El Suprem avala que l'Estat no desclassifiqui tota la informació sobre l'espionatge a Aragonès
A continuació, t'ofereixo una ampliació exhaustiva basada en les fonts més recents i rellevants (del 17 i 18 d'octubre de 2025), incloent context històric, arguments judicials, reaccions polítiques i possibles implicacions futures. He estructurat la informació per claredat.Context del cas: L'espionatge amb Pegasus a Pere AragonèsEl cas remunta a l'any 2019, quan el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va utilitzar el programa espia Pegasus —desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Group— per interceptar el telèfon mòbil de Pere Aragonès, llavors vicepresident de la Generalitat sota el govern de Quim Torra i líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). L'operació es va autoritzar judicialment pel jutge del Suprem Pablo Lucas el juliol de 2019, amb pròrrogues fins a abril de 2020, justificat per suposades activitats relacionades amb els Comitès de Defensa de la República (CDR), grups acusats de preparar accions radicals en defensa del procés independentista després del referèndum de l'1-O de 2017.El CNI va argumentar que l'espionatge no es dirigia a comunicacions institucionals, sinó a un altre telèfon assignat a Aragonès presumpte usat per coordinar els CDR. Aquest fet es va revelar públicament el 2022, enmig d'un escàndol més ampli: Pegasus va afectar almenys 59 dirigents independentistes catalans i dos bascos, generant una gran polèmica internacional sobre l'ús d'eines d'espionatge contra opositors polítics. El maig de 2022, Aragonès va presentar una querella al Jutjat d'Instrucció núm. 29 de Barcelona, a càrrec del jutge Santiago García, qui va sol·licitar al Govern totes les dades sobre la compra, instal·lació i ús de Pegasus pel CNI, incloent detalls sobre les persones concretes implicades en l'adquisició.El Govern espanyol, en resposta, va desclassificar només tres documents el gener de 2023: l'auto judicial inicial i dues pròrrogues. La resta es va mantenir en secret per motius de seguretat nacional. La Generalitat va recórrer aquesta decisió, considerant-la insuficient, i el cas ha arribat al Tribunal Suprem.La decisió del Tribunal Suprem: Arguments principalsEl 17 d'octubre de 2025, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem —amb ponència de la magistrada Pilar Teso— va desestimar el recurs de la Generalitat en una sentència unànime. El tribunal avala la posició del Govern i rebutja la desclassificació completa, argumentant que revelaria "mitjans, persones i procediments" dels serveis d'intel·ligència, compromettent la seva eficàcia i creant "zones de risc" per a la seguretat de l'Estat.Arguments clau de la sentència:
- Risc per a la seguretat nacional: La desclassificació eximiria informació sensible sobre l'adquisició i ús de Pegasus, afectant no només al CNI sinó també a serveis estrangers (com els israelians) i empreses relacionades. Això reduiria la capacitat per prevenir amenaces contra la integritat territorial d'Espanya, interessos nacionals i estabilitat democràtica.
- Ponderació d'interessos: Tot i reconèixer la legitimitat de la Generalitat per defensar la "correcció dels límits en l'acció política" (ja que afecta un alt càrrec com Aragonès), el Suprem prioritza la seguretat ciutadana sobre la transparència total en una investigació penal. Només s'ha acreditat una interceptació legal; no hi ha proves d'abusos més amplis.
- Conseqüències generals: "Es pondria en risc no només la seguretat dels agents del CNI, sinó la seguretat de tots els ciutadans i la pròpia permanència de l'Estat de dret". La desclassificació no pot ser "automàtica o irreflexiva", sinó que requereix una avaluació cas per cas.
