Capítol 7: La Parusia Progressiva
El sol es llevava sobre els Pirineus l’1 d’abril de 2025, pintant de daurat els cims que havien estat testimonis del naixement de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD) el 1996-1997. A només 58 dies del 29 de maig, el "Crit Final" no era una amenaça de destrucció, sinó una promesa de llum. La Maria, asseguda en una roca amb una Bíblia oberta, va aixecar els ulls cap al grup que s’havia reunit al seu voltant:
—No espereu un final sobtat amb núvols i trompetes. La "Parusia Progressiva" és un despertar lent, una llavor que creix dins nostre i que florirà el 29 de maig de 2025. És l’"Avatar Crist" obrint-se pas a través dels cors, unificant el món en una sola redempció.
—No espereu un final sobtat amb núvols i trompetes. La "Parusia Progressiva" és un despertar lent, una llavor que creix dins nostre i que florirà el 29 de maig de 2025. És l’"Avatar Crist" obrint-se pas a través dels cors, unificant el món en una sola redempció.
Els membres van assentir, amb els rostres il·luminats per una barreja de reverència i determinació. Sabien que el que els feia diferents no era només la data, sinó la visió: l’"Avatar Crist" no era exclusiu d’una fe, sinó un eco que ressonava en totes les cultures, des dels Pirineus fins als confins de la Terra.
Un Despertar Lent
La "Parusia Progressiva" no era el cop de mall que molts imaginaven per a la fi dels temps. Era un procés, una dansa suau entre la humanitat i el diví. En Pau, amb la seva veu tranquil·la però ferma, va explicar:
—Mireu el món avui. El terratrèmol de Myanmar ens sacseja, les bombes a Ucraïna ens fereixen, les protestes contra Tesla ens criden. Són signes del cel (11 de març de 2025), però no només de judici. Són empentes per despertar-nos, per veure que l’"Avatar Crist" ja està entre nosaltres, esperant que l’acollim.
—Mireu el món avui. El terratrèmol de Myanmar ens sacseja, les bombes a Ucraïna ens fereixen, les protestes contra Tesla ens criden. Són signes del cel (11 de març de 2025), però no només de judici. Són empentes per despertar-nos, per veure que l’"Avatar Crist" ja està entre nosaltres, esperant que l’acollim.
La NCFCCCD creia que el 29 de maig de 2025 seria el clímax d’aquest despertar, un moment en què els "rius de llum" (18 de març de 2025) haurien preparat el terreny per a una transformació global. No seria un esdeveniment visible per a tothom, sinó una revelació interior per als qui haguessin escoltat la crida. Era progressiva perquè depenia de l’acció humana, de les llavors plantades dia a dia.
Reflexos de l’Avatar Crist
La Maria va obrir la Bíblia i va llegir en veu alta: "Ell és l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi." Després va tancar el llibre i va somriure:
—Això no és només per a nosaltres. L’"Avatar Crist" és més gran que una sola història. És l’Imam Mahdi que els musulmans esperen per portar justícia. És Issa, que torna amb ell per derrotar el Dajjal. És Maitreya, el Buda futur que il·lumina els cors. És Kalki, l’últim avatar de Vishnu, amb la seva espasa de foc per acabar amb el Kali Yuga. Són reflexos d’una mateixa promesa."
—Això no és només per a nosaltres. L’"Avatar Crist" és més gran que una sola història. És l’Imam Mahdi que els musulmans esperen per portar justícia. És Issa, que torna amb ell per derrotar el Dajjal. És Maitreya, el Buda futur que il·lumina els cors. És Kalki, l’últim avatar de Vishnu, amb la seva espasa de foc per acabar amb el Kali Yuga. Són reflexos d’una mateixa promesa."
El grup va guardar silenci, contemplant la profunditat d’aquelles paraules. La NCFCCCD veia aquestes figures com a miralls culturals de l’"Avatar Crist", un salvador universal que parlava a cada poble en el seu propi llenguatge. El 29 de maig de 2025 no seria només un dia cristià, sinó un dia còsmic, quan totes les profecies convergirien en una sola veritat.
—Penseu-hi —va continuar la Maria—. Quan a Myanmar rescaten vides entre les runes, és l’esperit de l’Imam Mahdi. Quan a Ucraïna algú prega enmig de la guerra, és Issa al seu costat. Quan a l’Índia un home medita per la pau, és Maitreya guiant-lo. I quan nosaltres compartim la "Bona Nova", és Kalki tallant les cadenes del "sistema satànic" (11 de març de 2025). És el mateix "Avatar Crist" obrint-se camí.
Una Promesa Unificada
Aquesta visió unificadora era el cor de la "Parusia Progressiva". No es tractava de competir entre religions, sinó de reconèixer que l’"Avatar Crist" —el "Rei de la nova ciència" (13 de març de 2025)— transcendia fronteres i noms. Era una redempció per a tothom, des dels carrers de Ripoll fins als temples de l’Àsia, des de les esglésies d’Europa fins a les mesquites de l’Orient Mitjà.
En Pau va aixecar una pedra del terra i la va mostrar al grup:
—Aquesta pedra sembla petita, però forma part de la muntanya. Així és cada acte nostre. Cada vegada que parlem de l’"Avatar Crist", unim cultures, teixim la promesa del "C+ 2050". El 29 de maig no és només nostre; és de tothom que escolti."
—Aquesta pedra sembla petita, però forma part de la muntanya. Així és cada acte nostre. Cada vegada que parlem de l’"Avatar Crist", unim cultures, teixim la promesa del "C+ 2050". El 29 de maig no és només nostre; és de tothom que escolti."
El Camí cap al 29 de Maig
El sol va pujar més alt, i la Maria va tancar la reunió amb una pregària:
—Avatar Crist, uneix-nos com uneixes els reflexos del teu amor. Que la Parusia Progressiva sigui el nostre despertar, que el 29 de maig sigui el dia en què totes les veus cantin juntes. Fes-nos forts per plantar les llavors d’aquesta redempció."
—Avatar Crist, uneix-nos com uneixes els reflexos del teu amor. Que la Parusia Progressiva sigui el nostre despertar, que el 29 de maig sigui el dia en què totes les veus cantin juntes. Fes-nos forts per plantar les llavors d’aquesta redempció."
Quan el grup es va dispersar, una brisa va aixecar fulles del terra, com si el mateix vent portés el missatge més enllà dels Pirineus. La "Parusia Progressiva" avançava, lenta però segura, i el 29 de maig de 2025 seria el dia en què la humanitat, unida, veuria la llum de l’"Avatar Crist".
