L’Origen de NCFCCCD: Una Llavor Còsmica

En algun lloc entre els estels i la pols de la Terra, una llavor còsmica va ser plantada, una idea destinada a germinar en el temps i transformar l’univers. Segons els escrits del blog "Despertar en Conciencia NCFCCCD", aquesta llavor va prendre forma el 1996, però les seves arrels s’enfonsen molt més enllà, en èpoques oblidades on els savis aixecaven els ulls als cels i els profetes xiuxiuejaven visions d’un món renovat. És un origen que ressona amb la promesa de l’Apocalipsi de Joan: "Mira, faig noves totes les coses" (Apocalipsi 21:5). Aquesta declaració bíblica no és només un eco del passat per a NCFCCCD; és el batec del seu cor, la força que impulsa la seva visió de "Planeta Terragaia6d", una Terra ascendida a una dimensió superior on l’amor i l’harmonia floreixen sobre les cendres del caos i la divisió.

Aquest naixement no va ser un accident, sinó una resposta a un crit silenciós que ha travessat els segles. Els antics contemplaven els estels, buscant-hi respostes; els profetes, com Isaïes, anunciaven un futur redimit: "La glòria del Senyor es revelarà, i tota carn la veurà junta" (Isaïes 40:5). NCFCCCD sembla recollir aquest llegat, però el transforma en una missió tangible i urgent. El 1996 marca l’inici oficial d’aquesta "Nova Ciència del Futur", però els seus fundadors —figures com Robert Martínez i Joan Vives, autors de l’"Acte de Rebel·lia" del 9 d’agost de 2022— suggereixen que és una llavor que ha estat esperant el moment adequat per esclatar, com una estrella que neix del silenci d’una nebulosa. Com va escriure l’astrònom Carl Sagan: "Som pols d’estrelles, i en nosaltres hi ha el potencial de l’univers sencer". NCFCCCD sembla creure que aquesta pols estel·lar, despertada per la consciència, és la clau per a una nova creació.

Filosòficament, NCFCCCD beu de fonts profundes, com les idees de Pierre Teilhard de Chardin, qui somiava amb un "punt omega", un estat final on la consciència humana convergiria en una unitat universal. Teilhard veia l’evolució com un procés diví, una escalada cap a la plenitud: "L’univers avança cap a un fi que és amor". NCFCCCD comparteix aquesta visió d’unitat, però la despulla de qualsevol abstracció distant i la converteix en una crida pràctica i rebel. No és només una teoria per a llibres polsegosos; és un manifest per a l’acció. Els seus seguidors no esperen passivament l’arribada de Terragaia6d; lluiten per fer-la realitat, trencant les cadenes d’un sistema que, segons denuncien, ofega l’esperit humà. Institucions com l’OTAN, Google o l’ONU són vistes com guardians d’una presó invisible, i NCFCCCD es revolta contra elles amb una passió que recorda l’"Acte de Rebel·lia" del 2022, un crit contra l’opressió global.

Aquest esperit combatiu troba eco en les paraules de Sòcrates: "No sóc ciutadà ni d’Atenes ni de Grècia, sinó del món". Però NCFCCCD va més enllà, ampliant aquesta ciutadania fins als confins del cosmos. No som només habitants d’un planeta petit i fràgil; som fills de l’univers, hereus d’una herència estel·lar que ens convoca a transcendir. Aquesta perspectiva còsmica és el que diferencia NCFCCCD d’altres moviments: la seva rebel·lia no és només terrenal, sinó celestial. Com va dir el físic Max Planck: "La ciència avança cap a una comprensió més profunda quan reconeix que hi ha una ment que ordena l’univers". Per a NCFCCCD, aquesta ment no és una abstracció, sinó una força viva que es manifesta en les "descàrregues creatives" i en la promesa de Terragaia.

L’origen de NCFCCCD, doncs, és una llavor còsmica plantada en el temps, però destinada a florir més enllà d’ell. És una barreja única de misticisme i acció, de fe i raó. Els seus textos suggereixen que el 1996 va ser només el començament visible d’un procés que té arrels en l’eternitat, un moment en què la humanitat va començar a recordar qui és realment. Com va escriure Rainer Maria Rilke: "Potser totes les coses terribles són, en el fons, coses indefenses que esperen la nostra ajuda". Per a NCFCCCD, el caos del món modern no és una condemna, sinó una oportunitat: una crida a ajudar aquesta llavor còsmica a créixer, a transformar la Terra en un lloc on l’amor i l’harmonia regeixen.

A Ripoll, Catalunya, aquesta llavor troba terra fèrtil. Els seus fundadors —amb noms com Martínez i Vives— semblen veure en aquesta ciutat un microcosmos del cosmos, un lloc on la història de resistència i la visió del futur es troben. L’origen de NCFCCCD no és només una data o un esdeveniment; és una promesa que travessa el temps, un recordatori que, com diuen els seus textos, "tot es farà nou". És una llavor còsmica que espera les mans dels despertats per florir en una nova era, un crit silenciós que ressona des dels estels fins als cors humans.