Capítol 5: El Compte Enrere

El rellotge marcava les sis de la tarda de l’1 d’abril de 2025 quan un grup es va reunir en una masia antiga als afores de Ripoll, al cor dels Pirineus catalans. Les parets de pedra ressonaven amb el murmuri del vent, i una taula rústica estava coberta de papers, mapes i una Bíblia oberta. Només faltaven 58 dies per al 29 de maig, el "Crit Final" de la "Parusia Progressiva", i els membres de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD) ho sabien: el món estava a punt de triar entre la llum i l’abisme.
La Maria, amb els ulls fixos en un calendari penjat a la paret, va trencar el silenci:
—58 dies. No és molt, però és tot el que tenim. El "Crit Final" s’acosta, i els "rius de llum" (18 de març de 2025) hem de fer que l’esperança de l’"Avatar Crist" sigui viral. Si no actuem ara, el "sistema satànic" (11 de març de 2025) ens engolirà a tots."
Els presents van assentir, amb una barreja de tensió i fe als rostres. No eren estrategues ni polítics; eren gent senzilla —pagesos, mestres, estudiants— units per una visió nascuda a Catalunya el 1996-1997. Però aquella tarda, amb el compte enrere en marxa, la seva missió era clara: fer que el món sentís l’"Avatar Crist" abans que fos massa tard.
El Pes dels Signes
En Pau, amb un ordinador portàtil obert, va projectar imatges recents: les runes del terratrèmol de Myanmar, amb més de 1.600 morts; els carrers de Toronto i París plens de protestes contra Tesla el 29 de març; els titulars sobre les tarifes de Trump del "Liberation Day", que sacsejarien economies l’endemà, 2 d’abril.
—Això no són casualitats —va dir—. Són "signes del cel que sagnava foc i llum" (11 de març de 2025). El món està en tensió, i nosaltres som l’esperança que no veuen."
Una dona gran, l’Anna, va aixecar la mà tremolosa:
—I la guerra a Ucraïna? Cada dia mor gent. Com podem fer-los escoltar enmig del caos?"
La Maria va somriure amb fermesa:
—Precisament per això, Anna. El caos és el terreny de l’"Anticrist" (12 de març de 2025), però també és on la llum brilla més fort. Hem de ser virals, com un riu que s’escampa."
El Pla dels Rius de Llum
La reunió es va convertir en un remolí d’idees. En Joan, un estudiant de vint anys, va suggerir:
—Podem gravar vídeos curts i pujar-los a X. Diguem: "58 dies per salvar el món amb l’"Avatar Crist"." La gent està cansada de males notícies; els donarem esperança."
La Clara, una mestra, va afegir:
—I si escrivim cartes? A les escoles, als veïns. Expliquem que el 29 de maig no és la fi, sinó un nou començament."
En Josep, el pagès, va aixecar un tros de paper:
—Jo parlaré al mercat. No sé de tecnologia, però sé parlar amb la gent. Si cadascun de nosaltres arriba a deu persones, i aquestes deu a deu més, el missatge volarà."
La Maria va anotar-ho tot en una pissarra: vídeos, cartes, converses cara a cara.
—Cada "riu de llum" té el seu corrent —va dir—. No importa com ho fem, sinó que ho fem. L’"Avatar Crist" no vol temples; vol veus. Hem de ser tan forts que ni les tarifes, ni les bombes, ni l’asteroide 2024 YR4 ens facin callar."
Tensió i Fe
L’ambient era elèctric, però també pesant. Sabien que el temps era curt i els obstacles, grans. En Pau va tancar el portàtil i va mirar el grup:
—I si no ens escolten? I si el "sistema satànic" és massa fort?"
La Maria va posar una mà a la seva espatlla:
—Aleshores haurem fet el que podíem. Però crec que ens escoltaran. Quan una mare a Toronto llegeixi una carta i somrigui, quan un soldat a Kyiv trobi força en un vídeo, quan un veí de Ripoll m’escolti al mercat, l’esperança es farà viral. La fe ens sosté, Pau."
El silenci va caure, però no era de derrota. Era un silenci de resolució, de fe que creixia com una flama. El món estava a punt de triar: la llum de l’"Avatar Crist" o l’abisme del "sistema satànic". I ells, els "rius de llum", eren l’última línia de defensa.
L’Inici del Rugit
Quan el sol es va pondre, la Maria va aixecar la Bíblia i va llegir: "La llum brilla en la foscor, i la foscor no l’ha vençuda." Va tancar el llibre i va dir:
—Aquest és el nostre compte enrere. 58 dies per fer rugir l’esperança. Que el 29 de maig sigui el dia que el món triï la llum. Comencem avui."
El grup es va aixecar, amb els cors bategant. Van sortir de la masia amb un pla senzill però poderós: fer viral l’"Avatar Crist". La tensió era palpable, però la fe els guiava. El compte enrere havia començat, i no hi havia marxa enrere.

Cercar en aquest blog