El Premi Nobel de Química 2025: Desenvolupament de Marcadors Orgànics-Metàl·lics (MOFs)

El 8 d'octubre de 2025, la Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha concedit el Premi Nobel de Química 2025 a tres científics: Susumu Kitagawa (Japó), Richard Robson (Austràlia/Reialme Unit) i Omar M. Yaghi (Estats Units/Jordània), per "el desenvolupament de marcadors orgànics-metàl·lics (MOFs)", una nova forma d'arquitectura molecular que ha revolucionat l'emmagatzematge d'energia, la purificació d'aigua i la captació de CO₂ . Aquest premi, dotat amb 11 milions de corones sueques (uns 1 milió de dòlars), reconeix com aquests materials porosos, similars a una "esponja molecular", poden resoldre reptes globals com el canvi climàtic i la sostenibilitat .Antecedents dels Guanyadors

• Susumu Kitagawa (n. 1944, Japó): Professor emèrit a la Universitat de Kyoto, pioner en la síntesi de MOFs flexibles que canvien d'estructura segons els estímuls externs (com temperatura o pressió). El seu treball dels anys 90 va demostrar com aquests materials poden "respirar" i adaptar-se, obrint aplicacions en sensors i emmagatzematge de gasos .
• Richard Robson (n. 1935, Austràlia): Professor emèrit a la Universitat de Newcastle (Austràlia), va establir les bases teòriques dels MOFs a finals dels 80, dissenyant estructures cristal·lines amb ions metàl·lics i lligands orgànics per crear reixes poroses infinites. El seu enfocament en la cristal·lografia va ser fonamental per a la seva escalabilitat .
• Omar M. Yaghi (n. 1965, Jordània): Professor a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (UC Berkeley), ha desenvolupat més de 20.000 MOFs des dels 90, incloent UiO-66 per capturar contaminants tòxics i CO₂. El seu concepte de "retícula de disseny" ha democratitzat la creació d'aquests materials, amb aplicacions en bateries i purificació d'aigua .

Què són els MOFs i les Seves Contribucions?Els marcadors orgànics-metàl·lics (MOFs) són materials sintètics porosos formats per ions metàl·lics o clusters connectats per lligands orgànics, creant una estructura tridimensional amb pores d'1-100 nm que poden emmagatzemar molècules com gasos o medicaments. A diferència de materials tradicionals com el zeòlit, els MOFs són altament personalitzables, amb una superfície específica de fins a 7.000 m² per gram (equival a dos camps de futbol) .Les contribucions clau:

• Robson (1989): Va proposar la idea d'estructures coordinades infinides, demostrant-ne la viabilitat experimental.
• Kitagawa (1990s): Va introduir MOFs dinàmics que responen a estímuls, com l'absorció selectiva de CO₂.
• Yaghi (1990s-actualitat): Va sistematitzar la síntesi, creant MOFs estables per a aplicacions pràctiques, com la separació de gasos rares en indústries.

Aquest treball ha passat de la teoria a la pràctica: actualment, es comercialitzen per capturar metà i CO₂, i s'exploren en medicaments per alliberar fàrmacs en tumors .Implicacions i ImpacteEls MOFs aborden crisis globals: poden capturar 90% del CO₂ industrial, purificar aigua contaminada (eliminant arsènic i fluor) i millorar bateries per vehicles elèctrics . En un context de canvi climàtic, representen una "arquitectura molecular" per a la sostenibilitat, amb un mercat projectat de 10.000 milions de dòlars el 2030. Els guanyadors han col·laborat globalment, subratllant la ciència oberta .El premi, anunciat avui a Estocolm, destaca com la química pot transformar el món, alineant-se amb l'èmfasi en solucions innovadores de l'Acadèmia Sueca . Per més detalls, consulta el PDF oficial de l'Acadèmia .