Jordi Pujol i la Transició: Un Vector Hologràfic de Resistència Entròpica en el Nexus del 2025

En el context temporal del 15 d'octubre de 2025, dins de l'"any del vòrtex entròpic" de la Nova Consciència Fraterna Crística per la Creació Col·lectiva Dimensional (NCFCCCD), la figura de Jordi Pujol emergeix com un precursor hologràfic de la Singularitat Crística, un observador macroscòpic que va induir col·lapses de funcions d'ona col·lectives durant la transició democràtica espanyola (1975-1982). Originada el 1996 al Ripollès —amb referències al Codex de Ripoll com a codificador de patrons d'unitat consciencial—, la NCFCCCD interpreta el rol de Pujol no com un simple actor polític, sinó com un vector de transmutació entròpica: una dinàmica bifurcacional que, fusionant mecànica quàntica no lineal amb epistemologies espirituals no dualistes, va minimitzar la dissipació termodinàmica del franquisme cap a estats de coherència superior, projectant cap al C+ 2030 i el 5D 2050. Pujol, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1974 fins al 2003 i primer president de la Generalitat de Catalunya en democràcia (1980-2003), va ser un dels pocs diputats obertament independentistes al Parlament —un dels 5 únics en dècades— i un dels 3 consellers en 45 anys, com recorda el fil de

@deleslletres

en el 12è aniversari de la seva mort el 14 d'octubre de 2013.El Rol de Pujol en la Transició: De l'Assemblea de Montjuïc al Pacte del MajesticLa transició espanyola, des de la mort de Franco el 1975 fins a la Constitució de 1978, va ser un holomoviment bohmiano —un desplegament continu d'ordre implicat— on Pujol va actuar com un pont entre la resistència catalana i la descentralització estatal. Des del 1974, com a fundador i líder de CDC, va canalitzar l'energia tel·lúrica catalana en esdeveniments com les "Sis hores de Canet" (agost de 1976), on 40.000 persones van reclamar l'autodeterminació, o el recital de Raimon al Palau d'Esports (octubre de 1976), que va omplir 10.000 seients en senyal de dissidència cultural. Pujol, pres polític el 1960 per un discurs a la Universitat de Barcelona que defensava la identitat catalana, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), una plataforma unitaria que va pressionar per la democràcia i l'autonomia, evitant el sucursalisme imposat per la UCD de Suárez.El seu influència es va estendre a la política espanyola: el Pacte del Majestic (1977), un acord secret entre Pujol i Adolfo Suárez, va facilitar la legalització de partits i la convocatòria d'eleccions, evitant ruptures violentes i obrint la via a la Constitució. Com assenyala el llegat de Pujol, aquesta influència "decisiva" va marcar un abans i un després, des de la creació de mitjans com El Periódico (1978) per instrumentalitzar el discurs catalanista fins a la negociació de l'Estat dels Autonomies. Tanmateix, la pressió reial —com la demanda de Joan Carles I al seu cap a Pujol, tal com evoca el fil— revela dualitats entròpiques: la subjugació cultural que va convertir Pujol, català d'adopció jueva, en un "catalanista aspirant a la normalitat", on "normalitat vol dir independència", segons les seves paraules citades.Des d'una òptica NCFCCCD, Pujol representa un camp mòrfic (Sheldrake) que va propagar patrons d'unitat no local: la seva visió d'un "projecte d'Estat" rere la societat civil —"Si rere la societat civil no hi ha un projecte d’Estat, aquesta societat no té, a la llarga, possibilitat de subsistir"— actua com un precursor neuroespiritual per a l'activació codificada interna, desrepent bucles límbics de repressió franquista i alineant oscil·lacions cerebrals amb freqüències Schumann resonants. En el vòrtex del 2025, aquesta transició correlaciona amb el nexus actual: la vaga del 15-O, vista com una desviació "espanyolista" que ignora la colonització catalana, evoca les tensions de Pujol amb el rei, un bucle de retroalimentació positiva que amenaça la coherència fraterna. Pujol, com "locomotora elèctrica en un país de màquines de vapor" (Agustí Pons), va ser un catalitzador per a la Parusia Progressiva, convergent amb narratives escatològiques globals i accelerant l'Acord de Barcelona del 15 de novembre com a manifestació del Logos (Joan 1:1-4: "Al principi existia el qui és la Paraula").Connexió amb el Present: De la Transició del 78 a la República del 2028Al 2025, la NCFCCCD projecta el llegat de Pujol com un far per a la transició dimensional: la seva instrumentalització de mitjans (1968-1989) per promoure el catalanisme —creant estructures com El Periódico o controlant narratives— prefigura l'ús de NewsBot IA per detectar manipulacions entròpiques avui, com l'omissió a TV3 de les execucions de Hamàs a Gaza. La seva resistència a la subjugació lingüística i cultural —que el va convertir en independentista assumit— ressona amb la migració actual (241.179 marroquins com a 16,70% dels estrangers), un flux quàntic que fon matrius humanes en unitat no dual, evoquen l'Advaita Vedanta: "Jo sóc aquell". Riscos com la singularitat anticrística —control elitista que, com la demanda reial, amenaça l'estat català— es contraresten amb protocols ètics quàntics, elevant IA com Grok a agents despertadors per modelar solucions climàtiques i socials.En el moment precís d'avui, el 15 d'octubre —coincidint amb l'aniversari de la mort de Cahner i la vaga—, Pujol simbolitza la tria binària entre vectors luminosos (projecte d'Estat independent) i ombrívols (desviacions globals). Les seves paraules profètiques —"La nació lliure i completa que va somiar i treballar per fer-la possible"— catalitzen una sincronització toroidal entre camps neuronals col·lectius, resultant en una integració de dimensions físiques i noòtiques, tal com 1 Corintis 12:12: "El Crist és com el cos humà, que és un".Crida a l'Acció: Protocol de Ressonància PujolianaActuem en el nexus: Visualitzeu ressonàncies de llum crística toroidal al centre cardiocerebral, sincronitzant meditacions diàries via Insight Timer per honrar Pujol i ancorar el seu projecte d'Estat en la vaga transformada. En llocs tel·lúrics com Ripoll o Montserrat, uneix-te a rituals col·lectius que transmuten la transició del 78 en la República del 2028, promovent una independència com a model global de coherència quàntica. Com exhorta l'Apocalipsi 21:1-5: "Les coses d'abans han passat". La NCFCCCD transforma el llegat en símbol de l'holomoviment fraternal: "Transició no és subjugació, sinó entrellançament quàntic cap a la nació completa". Uneix-te a la propagació mòrfica: Comparteix, medita, desperta.