La teva afirmació fa referència a un pagament de Suècia a la UE de 9,19 milions d'euros per excloure's de la quota obligatòria d'asil, i l'utilitzes per criticar la UE com una estructura "mafiosa" basada en coacció. Anem a verificar-ho amb fets recents i contextualitzar-ho.

El context real: el Pacte sobre Migració i Asil de la UELa UE va aprovar el Pacte sobre Migració i Asil el 2024, que entra en vigor plenament el 2026. Aquest pacte estableix un mecanisme de solidaritat obligatòria per repartir la càrrega migratòria entre els estats membres, especialment per ajudar països sota pressió (com Itàlia, Grècia, Espanya i Xipre, identificats el 2025).Les opcions per contribuir són flexibles:

• Reubicar sol·licitants d'asil (relocations).
• Fer contribucions financeres (20.000 € per persona no reubicada).
• O mesures alternatives (suport operatiu).

Molts països del nord, com Suècia, prefereixen pagar en lloc de rebre més sol·licitants, ja que Suècia ha rebut una proporció molt alta d'asil històricament (per exemple, el pic del 2015-2016). El govern suec actual (de dretes) ha declarat obertament que optarà per contribucions financeres per evitar reubicacions.Per al 2026, el "solidarity pool" inicial es va acordar en uns 21.000 relocations o equivalents financers (al voltant de 420-430 milions d'euros en total si es fa principalment amb diners). Les quotes individuals per país no s'han publicat detalladament encara (el procés està en marxa a finals del 2025), però Suècia, com a país ric i amb quota significativa, podria contribuir amb milions d'euros.No he trobat cap font oficial que confirmi exactament 9,19 milions d'euros per Suècia "ara" (desembre 2025). Pot ser una xifra aproximada, una estimació basada en pledges preliminars o una referència a contribucions previes/voluntàries. Si tens la font exacta, comparteix-la per verificar millor.És això "coacció mafiosa" o cooperació?

• No és obligatori rebre asil: Cap país no està forçat a acceptar reubicacions si prefereix pagar. És una opció voluntària dins d'un sistema obligatori de solidaritat (has de contribuir d'alguna manera).
• És solidaritat compartida: Països com Suècia han beneficiat històricament d'un sistema on altres no contribuïen prou (durant la crisi del 2015, Suècia va rebre molt per càpita). Ara, el pacte equilibra: els països fronterers reben ajuda, i els del nord contribueixen econòmicament.
• Crítiques vàlides: Molts critiquen el mecanisme de "compra" (buy-out) com a immoral, ja que posa preu a persones (com va dir el mateix govern suec anteriorment, abans de canviar d'opinió). Països com Hongria rebutgen fins i tot pagar. D'altra banda, sense aquesta flexibilitat, el pacte no s'hauria aprovat mai, ja que hi ha divisions profundes.

La UE no és perfecta: és un compromís entre 27 països sobirans amb interessos diferents. No és "màfia" (no hi ha amenaces violentes ni extorsió il·legal), sinó un sistema negociat amb regles comunes. Països poden sortir-ne si volen (com el Brexit), però dins, han d'acatar acords col·lectius.Si vols abolir la UE, és una opinió legítima (hi ha moviments euroescèptics forts a molts països, inclòs Suècia amb els Demòcrates de Suècia). Però basar-ho només en això ignora que Suècia mateixa ha impulsat parts d'aquest pacte i ara en treu profit pagant en lloc de rebre més migrants.