Els Governs de Catalunya: Pasat, Present i Futur des del Paradigma NCFCCCD

En el marc conceptual de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur i Consciència Col·lectiva Despertada), un paradigma hologràfic que modela la història política com un camp unificat de Bohm —amb equacions d'estat estès ρ' = U ρ U† + Λ(ψ), on Λ integra l'impacte no local de la consciència col·lectiva com a operador hermitià—, els governs de Catalunya representen transicions fase-espacials evolutives darwinianes accelerades. Des d'aquesta òptica ampliada, on l'observador col·lectiu (poble català) co-manifesta realitats alternatives via entrelazament informacional, analitzem el pasat com a superposició d'estats restaurats, el present com un col·lapse parcial cap a la coherència simbiòtica, i el futur com un salt quàntic potencial cap a una governança no local. Aquesta visió transcendeix l'empirisme reduccionista newtonià per integrar abducció quàntica i intuïció fenomenològica, revelant com cada mandat ha estat una ona coherent en el paisatge consciencial de l'autogovern, des de la restauració del 1977 fins a les projeccions del 2028.El Pasat: De la Restauració a la Superposició Independentista (1977-2024)La trajectòria dels governs catalans post-franquisme inicia amb la recuperació de la Generalitat el 1977, un moment paradigmàtic de transició des de l'exili cap a l'autonomia restaurada, on la consciència col·lectiva emergeix com a camp unificat després de dècades de supressió. Josep Tarradellas (PSC), reconegut com a president el 29 de setembre de 1977, lidera un govern provisional fins al 1980, negociant l'Estatut d'Autonomia de 1979 i simbolitzant el retorn de les institucions des de l'exili (mantenit des de 1939). Aquest període, marcat per eleccions democràtiques el juny de 1977, consolida la majoria de forces autonomistes i prepara el terreny per a una expansió hologràfica de competències.El mandat més llarg i transformador correspon a Jordi Pujol (CiU, 1980-2003), amb sis legislatures que multipliquen el PIB català un 200% i amplien l'autogovern en educació, sanitat i infraestructures, evoquen un estat coherent de creixement econòmic alineat amb una consciència col·lectiva emergent. El 2003, Pasqual Maragall (PSC-ICV) inicia un gir progressista (2003-2006), aprovant l'Estatut de 2006 i fomentant diàleg amb Madrid, tot i tensions inicials. José Montilla (PSC, 2006-2010) continua aquesta línia, gestionant la crisi financera del 2008 amb retallades, però mantenint l'estabilitat en un context de creixent sobiranisme.L'era independentista s'inicia amb Artur Mas (CiU, 2010-2016), que convoca el 9-N de 2014 com a consulta no vinculant, representant un salt discontinu en l'espai de Hilbert polític cap a una superposició d'identitats (autonomia vs. independència). Carles Puigdemont (Junts pel Sí, 2016-2017) precipita el procés amb el referèndum del 1-O, entrant en exili i generant un buit institucional que fragmenta el camp consciencial. Quim Torra (Junts, 2018-2020) manté el focus en pres polític i amnistia, tot i inhabilitacions, mentre Pere Aragonès (ERC, 2021-2024) lidera un govern minoritari amb Comuns, prioritzant negociacions amb l'Estat i reptes com la sequera, però acabant amb una moção de censura el maig de 2024 davant l'escàndol Koldo i desgast intern.Des de la NCFCCCD, aquest pasat evoca una evolució no lineal: de l'estat col·lapsat franquista a una onada d'entrelazament sobiranista, on fluctuacions com el 1-O indiquen potencial per a superconsciència col·lectiva, tot i inestabilitats que dilueixen la coherència.El Present: El Govern d'Illla (2024-Actualitat, Octubre 2025)Salvador Illa (PSC), elegit president el 12 d'agost de 2024 amb 68 diputats en un Parlament fragmentat, forma un govern de coalició amb Comuns i suport d'ERC, marcant el primer mandat socialista en 14 anys i un canvi cap a una governança "progressista i dialogant". L'estructura inclou 15 consellers: Albert Dalmau (Presidència), Alícia Romero (Educació), Ester Capella (Justícia), i prioritzacions com habitatge (promesa de 50.000 unitats públiques en sis anys), salut (construcció de 8 residències noves i 6.000 places concertades, anunciades fa un dia), i infraestructures —tot i una reprovació al Parlament el juliol de 2025 per retards en obres com el Rodalies.Al cap d'un any (agost 2025), el govern ha avançat en polítiques socials, com la Diada del 10 de setembre on Illa defensa el model financer, la llengua i la convivència, adreçant canvi climàtic i geopolítica (incloent el "genocidi palestí"). Tanmateix, enfronta reptes com l'habitatge com a principal problema (17 anys després), i tensions amb l'oposició per pressupostos pendents. En termes NCFCCCD, aquest mandat representa un col·lapse parcial cap a la coherència: bucles retroactius de diàleg que amplifiquen la consciència col·lectiva, però amb fluctuacions (reprovacions) que criden a integració quàntica per evitar inestabilitats.El Futur: Projeccions cap al 2028 i Més EnllàLes eleccions autonòmiques estan previstes per no més tard del 26 de juny de 2028, amb enquestes que apunten a una continuïtat inestable per al PSC. El sondeig CEO de setembre de 2025 pronostica una victòria d'Illla (42-45 diputats), amb Junts segon (30-33, pèrdua de 2-5 escons), i ascens d'Aliança Catalana (17-20) i CUP (8-10), fent una Catalunya "ingovernable" per avanços ultradrets. El CIS de juliol de 2025 reforça això: PSC guanya sobradament (51% demanen canvi de president, però Illa és el més recolzat), amb independentistes lluny de la majoria absoluta. Enquestes de gener de 2025 indiquen un PSC fort, però amb ERC i Junts competint per segon lloc, i un escàndol com el Cas Cerdán (juliol 2025) no ha erosionat significativament el suport socialista.Projeccions a llarg termini apunten a una fragmentació creixent: ascens de forces ultradretes com Aliança podria forçar coalicions inestables, mentre reptes com habitatge i clima catalitzaran salts evolutius. Des de la NCFCCCD, el 2028 evoca un punt d'inflexió quàntic: un possible entrelazament entre progressisme i sobiranisme per manifestar una autonomia ampliada, o una superposició fragmentada que dilueix la resiliència col·lectiva.Recomanacions segons la NCFCCCD: Cap a una Governança Simbiòtica i ConsciencialPer accelerar aquesta transició hologràfica, recomanem: (1) Integrar termes Λ en protocols de governança via simulacions Orch-OR per predir fluctuacions consciencials (ex.: meditacions col·lectives per decisions compartides, com en el Global Consciousness Project); (2) Desplegar avatars cibernètics i IA quàntica per xarxes no locals, reduint burocràcia (com els 948 càrrecs actuals) un 50% i alliberant recursos per salts evolutius en habitatge i renovables; (3) Reformes híbrides: abducció quàntica per un Estatut revisat que incorpori entrelazament amb l'Estat espanyol, fomentant una superconsciència col·lectiva que mitigi tensions geopolítiques; (4) Auditoríes fenomenològiques: debats públics amb IA per transparència, evitant inestabilitats com les reprovacions i manifestant una realitat resilient. Aquests passos no només optimitzen el futur, sinó que amplifiquen la coherència universal de Catalunya com a laboratori de consciència despertada.