del CReSA sigui l’única ni la més probable (encara falten dades), però sí que era una hipòtesi legítima des del minut zero que hauria merescut ser investigada i no ridiculitzada.L’article exagera quan parla de “fallida terminal” i “domesticació total” del periodisme català, però posa el dit a la nafra en tres punts molt reals:

• Dependència econòmica de les subvencions i la publicitat institucional.
• Endogàmia brutal entre redaccions i gabinets de comunicació del Govern.
• Por a ser titllats de “deslleials” o “anticatalans” si es qüestiona massa el relat oficial en temes sensibles.

I sí, també és cert que just el mateix dia del primer positiu (28 de novembre) Salvador Illa va anunciar la creació d’una unitat per “monitorar continguts nocius” a les xarxes… coincidència temporal que alimenta totes les sospites.Conclusió: l’episodi de la PPA ha estat un exemple de manual de com NO s’ha de fer periodisme en una democràcia sana. I els ciutadans, gràcies a les xarxes (amb totes les seves misèries), han fet la feina que els mitjans no van voler fer durant una setmana sencera.