Història Espiritual del Ripollès: El Cor Místic de Catalunya

El Ripollès, comarca pirinenca al nord de Catalunya (província de Girona), és conegut com el "bressol de Catalunya" per la seva rol fundacional en la reconquesta i repoblament del territori al segle IX. La seva història espiritual està profundament arrelada en el monaquisme benedictí, l'arquitectura romànica i un folklore ric en llegendes místiques, influït per la geografia muntanyosa, els rius i les tradicions ancestrals. Des de l'Edat Mitjana fins avui, ha estat un centre de poder religiós, cultural i econòmic, amb influències que s'estenen a tot Catalunya (com la fundació de Montserrat). A continuació, un resum cronològic i temàtic basat en fonts històriques.1. Orígens Pre-Cristians i Cristianització Temprana (Edat del Bronze - Segle VIII)

• Influències Ancestrals: Els primers assentaments humans daten de l'Edat del Bronze (1500-600 aC.), amb dòlmens com els d'El Sot de Dones Mortes i Pardinella, que evoquen ritus pagans lligats a la terra i els cicles naturals. La regió, amb valls del Ter i Freser, va ser un enclavament romà i visigot, amb tombes tardanes que suggereixen cultes funeràrics i devocions locals.
• Cristianització: Al segle VIII, la zona era frontera amb Al-Àndalus, fomentant un sincretisme espiritual. Les muntanyes i avencs van inspirar creences en esperits de l'aigua (com "dones d'aigua" o serps mítiques) i bruixes, que persisteixen en el folklore.

2. L'Edat d'Or Monàstica: Segles IX-XII (Fundació i Apogeu)

• Fundació del Monestir de Santa Maria de Ripoll (879): El comte Guifré el Pilós (considerat pare de Catalunya) va fundar aquest cenobi benedictí a l'aiguabarreig del Ter i Freser per repoblar la vall i defensar la frontera. Dedicat a Santa Maria, es va convertir en panteó comtal i centre espiritual, amb donacions de llibres i relíquies des del 925. El monestir va ser filial de l'Abbadia de Farfa (Itàlia) i va acollir l'escriptori més important de la cristiandat medieval, amb 246 manuscrits el 1046, incloent les Gesta Comitum Barcinonensium (primera història de Catalunya).
• Abat Oliba (1008-1046): Fill de comtes de Besalú i Cerdanya, abat de Ripoll i Cuixà, i bisbe de Vic des del 1017. Va promoure la renovació romànica després de viatges a Roma, impulsant l'escriptori (amb Bíblies il·lustrades) i fundacions com Montserrat (hereu de l'espiritualitat ripollesa). Va redreçar el monestir espiritual i materialment, reclamant possessions nobles.
• Altres Monestirs:
  • Sant Joan de les Abadesses (885): Fundat per la filla de Guifré, Emma (primera abadessa documentada d'Espanya als 14 anys), com a bastió femení i centre de poder religiós.
  • Sant Pere de Camprodon (fins al 1000): Benedictí, va contribuir al repoblament i a la vida cultural.
• Influència Científica i Mística: El monestir va ser un far de saviesa, amb l'astrolabi del segle X (copiat d'àrabs) i possibles estudis de Gerbert d'Orlhac (futur papa Silvestre II) entre 967-970. Va fusionar espiritualitat cristiana amb ciència medieval.

Monestir	Fundació	Figura Clau	Llegat Espiritual
Santa Maria de Ripoll	879	Guifré el Pilós, Oliba	Escriptori medieval, "Bíblia de Pedra" (portal romànic del s. XII, candidat UNESCO)
Sant Joan de les Abadesses	885	Emma de Barcelona	Abadia femenina pionera, escultura romànica
Sant Pere de Camprodon	~1000	Comtes locals	Repoblament i vida benedictina

3. Declivi i Renovació (Segles XIII-XIX)

• Apogeu Romànic (s. XII): La portalada de Santa Maria, coneguda com la "Bíblia de Pedra", és una obra mestra amb escenes bíbliques i al·legòries, símbol de l'esplendor cultural.
• Decadència (s. XIII-XV): Pèrdua de control sobre Montserrat (1402) i unió amb l'Abbadia de Sant Víctor de Marsella (1070-1169). Va patir incendis, terratrèmols i pillatges.
• Guerra del Francès i Desamortització (s. XIX): Destrucció de muralles (1808-1814) i expulsió dels monjos (1835), amb saquejos i incendis. El monestir va ser parròquia.
• Renaixença (s. XIX): Restauració neoromànica per Elies Rogent (1886-1893), amb consagració el 1893 com "bressol de Catalunya". Va revifar l'espiritualitat local.

4. Folklore i Espiritualitat Popular (Segles Medievals - Actualitat)

• Llegendes Místiques: El Comte Arnau (s. XI?), noble condemnat a cavalcar eternament en un cavall flamejant per pecats (incloent un amor prohibit amb una abadessa de Ripoll), simbolitza el pecat i la redempció. Arrelat en cançons tradicionals del s. XVI, es representa anualment a Gombrèn i Ripoll.
• Santuari de Núria: Al cor del Ripollès, dedica a la Mare de Déu (segle XI), lliga espiritualitat amb ramaderia i cicles anuals (tosa d'ovelles). Influït per la natura: tempestes, sequeres i "comunidors" (oracions col·lectives).
• Religiositat Rural: Influència de la geografia en devocions (sants locals com Sant Ermengol) i mites (diables, esperits d'avencs). El Museu Etnogràfic de Ripoll (1929, primer d'etnografia a Catalunya) conserva col·leccions de religió popular, forja i tradicions.

5. Actualitat i Llegat (s. XX-XXI)

• El monestir de Santa Maria és Patrimoni Cultural i candidat UNESCO. Centres d'interpretació (com el de l'escriptori) i festivals (Fira de Sant Ermengol) mantenen viva l'espiritualitat.
• Influència Moderna: El Ripollès continua sent un lloc de pelegrinatge, amb rutes romàniques (100 monuments) i esdeveniments com simposis sobre la portalada (octubre 2025).

El Ripollès no és només història: és un paisatge espiritual on monestirs, llegendes i natura es fonen, influint des de la identitat catalana fins a visions contemporànies com les de NCFCCCD (revelacions de 1997 a Ripollès).