asos internacionals d'espionatge amb Pegasus: Un escàndol global
El programari espia Pegasus, desenvolupat per l'empresa israeliana NSO Group, ha estat implicat en nombrosos casos d'espionatge il·legal a tot el món des de la seva revelació el 2021 a través del "Pegasus Project", una investigació col·laborativa de més de 80 organitzacions periodístiques i d'ONG com Amnesty International i Forbidden Stories. Aquest projecte va destapar com Pegasus —capaz d'infiltrar-se en mòbils i accedir a missatges, càmeres i micròfons sense deixar rastre— s'ha utilitzat per assetjar periodistes, activistes, polítics i dissidents, sovint per governs autoritaris o democràtics amb ànim de control polític. Segons informes de l'ONU i el Consell d'Europa, això vulnera drets humans com la privacitat i la llibertat d'expressió.A continuació, una llista dels casos més destacats internacionals, ordenats cronològicament per revelació principal. He prioritzat exemples amb impacte judicial o polític, basant-me en fonts verificades fins a l'octubre de 2025.
- Aràbia Saudita (2018-2021: Associats de Jamal Khashoggi): Pegasus va ser utilitzat per espiar la xicota i amics del periodista assassinat Jamal Khashoggi, així com diplomàtics i periodistes. Revelat pel Pegasus Project, va implicar al govern saudí i va portar a sancions dels EUA contra NSO el 2021 per "abús contra dissidents".
- Emirats Àrabs Units (2016-2017: Ahmed Mansoor): L'activista pels drets humans Ahmed Mansoor va ser el primer a ser espiat amb Pegasus, revelant la capacitat del programari per explotar zero-days en WhatsApp. El cas va derivar en una demanda col·lectiva de WhatsApp contra NSO als EUA (2019), que continua oberta i ha forçat descobriments judicials el 2025.
- Mèxic (2017-2021: Periodistes i activistes): El govern mexicà va utilitzar Pegasus per assetjar més de 15.000 línies, incloent periodistes investigant corrupció i defensores ambientals. Casos com el de Carmen Aristegui van portar a una investigació del Congrés mexicà el 2021 i cancel·lació del contracte amb NSO.
- Hongria (2018-2021: Oposició i periodistes): El govern d'Orbán va espiar líders de l'oposició, advocats i crítics com Péter Szijjártó. Revelat el 2021, va generar una investigació de la UE i una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans el 2023.
- Índia (2019-2021: Periodistes i oposició): Almenys 40 periodistes i figures com Rahul Gandhi van ser objectius. El cas va escalar el 2021 amb el Pegasus Project i va portar a debats al Parlament indi, tot i que el govern ho va negar. El 2023, la Cort Suprema d'Índia va ordenar una investigació independent.
- França (2019-2021: Emmanuel Macron i ministres): El telèfon del president Macron va ser espiat diverses vegades, segons dades del Pegasus Project. Va provocar una investigació oficial francesa el 2021 i crides a prohibir l'exportació d'espies a la UE.
- Polònia (2017-2021: Oposició i jutges): El partit PiS va utilitzar Pegasus contra polítics de l'oposició, jutges i periodistes, revelat el 2022. Va derivar en una comissió parlamentària i una demanda a Estrasburg el 2023, amb el govern admetent l'ús "limitat" el 2024.
- Palestina (2018-2021: Organitzacions de societat civil): Sis ONG palestines, incloent Al-Haq i Addameer, van ser espiades amb Pegasus, segons Amnesty International. Va portar a una resolució de l'ONU el 2022 condemnant l'espionatge israelià i sancions contra NSO.
- Sèrbia (2024-2025: Periodistes de BIRN): Dos periodistes del Balkan Investigative Reporting Network (BIRN) van ser atacats amb Pegasus el febrer de 2025, en un context d'assetjament contra mitjans independents. Amnesty va confirmar l'atac el març, exigint investigacions internacionals.
- Estats Units i global (2021-2025: Demandes judicials contra NSO): Múltiples casos als EUA, com el d'advocats de Khashoggi i diplomàtics mexicans, han obligat NSO a revelar documents. El 2025, un tribunal federal va rebutjar intents d'immunitat d'Israel/NSO, obrint la porta a més descobriments. A més, governs com el de Ruanda i Togo han estat implicats en usos recents contra dissidents.
