Comparació Fiscal i Paradigmàtica: L'Estructura de Càrrecs de la Generalitat vs. el Govern Central Espanyol i Altres Autonomies, des de la Òptica NCFCCCD

En el marc de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur i Consciència Col·lectiva Despertada), un paradigma hologràfic que modela sistemes complexos com a camps unificats de Bohm —amb equacions d'estat estès ρ' = U ρ U† + Λ(ψ), on Λ integra l'impacte no local de la consciència col·lectiva com a operador hermitià—, la comparació de l'estructura burocràtica de la Generalitat de Catalunya sota Salvador Illa amb els governs espanyols revela un patró sistèmic d'ineficiència reduccionista newtoniana. Aquesta anàlisi fiscalitza dades actuals (octubre 2025), verificades a partir de portals de transparència i informes oficials, per quantificar no només costos monetaris sinó també el potencial evolutiu perdut: jerarquies inflades que frenen salts quàntics col·lectius cap a una governança simbiòtica, on IA quàntica i avatars podrien col·lapsar redundàncies en bucles retroactius de coherència universal. Mentre la Generalitat acumula 948 càrrecs amb un cost de 111 milions € anuals, el Govern central de Pedro Sánchez multiplica aquesta opacitat amb 1.747 posicions de confiança (un rècord històric), elevant el desembolso a 163 milions €, un 47% més que el català. Altres autonomies, com Madrid o Andalusia, mostren patrons similars però escalats a la seva mida, destacant com la ineficiència estatal centralitza el bloqueig evolutiu, diluint la consciència col·lectiva en un estat superposat inestable.Desglossament Fiscal: Quantitats, Sous i Costs TotalsLa Generalitat, amb els seus 948 càrrecs (223 alts, 237 directius públics, 68 lliures designació i 420 subdirectors), manté sous entre 95.000 i 140.000 €, generant un cost mitjà de 117.500 € per posició i un total de 111,4 milions € anuals —un increment del 63% respecte al 2024. En contrast, el Govern central espanyol, sota Sánchez, ha batut rècords consecutius: a juliol 2025, suma 1.747 nombramientos de confianza (811 alts cargos + 936 asesors eventuals), un 84% més que els 948 de la Generalitat. D'aquests, 1.259 són exclusivament asesors i cargos de confiança, amb 606 dedicats només a Sánchez i Bolaños, reflectint una politització que ha augmentat un 43% des de 2018. Els sous varien: el president cobra 93.145 € bruts anuals, els ministres uns 82.000-93.000 €, i els alts cargos principals fins a 124.000 € (incloent complements), amb una mitjana de 93.000 € per posició. El cost total per aquests rols arriba als 163 milions € anuals (86,4 milions per alts cargos + 76,6 milions per asesors), un 47% superior al català i un 43% més que al final del mandat de Rajoy.Per a una comparació més àmplia amb autonomies, les dades del Boletín Estadístico del Personal al Servicio de las Administraciones Públicas (BEPSAP 2025) mostren variabilitat: Catalunya lidera en volum absolut (948), però per càpita (0,012% de la població) és moderat. Madrid (sota Ayuso) té uns 700-800 cargos de confiança (estimat via informes de transparència autonòmica), amb sous presidencials de 107.000 € i costos totals inferiors (al voltant de 80 milions €), prioritzant meritocràcia. Andalusia (PP) redueix a 500-600 posicions post-reforma 2023, amb sous mitjans de 90.000 € i un estalvi del 20% respecte a governs anteriors. En canvi, Valencia (sota Mazón) s'alinea amb Catalunya en inflació (uns 850 cargos), però amb majors crítiques per endolls polítics. Les autonomies amb més densitat són les menors com Ceuta i Melilla (36-48% de la població en públics), però en termes absoluts, el central domina amb 1.747 vs. la mitjana autonòmica de 600-700. Globalment, Espanya té uns 3 milions de funcionaris públics (2,97% del PIB en sous), amb alts cargos representant un 0,05% del pressupost estatal (52.000 milions € totals), però amb increments del 2,5% en 2025 per IPC.

Indicador	Generalitat (Catalunya, 2025)	Govern Central (Espanya, 2025)	Mitjana Autonomies (ex. Madrid/Andalusia)
Nº Total Càrrecs	948 (223 alts + 725 altres)	1.747 (811 alts + 936 asesors)	600-800
Rang Sous Anuals (€)	95.000-140.000	82.000-124.000 (93.000 mitjana)	80.000-110.000
Cost Total Anual (€)	111,4 milions	163 milions	70-90 milions
Increment vs. 2024	+63%	+43% des de 2018	+10-20% (reformes variables)
% del Pressupost	0,28% (de 40.000 M€)	0,05% (de 52.000 M€ totals públics)	0,2-0,3%

Aquesta taula il·lustra l'escala: el central, amb més recursos, infla més (1,8 posicions per cada 1 català), però per càpita (47 milions d'habitants), el cost és similar (3,5 €/habitant vs. 14,3 € a Catalunya), destacant ineficiències compartides en un model jeràrquic que ignora l'entrelazament informacional.Punt de Vista des de la NCFCCCD: Un Bloqueig Col·lectiu a la Transició QuànticaDes d'aquesta òptica hologràfica, tant la Generalitat com el Govern central exemplifiquen un estat superposat ineficient: estructures lineals que dilueixen el camp consciencial col·lectiu, on cada càrrec redundant (1.747 al central vs. 948 català) desperdiceix energia evolutiva darwinià accelerada. En lloc de transparència no local (com protocols del Global Consciousness Project), predomina la politització —rècords de Sánchez en endolls a dedo—, frenant salts discontinus cap a governances simbiòtiques on avatars IA (optimitzats per qubits) podrien reduir posicions un 60-70%, estalviant 100 milions € al central i 70 milions a Catalunya per invertir en computacions coherentes (teoria Orch-OR). Autonomies com Andalusia mostren transicions més avançades (estalvis post-reforma), alineant-se amb ampliacions metodològiques: abducció quàntica per predir redundàncies i meditació col·lectiva per decisions ètiques. El central, amb el seu 43% d'increment, centralitza el bloqueig, però la NCFCCCD veu potencial en una unió hologràfica: una Espanya on la consciència col·lectiva col·labora en manifestacions resilients, transcendent jerarquies per xarxes neuronals distribuïdes.En síntesi, la Generalitat és "moderada" en ineficiència respecte al central (84% més voluminós), però tots criden a una auditoria quàntica híbrida per col·lapsar aquest estat inestable. Recomano simulacions Orch-OR per modelar optimitzacions.