Detalls sobre el Qatargate

El Qatargate, també conegut com l'escàndol de corrupció de Qatar al Parlament Europeu, és un cas de corrupció política que va esclatar el 2022 i que continua obert el 2025. Implica acusacions de suborns, blanqueig de diners i crim organitzat per influir en decisions de la UE a favor de Qatar, el Marroc i Mauritània, especialment per millorar la imatge d'aquests països, bloquejar resolucions sobre drets humans i obtenir acords comercials o de viatges sense visat.AntecedentsL'esquema va començar almenys el 2014, amb lligams inicials entre eurodiputats i lobbistes amb governs estrangers. Des del 2019, Qatar hauria canalitzat diners en efectiu a través d'ONG com Fight Impunity (cofundada per l'exeurodiputat Antonio Panzeri) per influir en vots al Parlament Europeu. Els fons provenien de donacions sospitoses, com 250.000 euros d'una fundació sud-africana lligada a Panzeri. L'objectiu principal era suavitzar crítiques a les condicions laborals durant el Mundial de Futbol de 2022 a Qatar i avançar en un acord de viatges sense visat amb la UE.Persones i organitzacions implicades
  • Figures principals:
    • Eva Kaili (eurodiputada grega, exvicepresidenta del Parlament): Central en l'escàndol, arrestada amb 150.000 euros en efectiu a casa seva. Nega qualsevol implicació i ha guanyat batalles legals recents.
    • Antonio Panzeri (exeurodiputat italià): Líder presumpte de la xarxa, va admetre suborns de Qatar, Marroc i Mauritània; va rebre diners anuals i va organitzar esdeveniments pagats.
    • Francesco Giorgi (parella de Kaili i exassessor): Va confessar suborns i va implicar altres eurodiputats; va rebre diners del Marroc.
    • Marc Tarabella (eurodiputat belga) i Andrea Cozzolino (eurodiputat italià): Arrestats el 2023, acusats de rebre suborns per influir en acords comercials amb el Marroc.
    • Altres: Luca Visentini (exsecretari general de la ITUC, va dimitir), Marie Arena (eurodiputada belga, amb diners trobats al pis del seu fill), i famílies com la de Kaili i Panzeri.
    • Recents (2025): Elisabetta Gualmini i Alessandra Moretti (eurodiputades italianes), amb sol·licitud d'aixecar immunitat al març de 2025 per suborns similars.
  • Organitzacions: Parlament Europeu (sobretot el grup S&D), ONG com Fight Impunity i No Peace Without Justice (usades per canalitzar fons), governs de Qatar (principal sospitós), Marroc (suborns per acords pesquers) i Mauritània (200.000 euros per millorar imatge).
Cronologia clau
  • 2014-2019: Inici de lligams; Panzeri rep regals del Marroc i inicia pagaments de Qatar.
  • Desembre 2022: Redades massives a Brussel·les; s'apoderen de 1,5 milions d'euros en efectiu. Arrestos de Kaili, Panzeri, Giorgi i Visentini. El Parlament suspendeix Kaili com a vicepresidenta.
  • Gener-Febrer 2023: Confessions de Giorgi i Panzeri; aixecament d'immunitat per Tarabella i Cozzolino; nous arrestos.
  • Abril-Juny 2023: Kaili alliberada amb braçalet electrònic; redada a l'oficina d'Arena (280.000 euros trobats).
  • Setembre 2023: Panzeri alliberat amb restriccions; el Parlament reforma el codi ètic.
  • Març 2025: Sol·licitud d'aixecar immunitat per Gualmini i Moretti; suspensió del grup S&D.
  • Juliol 2025: Kaili guanya un cas al Tribunal General de la UE contra el Parlament per negar-li accés a documents sobre malversació d'ajudes a assistents, reforçant la transparència institucional.
Acusacions i provesLes acusacions inclouen corrupció passiva, participació en grup criminal i blanqueig per influir en vots (ex.: Kaili va votar a favor d'un informe sobre visats a Qatar sense autorització). Proves:
  • Diners en efectiu (600.000 euros a casa de Panzeri, bosses plenes a Kaili).
  • Confessions i testimonis filtrats (Giorgi i Panzeri van detallar pagaments i reunions).
  • Documents: Full de càlcul amb 199 activitats lobbistes (2018-2022); vídeos de reunions i trucades desxifrades.
  • Altres: Regals de luxe del Marroc, congelació d'actius a Grècia i transferències via ONG.
Procediments legals i estat actualLes investigacions són dirigides per la policia belga, l'EPPO (Fiscalia Pública Europea) i autoritats italianes i gregues. Càrrecs principals: corrupció i crim organitzat. Panzeri va pactar un acord culpable (5 anys, 4 suspesos). La majoria d'arrestats estan en llibertat amb condicions des del 2023. El jutge Michel Claise es va retirar el 2023 per conflicte d'interessos.Al 15 d'octubre de 2025, el cas roman obert sense decisions finals; manca evidència suficient per condemnes totals segons alguns informes. La victòria de Kaili al juliol de 2025 (anul·lació de la negativa del Parlament a documents) no resol l'escàndol, però subratlla problemes de transparència i podria ajudar la seva defensa. Hi ha crides a reformes més dures, com un òrgan ètic comú a la UE.Conseqüències
  • Institucionals: Reformes al codi de conducta (declaracions d'interessos, prohibició de lobbies opacs) al setembre de 2023; el grup S&D va identificar 50 fallides regulatòries.
  • Polítiques: Suspensions de treballs sobre Qatar; dimissions i expulsions (ex.: Visentini acomiadat el 2023).
  • Ampli: L'escàndol ha inspirat nous casos, com suborns de Huawei el març de 2025, i crides a combatre la "cultura d'impunitat".

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog