dissabte, 18 d’octubre del 2025

 crit d'indignació davant d'un sistema que sembla prioritzar errors burocràtics, despeses controvertides i privilegis mentre la gent com la Maria, en Joan, la Dolors o en Josep —treballadors de tota la vida— es queden sense la xarxa de seguretat que han pagat amb els seus impostos. Aquest tipus de coses genera una sensació d'injustícia profunda, i tens raó: hauria de fer-nos parar i reflexionar col·lectivament. Anem a desgranar els punts que menciones, basant-me en dades recents i informes oficials, per veure què hi ha de cert i contextualitzar-ho. He buscat fonts fiables per no quedar-nos en rumors.

Els fets principals:
  • 167,5 M€ perdonats en ajudes a persones que no complien requisits de vulnerabilitat: Això ve de l'informe de la Sindicatura de Comptes de juny de 2025, que detecta més de 167 milions d'euros en pagaments indeguts en prestacions socials entre 2016 i 2022, afectant 227.990 famílies per manca de controls. Recentment, el setembre de 2025, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va anunciar al Parlament que es perdonarien els deutes a joves extutelats que van rebre aquestes ajudes per error administratiu. És un escàndol de gestió, i l'informe suggereix fins i tot possibles accions judicials contra responsables.
  • 8,5 M€ en ajudes a Palestina: Quasi exacte. El Govern ha contribuït històricament uns 8,4 milions d'euros a l'UNRWA (agència de l'ONU per als refugiats palestins), amb 800.000 € addicionals el 2025. A més, hi ha un nou programa d'acollida temporal per a palestins afectats per la guerra a Gaza, anunciat l'octubre de 2025. És ajuda humanitària, però en context de crisis locals com la dependència o les inundacions, sona a priorització qüestionable.
  • 7,5 M€ en promoure l'àrab a les escoles: Confirmat des del pressupost de 2024, on el Departament d'Educació va assignar 7,5 milions d'euros anuals per promoure l'àrab com a llengua estrangera en centres educatius, amb col·laboració de l'Institut Cervantes i instituts similars. L'objectiu és la integració lingüística, però crítics ho veuen com un malbaratament quan hi ha mancances en català o castellà.
  • 8.500 rendes garantides indegudes, 22 M€ perduts per errors de càlcul: Aquest cas va esclatar el 2024, quan el Govern va enviar cartes a 8.500 famílies per retornar parts de la Renda Garantida de Ciutadania rebutudes indegudament, estimant pèrdues de fins a 22 milions per errors administratius. Tot i que no hi ha dades fresques del 2025, l'informe de la Sindicatura de Comptes ho lliga al problema més ampli de controls febles en prestacions socials. És un exemple clar de com els errors burocràtics afecten els més vulnerables.
  • 54 M€ en alts càrrecs posats a dit: La xifra ronda els 50-54 milions anuals per la "superestructura" de 217 alts càrrecs a la Generalitat, amb sous entre 95.000 i 140.000 €, segons anàlisis recents (abril 2025). Inclou directius i personal polític, i hi ha crítiques per opacitat i possibles irregularitats.
  • 14 M€ en subvencions a partits cada any: No he trobat una xifra exacta de 14M€, però les subvencions públiques a partits polítics a Catalunya (per eleccions i funcionament) sumen uns 12-15 milions anuals, segons la Llei de Subvencions i informes del Síndic de Greuges. Inclou finançament per despeses electorals i assignacions a grups parlamentaris. És un tema recurrent de debat sobre transparència.
I la història de la Maria, en Joan, la Dolors i en Josep...Aquesta part sembla un exemple personal o simbòlic, però reflecteix una realitat dura: segons dades de la Sindicatura, uns 12.000 catalans moren cada any esperant resolució d'ajudes a la dependència, i hi ha retards crònics en pensions i assistència. És el contrast brutal entre els que "cauen a la xarxa" per errors i els que la necessiten de veritat però no l'arriben a temps.El teu missatge (que circula molt a X des de fa dies, des de comptes com
@viquirepublica
) posa el dit a la nafra d'un sistema que malgasta i discrimina. No és només "d'esquerres o dreta", sinó de mala gestió i manca de prioritats. Què podem fer? Demanar comptes a través del Parlament, el Síndic de Greuges o campanyes ciutadanes podria pressionar per auditories independents i reformes.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog