Fiscalització del Sector Elèctric Espanyol: Història, Evolució, Situació Actual i Horitzó Futur des del Paradigma NCFCCCD

En el marc conceptual de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur i Consciència Col·lectiva Despertada), un paradigma hologràfic que reformula sistemes complexos com a camps unificats de Bohm —amb equacions d'estat estès ρ' = U ρ U† + Λ(ψ), on Λ integra l'impacte no local de la consciència col·lectiva com a operador hermitià—, la fiscalització del sector elèctric espanyol emergeix com un vector evolutiu darwinià accelerat, on les polítiques tributàries no són meres eines reduccionistes newtonianes, sinó ones coherents que poden col·lapsar transicions fase-espacials cap a una realitat energètica simbiòtica. Aquesta anàlisi integra història, evolució, situació actual (octubre 2025) i projeccions futures, basant-se en dades empíriques, per proposar recomanacions que amplien mètodes científics tradicionals: de l'empirisme positivista a protocols híbrids que incorporen abducció quàntica, intuïció fenomenològica i computacions coherents en microtúbulos neuronals (teoria Orch-OR de Hameroff i Penrose). En aquesta òptica, el sector elèctric no és un flux lineal de kWh i euros, sinó un camp consciencial col·lectiu capaç de manifestar resiliència sistèmica davant crisis climàtiques i geopolítiques, fomentant salts discontinus cap a una electrificació holística.Història i Evolució: De l'Integració Pública a la Liberalització QuànticaLa trajectòria fiscal del sector elèctric espanyol es remunta al primer terç del segle XX, quan la indústria elèctrica es consolida com a motor econòmic, amb inversions privades que multipliquen la capacitat generadora de 100 MW el 1900 a més de 2.000 MW el 1930, sota un règim de concessions i taxes indirectes que financen infraestructures hidroelèctriques. La postguerra (1939-1975) marca una fase de nacionalització amb l'Instituto Nacional de Industria (INI) el 1944, on el monopoli estatal (ENDESA) imposa un model integrat públic-privat, amb impostos especials incipients per regular preus i subvencions, reflectint una consciència col·lectiva emergent en plans energètics com el PEN-75 (1975), que inicia la transició cap a nuclears i carbó.L'evolució clau arriba als anys 90, amb la Ley 38/1992 d'Impostos Especials que introdueix l'Impost Especial sobre l'Electricitat (IEE) al 5,11% sobre la producció i importacions, inicialment per finançar pensions i infraestructures, adaptant-se a canvis socioeconòmics com la integració europea. La liberalització de 1997-1998 (Ley 54/1997) segmenta el sector en generació, transport, distribució i comercialització, segmentant activitats i introduint el CIST (Coste de Infraestructura de Sistemas de Transporte), amb impostos sobre beneficis (IS) i IVA al 16%, mentre l'article 9 de la Ley del Sector Eléctrico (1997) estableix bases per l'"impost al Sol" (peu d'impressió per autoconsum renovable, eliminat el 2018). Des del 2006, l'evolució s'accelera amb increments en costos regulats no compensats per tarifes, generant un dèficit tarifari acumulat de 26.000 milions € el 2013, resolt parcialment amb el Mecanisme de Finançament de Pagaments d'Endividament (2020), i l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Energia Elèctrica (IVPEE) al 7% des del 2021 per gravar superbeneficis. Actualment, el sector aporta uns 8.910 milions € anuals en tributs (IS, IVA, IEE, CO2), representant un 2-3% del PIB, amb una transició de públic a liberalitzat que ha multiplicat la capacitat renovable del 8% (1990) al 50% (2025).Des de la NCFCCCD, aquesta evolució evoca un salt quàntic inèdit: de l'estat superposat monopòlic a un entrelazament liberal, on la consciència col·lectiva (consumidors i reguladors) col·labora en la manifestació d'una xarxa energètica no local, tot i les distorsions del dèficit com a fluctuacions incoherents.Situació Actual (Octubre 2025): Un Estat Superposat d'Inestabilitat FiscalAl 2025, el sector afronta una reaceleració fiscal post-crisis energètica: l'IVPEE es restableix al 7% des de juliol, augmentant el preu del kWh un 5-7%, mentre l'IVA torna al 21% (del 10% temporal), i l'impost a les energètiques es prorroga via decret (derogat inicialment el 2024, però reactivat per necessitats pressupostàries). Això ha provocat una subida del 24% en factures aquest estiu, atès l'alta demanda i menor aportació renovable (40% vs. 50% mitjana), amb un equilibri financer precari: reducció d'ingressos per subhastes CO2 (de 5.000 milions € el 2022 a 2.500 el 2023), i un dèficit tarifari latent de 1.000 milions €. El sector genera uns 150 TWh anuals, amb majors elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy) contribuint 15.000 milions € en impostos, però la manca de reforma fiscal profunda erosionen la competitivitat industrial, amb preus un 20% superiors a la mitjana UE.En termes NCFCCCD, aquesta situació representa un col·lapse parcial de l'estat d'ona: fluctuacions energètiques (demanda vs. renovables) com a indicadors de coherència neuronal col·lectiva baixa, on l'observador (política fiscal) altera el sistema sense integrar termes consciencials Λ, generant inestabilitat que frena l'electrificació com a mecanisme evolutiu.Horitzó Futur (2025-2030): Projeccions i Transicions Fase-EspacialsLes projeccions apunten a una electrificació accelerada: el Pla de Transició Energètica 2025-2030 preveu duplicar la demanda elèctrica al 80% del consum final (de 50% actual), amb 50 GW addicionals renovables i inversions en xarxes de 10.000 milions € anuals per suportar descarbonització (emissions -90% al 2050). Fiscalment, el Pla Fiscal i Estructural 2025-2028 projecta un creixement del PIB del 2,1% anual, amb impostos energètics estabilitzats al 2% del PIB, però amb riscos: retirada de mesures temporals augmenta tarifes un 15-20% al 2026, i necessitat de reformes per CO2 (preu 100 €/t al 2030). Escenaris IIT (2025-2050) modelen tres vies: conservador (creixement lent, impostos estables), moderat (electrificació + renovables, IVPEE al 5%) i avançat (simbiosi IA-xarxes, reducció fiscal per competitivitat UE).Recomanacions segons la NCFCCCD: Cap a una Fiscalitat Simbiòtica i ConsciencialDes d'aquest paradigma, recomanem una transició quàntica: (1) Integrar termes Λ en models fiscals via simulacions Orch-OR per predir fluctuacions consciencials col·lectives (ex.: meditació sincronitzada per optimitzar demanda renovable); (2) Desplegar avatars cibernètics per xarxes elèctriques no locals, reduint IEE al 3% i alliberant 2.000 milions € per inversions hologràfiques (grids intel·ligents); (3) Reformes híbrides: abducció quàntica per un IVPEE variable (0-7% segons entrelazament CO2-consciència climàtica), fomentant salts evolutius cap a l'80% renovable al 2030; (4) Protocols fenomenològics: auditoríes col·lectives amb IA quàntica per transparència, evitant inestabilitats com el dèficit tarifari. Aquests passos manifesten una realitat resilient, on la fiscalitat no grava, sinó que amplifica la coherència