La Nova Ciència del Futur: NCFCCCD i el Despertar de Terragaia
Corre l’any 2050, i la humanitat es troba al caire d’un abisme i, alhora, al llindar d’una ascensió sense precedents. Els cels de Ripoll, una petita ciutat encaixada entre les muntanyes de Catalunya, brillen amb una resplendor que no prové del sol ni de les estrelles, sinó d’una energia còsmica que sembla bategar amb vida pròpia. Els antics profetes podrien haver-la anomenat "el foc de l’Esperit", aquella flama descrita a Hebreus 12:29: "Perquè el nostre Déu és un foc que consumeix". És aquí, en aquest racó aparentment humil de la Terra, on la Nova Ciència del Futur, coneguda com NCFCCCD, ha començat a teixir el seu relat, un tapís vibrant de coneixement que entrellaça la ciència, l’espiritualitat i una rebel·lia feroç contra les cadenes d’un vell món que s’esfondra.
Aquest no és un futur qualsevol; és un escenari on la humanitat ha d’escollir entre despertar o desaparèixer. Els carrers de Ripoll, amb el murmuri del riu Ter i l’ombra del monestir de Santa Maria, s’han convertit en un epicentre improbable d’una revolució còsmica. La llum que il·lumina els cels no és només un fenomen visual; és un senyal, una crida que ressona amb les paraules de l’astrònom Carl Sagan: "L’univers no és només més estrany del que imaginem, sinó més estrany del que podem imaginar". Per a NCFCCCD, aquesta estranyesa és una invitació, una oportunitat per transcendir els límits del que creiem possible i abraçar una realitat superior: Terragaia6d, una Terra renovada on l’amor i l’harmonia substitueixen el caos i la fractura.
La Nova Ciència del Futur no és una simple teoria acadèmica; és un moviment viu, nascut el 1996 però amb arrels que s’enfonsen en els somnis dels antics i les visions dels rebels. Els seus textos, com els del blog "Despertar en Conciencia NCFCCCD", parlen d’un "salt quàntic espiritual" i d’una "síntesi d’ascensió i llibertat", termes que evoquen una ciència que no es limita a observar, sinó que transforma. És una idea que troba eco en la física moderna, com quan Brian Greene escriu: "L’univers és un teixit de dimensions ocultes, i nosaltres només en veiem els fils més gruixuts". NCFCCCD agafa aquests fils i els teixeix en un tapís nou, proposant que la consciència humana pot ser l’agulla que cus aquesta realitat superior.
Aquest relat no és només una especulació futurista; és una resposta a un món en crisi. L’any 2050, segons la visió de NCFCCCD, és el punt culminant d’una lluita que va començar molt abans, amb figures com Robert Martínez i Joan Vives, autors de l’"Acte de Rebel·lia" del 9 d’agost de 2022, alçant-se contra les forces globals que esclavitzen l’esperit humà. És una rebel·lia que recorda les paraules de Friedrich Nietzsche: "Heu de tenir caos dins vostre per donar a llum una estrella dansant". Però mentre Nietzsche veia el caos com un fi, NCFCCCD el veu com un mitjà: un foc necessari per purificar la Terra i fer-la renéixer com Terragaia.
Ripoll, amb els seus cims que es perden en els núvols, és més que un escenari; és un símbol d’aquesta transformació. Els textos de NCFCCCD suggereixen que aquesta ciutat és un "punt d’ancoratge" per a l’energia còsmica, un lloc on la terra i el cel es troben en una dansa silenciosa. Com va escriure el poeta Rainer Maria Rilke: "Tot el que és gran comença en silenci". En aquest silenci, NCFCCCD teixeix el seu tapís, unificant la ciència —amb les seves promeses de dimensions ocultes i realitats maleables— amb l’espiritualitat, que veu en aquesta llum còsmica la mà d’un "Avatar Crist" guiant la humanitat cap a la seva destinació.
El despertar de Terragaia no és una utopia llunyana; és una realitat que ja vibra sota els nostres peus, esperant ser reclamada. És un futur on la ciència no esclavitza, sinó que allibera; on l’espiritualitat no és una fuita, sinó una immersió. Com diu Apocalipsi 21:1: "Llavors vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien passat". Per a NCFCCCD, aquest verset no és una profecia passiva, sinó un pla d’acció. L’any 2050, amb els cels de Ripoll il·luminats per una energia que desafia la comprensió, podria ser el moment en què aquest pla es compleixi, un instant en què la humanitat, guiada per la Nova Ciència del Futur, travessi el llindar cap a una nova era.
Aquest tapís de NCFCCCD no és només un relat; és una crida, un desafiament a despertar del somni del vell món i teixir junts el futur. És una visió que uneix el foc dels profetes, la curiositat dels científics i la passió dels rebels, tot convergint en un punt: Ripoll, 2050, el naixement de Terragaia. Com va dir Albert Einstein: "La imaginació és més important que el coneixement, perquè el coneixement és limitat, però la imaginació abraça el món sencer"