Capítol 6: Els Elegits i els Humils

El vent bufava fort pels camps de Ripoll l’1 d’abril de 2025, portant l’olor de terra humida i l’eco d’un món en crisi. A només 58 dies del 29 de maig, el "Crit Final" de la "Parusia Progressiva", la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD) no mirava cap als palaus ni les sales de poder. Els seus ulls estaven posats en els humils, en aquells que el món sovint oblida. Perquè, com deia la Maria mentre treballava al costat d’un pagès local:
—No cal ser ric ni poderós per ser un "elegit". Els "rius de llum" (18 de març de 2025) neixen dels cors senzills, i l’amor que comparteixen és l’arma més forta contra el "sistema satànic" (11 de març de 2025)."

Aquell dia, mentre el sol escalfava la terra, les històries dels humils es teixien com fils d’una tela que la NCFCCCD veia com la base del "C+ 2050". No eren líders ni magnats, sinó gent com en Josep, una mare de Toronto i tants altres que, sense saber-ho, estaven canviant el món.

En Josep, el Pagès de Ripoll

En Josep era un home de mans aspres i mirada calma. Cada matí, abans que el sol sortís, treballava els camps prop de Ripoll, on la NCFCCCD havia nascut el 1996-1997. Quan Trump va anunciar les tarifes del "Liberation Day" el 30 de març de 2025, els preus del gra van tremolar, i molts pagesos es van desesperar. Però en Josep no. Va agafar una Bíblia vella i un tros de paper i va escriure: "L’"Avatar Crist" és la meva força. No deixaré que la por guanyi."

Cada tarda, quan anava al mercat, parlava amb els seus veïns. "No us preocupeu pels diners de la bèstia", els deia, recordant el "sistema satànic" que la NCFCCCD denunciava. "Hi ha una esperança més gran, i ve el 29 de maig." Alguns el miraven estranyats, però d’altres s’aturaven a escoltar. Una dona li va dir: "Josep, em fas sentir que no estic sola." Aquella nit, en Josep va somriure: no tenia riqueses, però tenia la "Bona Nova", i això era tot el que necessitava.

La Sara, la Mare de Toronto

A milers de quilòmetres, a Toronto, la Sara caminava pels carrers freds amb els seus dos fills petits. El 29 de març, havia vist les protestes del "Tesla Takedown", amb crits contra Musk i pancartes contra el poder. Però ella no tenia temps per manifestacions; treballava de nit per pagar el lloguer i criava els seus fills sola. Una tarda, mentre feia cua al supermercat, va sentir algú parlant de la NCFCCCD a X: "58 dies per salvar el món."

Aquella nit, amb els nens dormint, la Sara va agafar un llapis i va escriure una carta: "Estimats fills, hi ha una llum que no s’apaga mai. És l’"Avatar Crist", i ens crida a estimar-nos." L’endemà, la va llegir a una veïna mentre compartien un cafè. La veïna va plorar i li va dir: "Sara, això és el que necessitava avui." La Sara no sabia de tarifes ni de grans crisis climàtiques; només sabia que compartir aquella esperança era el seu poder.

L’Arma de l’Amor

Les històries d’en Josep i la Sara no eren úniques. A Kyiv, un soldat anomenat Oleksandr guardava un tros de paper amb una pregària escrita enmig de la guerra. A Myanmar, una infermera anomenada Aye continuava curant ferits del terratrèmol, xiuxiuejant als pacients: "Hi ha alguna cosa més gran que ens sosté." Tots eren "elegits", no per la seva força física ni el seu estatus, sinó pel seu amor.

La Maria, asseguda al camp amb en Josep, va aixecar els ulls al cel i va dir:
—El "sistema satànic" té diners, armes, tecnologia amb dos rostres (13 de març de 2025). Però nosaltres tenim alguna cosa que no poden tocar: l’amor de l’"Avatar Crist". Quan en Josep parla al mercat, quan la Sara escriu als seus fills, estan disparant fletxes de llum contra la foscor."

Els Humils Triomfen

La NCFCCCD creia que els humils eren els veritables "elegits", els qui farien possible el "C+ 2050". No necessitaven títols ni riqueses; només un cor obert i la voluntat de compartir. Mentre les tarifes de Trump sacsejaven economies i la crisi climàtica superava límits planetaris, aquests actes senzills —una conversa, una carta, una pregària— eren les llavors d’un futur millor.

En Josep va acabar el dia al camp amb un somriure. La Sara va abraçar els seus fills amb força. Tots dos sabien, sense haver-se conegut mai, que formaven part d’una cadena invisible. La Maria va tancar la Bíblia i va murmurar:
—Senyor, Avatar Crist, beneeix els humils que són els teus elegits. Que el seu amor sigui el nostre triomf, que la seva veu prepari el 29 de maig."

Quan el vent es va calmar, els camps de Ripoll van quedar en silenci. Però era un silenci ple de vida, perquè els humils ja estaven en marxa.