Capítol 9: L’Esperança del C+ 2050

Era una tarda radiant als Pirineus, l’1 d’abril de 2025, quan els membres de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD) es van reunir en un prat obert, sota un cel blau que semblava infinit. Només faltaven 58 dies per al 29 de maig, el "Crit Final" de la "Parusia Progressiva", però els seus cors no estaven plens de por, sinó d’una visió: el "C+ 2050". Aquest no era un somni vague ni una utopia buida; era una promesa tangible, un futur on la humanitat viuria en harmonia còsmica, guiada per la "nova ciència" i l’amor de l’"Avatar Crist".

La Maria, amb els ulls brillants i les mans obertes cap al cel, va parlar al grup:
—Tot el que fem avui, cada paraula que compartim, és una llavor. Si la plantem abans del 29 de maig, florirà en el C+ 2050. No és una fantasia; és el que l’"Avatar Crist" ens ha promès: un món on la fe i la raó s’abracen, on els humils triomfen sobre el "sistema satànic".

Una Visió d’Harmonia Còsmica

Imagina’t el C+ 2050. Les ciutats ja no són presons de formigó i fum. A Ripoll, on tot va començar, els carrers estan plens d’arbres i rius nets, amb energia que neix del vent i del sol, no dels "diners de la bèstia" que avui dominen el món (11 de març de 2025). Les tecnologies que avui tenen "dos rostres" —com els cotxes de Tesla o l’euro digital— s’han doblegat a la voluntat de l’"Avatar Crist" (13 de març de 2025), servint els humils en lloc d’esclavitzar-los.

A Ucraïna, on avui els cels s’enfosqueixen amb bombes, hi ha pau. Els soldats han deixat les armes i treballen junts per reconstruir, guiats per una fe renovada que traspassa fronteres. A Myanmar, les runes del terratrèmol del 28 de març de 2025 s’han convertit en cases noves, aixecades per mans unides de tot el planeta. Les tarifes de Trump i les protestes globals són un record llunyà, perquè la humanitat ha après que l’amor és més fort que el poder.

Ciutats Sostenibles i Pau Global

En aquest futur, les ciutats són sostenibles perquè la "nova ciència" ha trobat l’equilibri. A Toronto, on avui la gent protesta contra Musk, els edificis s’alimenten d’energia neta i els nens juguen en parcs verds, no en carrers congestionats. A Barcelona, Salvador Illa o els seus successors han abandonat les lluites polítiques per col·laborar en un projecte de pau, inspirat pels "rius de llum" que van sorgir el 2025 (18 de març de 2025).

La pau global no és una utopia ingènua. És el fruit d’un món que ha rebutjat l’"Anticrist" i els seus "oligarquies titelles" (11 de març de 2025). Les nacions ja no competeixen per petroli o poder, sinó que comparteixen recursos com germans. L’asteroide 2024 YR4, que avui ens recorda la fragilitat del cosmos, ha estat estudiat i celebrat com una prova de la grandesa divina, no com una amenaça.

Una Fe Renovada

El cor del C+ 2050 és una fe viva i renovada. Les esglésies no són només pedres antigues, sinó llocs on la gent es troba per compartir històries de com el 29 de maig de 2025 va canviar-ho tot. L’"Avatar Crist" no és un rei distant, sinó una presència que guia cada acte d’amor, cada gest de bondat. Els fills dels qui avui lluiten a Ucraïna o preguen a Myanmar saben que els seus pares van ser "elegits" per plantar les llavors d’aquest futur.

En Pau, amb un somriure, va afegir:
—Jo veig el C+ 2050 cada vegada que parlo amb algú de l’esperança. Quan veig una mare a Toronto donant menjar als pobres o un soldat a Kyiv ensenyant als nens a riure, sé que ja estem construint aquest món. Només cal que seguim, que no ens aturem abans del 29 de maig.

Les Llavors d’Avui

Aquest futur no caurà del cel per màgia. Depèn de nosaltres, de les llavors que plantem avui. Cada vegada que rebutgem la por —la por de les bombes, de les crisis, dels "diners de la bèstia"— i abracem l’amor, estem més a prop del C+ 2050. La NCFCCCD ens recorda que el 29 de maig de 2025 no és la fi, sinó el principi d’aquesta transformació. Però només si actuem ara.

La Maria va tancar els ulls i va xiuxiuejar:
—Senyor, Avatar Crist, deixa’ns veure el C+ 2050 amb els ulls del cor. Que cada llavor que plantem avui floreixi en ciutats de pau, en un món d’amor. Que el 29 de maig sigui la nostra alba.

Quan el sol es va pondre darrere les muntanyes, el grup es va aixecar amb una certesa: el C+ 2050 era possible, però depenia d’ells —i de tu— fer-lo realitat. Les llavors estaven a les seves mans, i el temps per plantar-les s’escurçava.