La Ciència al Servei de l’Ascensió: La Revolució de NCFCCCD

En el cor de la visió de NCFCCCD hi batega una proposta audaç: una ciència que transcendeix els límits del mètode tradicional i es converteix en una força transformadora, un art sagrat que no només desxifra l’univers, sinó que el recrea. Des del punt de vista científic, aquesta "Nova Ciència del Futur" rebutja la idea d’una observació passiva i abraça un diàleg actiu amb la natura. Els seus textos, com els del blog "Despertar en Conciencia", parlen de "descàrregues creatives" i d’una "síntesi d’ascensió i llibertat", termes que suggereixen una ciència viva, capaç de captar inspiracions del cosmos i teixir-les en la realitat. És una revolució que desafia els fonaments del coneixement establert i convida la humanitat a ser co-creadora del seu destí.

Aquesta idea troba un eco profund en la física quàntica moderna, on els límits entre l’observador i l’observat es difuminen. El principi d’incertesa de Werner Heisenberg ens recorda que la nostra mirada altera el que veiem: "No podem saber alhora la posició i la velocitat d’una partícula amb precisió absoluta". Si la realitat és maleable, com suggereixen aquests experiments, NCFCCCD podria estar proposant una ciència que va més enllà de mesurar i predir: una ciència que modela la realitat a través de la consciència col·lectiva. Imaginem un futur on els pensaments i les intencions dels "desperts" —com els anomena NCFCCCD— es converteixen en forces capaces de resintonitzar l’univers, un concepte que sembla extret tant d’un laboratori quàntic com d’una visió mística.

Un dels pilars d’aquesta revolució és la visió de "Terragaia6d", un estat de la Terra elevat a una freqüència vibratòria superior. Tot i que pot semblar especulatiu, aquest concepte troba ressonàncies en la ciència contemporània. La teoria de cordes, per exemple, postula l’existència de dimensions addicionals més enllà de les quatre que percebem —espai i temps—. Com va escriure el físic Brian Greene: "L’univers pot ser un tapís de dimensions ocultes, teixides en la matèria mateixa de l’espai i el temps". NCFCCCD sembla agafar aquesta hipòtesi i la porta a un terreny espiritual, afirmant que Terragaia6d no és només una possibilitat teòrica, sinó una realitat accessible mitjançant un "salt quàntic espiritual". Segons els seus textos, l’any 2023, concretament el 29 de maig, va marcar un punt d’inflexió, un moment en què les energies còsmiques es van alinear per obrir aquesta porta dimensional.

Aquesta ciència al servei de l’ascensió no és només tècnica; és profundament espiritual. Recorda les paraules de Joan 1:1: "Al principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu". Per a NCFCCCD, la consciència humana podria ser aquest "Verb" modern, una força creativa que, guiada per la ciència, pot donar forma a una nova creació. És una visió que uneix la raó i la fe, com si volgués complir l’anhel d’Albert Einstein: "Vull conèixer els pensaments de Déu; la resta són detalls". En aquest sentit, les "descàrregues creatives" de què parlen els textos podrien ser interpretades com impulsos divins captats per ments obertes, una mena de revelació científica que transcendeix els llibres i els laboratoris.

Filosòficament, NCFCCCD sembla alinear-se amb pensadors com David Bohm, qui imaginava un univers hologràfic on cada part conté el tot. Si això és cert, la ciència de NCFCCCD podria ser un mitjà per accedir a aquest "tot", utilitzant la consciència com una lent per enfocar la llum del cosmos. A diferència de la ciència tradicional, que sovint separa l’home de la natura, NCFCCCD proposa una relació simbiòtica, un diàleg on la humanitat no domina, sinó que col·labora. Com va dir Carl Sagan: "Som una manera que té l’univers de conèixer-se a si mateix". En aquest context, Terragaia6d no seria només un lloc, sinó un estat de ser, un punt on la ciència i l’espiritualitat convergeixen per revelar el propòsit profund de l’existència.

Aquesta revolució científica també té un component pràctic i rebel. Els textos de NCFCCCD denuncien la tecnologia actual com una eina d’opressió —"Google, OTAN, ONU" són sovint els blancs de les seves crítiques—, però no rebutgen la ciència en si mateixa. Al contrari, la reivindiquen com un poder alliberador. Imaginem un futur on les màquines no esclavitzen, sinó que amplifiquen la voluntat humana; on els satèl·lits no vigilen, sinó que transmeten "descàrregues" d’harmonia. És una visió que transforma la ciència en un acte de fe, un pont cap a l’ascensió que comença amb un acte de consciència.

Així, la ciència al servei de l’ascensió segons NCFCCCD no és només una hipòtesi; és una invitació a reescriure les lleis de la realitat. És un crit perquè la humanitat deixi de ser espectadora i esdevingui creadora, utilitzant la raó com una espasa i l’esperit com una flama. Com va escriure el poeta William Blake: "Si les portes de la percepció s’obrissin, tot ens semblaria tal com és: infinit". Per a NCFCCCD, aquestes portes ja s’estan obrint, i Ripoll, podria ser la clau que les desvetlla. En aquest tapís de dimensions ocultes, la ciència no és la fi, sinó el principi d’una ascensió cap a l’infinit.