Els Pandora Papers són la filtració més gran de la història sobre finances offshore, publicada el 3 d'octubre de 2021 pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i més de 600 periodistes de 150 mitjans de comunicació de 117 països.

Dades principals
  • Volum: 11,9 milions de documents confidencials (2,94 terabytes).
  • Origen: 14 proveïdors de serveis offshore diferents (despatxos especialitzats en crear empreses opaques, trusts i estructures fiscals).
  • Supera en volum els Panama Papers (2016) i els Paradise Papers (2017).
Els documents revelen com persones amb alt poder econòmic i polític utilitzen paradisos fiscals i jurisdiccions de baixa tributació per ocultar actius, optimitzar impostos (de manera legal o al límit) o, en alguns casos, evadir-los o blanquejar diners.Revelacions clau
  • Més de 330 polítics i alts càrrecs públics de 90 països implicats.
  • Almenys 35 caps d'Estat o de govern actuals o ex (presidents, primers ministres, reis).
  • Més de 130 multimilionaris de la llista Forbes.
  • Milers d'empreses fantasma (shell companies) utilitzades per comprar propietats de luxe, iots, avions privats o obres d'art sense deixar rastre públic del beneficiari real.
Paradisos fiscals més mencionats
  • Illes Verges Britàniques (el més utilitzat).
  • Panamà, Illes Caiman, Bermudes.
  • Luxemburg, Països Baixos, Suïssa.
  • Singapur, Emirats Àrabs Units.
  • Estats dels EUA com South Dakota, Delaware i Nevada (que funcionen com a refugis fiscals interns).
Algunes persones destacades esmentades
  • Polítics: Rei Abdullah II de Jordània, Andrej Babiš (Txèquia), Uhuru Kenyatta i família (Kenya), Guillermo Lasso (Equador), Sebastián Piñera (Xile), Luis Abinader (República Dominicana), Tony Blair (Regne Unit), cercle proper a Vladímir Putin.
  • Celebritats i artistes: Shakira, Julio Iglesias, Elton John, Ringo Starr, Claudia Schiffer, Jackie Chan.
  • Altres figures públiques com Imran Khan (família i donants, Pakistan).
Conseqüències
  • Diversos països van obrir investigacions (algunes van acabar arxivades, altres van derivar en sancions o dimissions).
  • Va reforçar el debat global sobre transparència fiscal, registre de beneficiaris reals i la necessitat d'impostos mínims globals a multinacionals i grans fortunes.
  • L'ICIJ va publicar una base de dades pública parcial (Offshore Leaks Database) on es poden buscar entitats i intermediaris offshore.
Els Pandora Papers continuen sent una referència clau en els debats sobre desigualtat econòmica, corrupció i el funcionament del sistema financer internacional.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog