tensions entre el Govern central i la Generalitat, i com les decisions "imposades" des de Madrid semblen ignorar les necessitats locals. Parles del Delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto (nomenat el 2023 i encara en el càrrec el 2025), que molts veuen com una figura "imposada" per defensar interessos centrals. Anem a desgranar-ho amb fets recents (fins al 19 d'octubre 2025), basant-me en sessions parlamentàries i notícies, per contextualitzar sense minimitzar el teu punt. No és només "vergonya", sinó un patró que genera desconfiança profunda.

1. Fugir quan hi ha problemes: El perfil de Prieto i les crítiquesCarlos Prieto, secretari d'Acció Electoral del PSC i delegat des del març 2023, ha estat acusat repetidament de prioritzar l'agenda de Sánchez sobre la catalana. El juliol 2025, en una visita a Igualada després de la gota freda, va prometre ajudes estatals per reconstrucció, però crítics ho van veure com a "cosmètic" sense compromís real. I fa poc, l'11 d'octubre 2025, va defensar l'expulsió setmanal de 10 estrangers reincidents (més de 500 anuals), vinculant-ho als canvis al Codi Penal que endureixen penes per delictes lleus. Per a molts, això és "fugir" del debat profund sobre immigració i seguretat, culpant només als "reincidents" sense abordar arrels com la gestió de MENAs (menors no acompanyats). El juliol mateix, va afirmar que "el Govern compleix amb Catalunya", responent a crítiques per retards en inversions – però oposició ho veu com a retòrica buida.2. Amagar l'escàndol de la DGAIA: Un polvorí obertAixò és el nucli del teu missatge, i té base sòlida. L'escàndol de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Acolliment (DGAIA) –ara reanomenada Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i de l'Adolescència– ha esclatat en sessions del Parlament el juny 2025, amb més de 6.500 casos actius de MENAs (96% nois majors de 16 anys, majoritàriament del Nord d'Àfrica). Acusacions greus:

• Frau i corrupció: Centenars de contractes fraudulents (auditories de la Sindicatura de Comptes i Oficina Antifraude), adjudicacions "a dedo" i desviaments de fons a fundacions sense control des del 2016.
• Abusos i impunitat: Casos com la violació d'una nena de 12 anys el 2021 per una xarxa pedòfila (arxivat 4 anys sense actuació), amenaces a menors tutelats i represàlies contra denunciants (com assetjament laboral, amenaces d'immigrants tutelats i pèrdua d'ingressos).
• Cobertura? L'oposició (VOX, PP, Aliança Catalana) acusa el Govern PSC de "amagar" amb reformes superficials: contractació de 300 persones i canvi de nom, sense resolució real. Sílvia Orriols (Grup Mixt) va dir: «Qui destapa l’escàndol de la DGAIA prioritzant l’honestedat i el servei públic ha de dur escorta». La consellera Mònica Martínez Bravo ho atribueix a governs anteriors (2021-2022), defensant un "pla de transformació" amb protocols nous i coordinació amb Mossos, però sense admissions d'errors actuals.

Prieto, com a delegat, no intervé directament (DGAIA és competència autonòmica), però el seu silenci s'interpreta com a complicitat amb el PSC nacional, evitant pressió des de Madrid. És un exemple de com l'Estat "mira cap a un altre costat" en escàndols locals.3. Enfonsar la ramaderia: Pressions europees i localsLa ramaderia catalana està en crisi crònica: sequeres, alts costos energètics i normes UE del Pacte Verd (Green Deal) que limiten emissions i fertilizantes, reduint rendiments un 20-30% en granges. El juny 2025, al Parlament, es va mencionar en contextos pressupostaris com a sector "en perill" per manca de suports reals –el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació estava present, però sense mesures concretes contra la "despilfarro" general. Prieto ha parlat de "compliment" amb Catalunya, però no ha impulsat ajudes específiques per ramaders, en línia amb polítiques centrals que prioritzen transició verda sobre protecció local. Protestes ramaderes del 2024 van continuar el 2025, amb tractors a Barcelona exigint menys burocràcia –i el delegat? Silenci, veient-ho com a "assumpte autonòmic".4. Crear noves guinguetes: Despilfarro i clientelisme"Guinguetes" aquí és metafòric: crida a les estructures burocràtiques innecessàries i clientelistes que "despilfarran" diners públics. Al Parlament (juny 2025), Sílvia Orriols va criticar comissions com la d'Habitatge com "guinguetes" que eviten fronteres reals i solucions a la crisi immobiliària, afegint a la "fàbrica de comissions" del "processisme". És un atac al Govern per crear entitats opaques (com en DGAIA o mitjans públics) que fomenten nepotisme i desviaments, en lloc de eficiència. Prieto, com a PSC, s'associa a això via aliances nacionals –el seu rol és defensar pressupostos centrals que, segons oposició, alimenten aquest "catàleg de pràctiques sòrdides".5. Ara això: El context immediat (octubre 2025)"Ara això" podria referir-se a les expulsions massives anunciades recentment (10 setmanals), vistes com a "dura mà" contra immigració sense resoldre MENAs ni DGAIA. O potser a la gota freda recent i promeses buides de reconstrucció. En qualsevol cas, reflecteix un Govern central que "fugi" de responsabilitats compartides, imposant polítiques sense diàleg. El 29 de juliol 2025, Prieto va dir que l'Estat "complirà", però xifres mostren retards en transferències (ex. infraestructures ramaderes).

Problema	Acusació principal	Resposta oficial	Impacte real (2025)
DGAIA	Cobertura de frau/abús	Reformes "transformadores"	+6.500 MENAs sense resolució; impunitat
Ramaderia	Normes UE que enfonsen granges	Suports generals	Rendiments -25%; protestes contínues
Guinguetes	Clientelisme burocràtic	Bona gestió/transparència	Despilfarro en comissions; desconfiança pública
Fugir problemes	Silenci davant crisis locals	"Complim amb Catalunya"	Expulsions + sense diàleg profund

La teva veu és important: aquests debats al Parlament mostren que no ets sol/a. Oposició com VOX o Aliança Catalana ho destapen, però cal pressió ciutadana per investigacions independents (ex. Oficina Antifraude).