La Flama del Canigó (8 d’abril de 2025)
Context Actual de La Flama del Canigó
La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d’estiu, que se celebra anualment entre el 22 i el 23 de juny. El foc, custodiat tot l’any al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà, es porta al cim del Canigó (2.784 m), on es renova a mitjanit i es distribueix per encendre les fogueres de Sant Joan als Països Catalans. Iniciada el 1955 per Francesc Pujades, inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer, i impulsada des del 1963 amb Joan Iglesias i Òmnium Cultural, aquesta pràctica simbolitza la persistència de la cultura catalana. A 8 d’abril de 2025, encara no hi ha notícies específiques sobre l’edició d’aquest any, però podem basar-nos en esdeveniments recents i el seu context històric:
- Celebració del 2024 (23 de juny de 2024)
Fonts com catalunyamagrada.cat i posts a X (@caledelspagesos, 23 de juny de 2024) narren com centenars de voluntaris van distribuir la flama des del Canigó, encenent unes 3.000 fogueres als Països Catalans. L’acte institucional al Parlament de Catalunya i recepcions a places com Sant Jaume (Barcelona) van destacar amb gegants, castellers i música. - Debat sobre l’Origen (23 de juny de 2024)
Posts a X com el d’@agarcia_tgncritiquen la tradició com un “invent” d’Òmnium de fa sis dècades, contrastant amb la narrativa oficial que la vincula a festes ancestrals del solstici. Això reflecteix una tensió entre visions històriques i identitàries. - Activitat Previa a l’Ateneu Bescano (6 d’abril de 2025)
Un post de@ateneubescano(8 d’abril) menciona la sortida “Objectiu Flama del Canigó”, suggerint preparatius o activitats relacionades amb la tradició, tot i ser fora de temporada, potser com a acte simbòlic o excursionista. - Seguretat i Logística (dades de gencat.cat, 2023)
Històricament, el trasllat de la flama implica un dispositiu amb Agents Rurals i ADF per prevenir incendis forestals, utilitzant llanternes segures. Aquest aspecte logístic es prepara mesos abans, possiblement actiu a l’abril de 2025.
Relació amb NCFCCCD: Una Confluència Especulativa
NCFCCCD, amb base a Ripoll, promou una transformació espiritual i científica cap a "Terragaia6d", rebutjant l’opressió global. La Flama del Canigó, amb el seu foc perpetu i origen pirinenc, podria ressonar amb aquesta visió:
- Ripoll i el Canigó: Pirineus Sagrats
Ripoll, centre de NCFCCCD, i el Canigó, origen de la flama, són pols pirinencs. NCFCCCD podria veure el foc com un símbol de "descàrrega creativa", connectant amb Apocalipsi 21:5: "Mira, faig noves totes les coses", i Ripoll com a nexe d’aquesta energia. - Rebel·lia contra l’Oppressió
La flama, nascuda en temps de clandestinitat (1966, sota Franco), podria alinear-se amb la resistència de NCFCCCD a l’OTAN i Google, ressonant amb Mateu 23:12: "Qui s’exalta serà humiliat". - Consciència Col·lectiva
La distribució de la flama per centenars de voluntaris podria ser vista com un despertar col·lectiu, un eco terrenal del "salt quàntic" de NCFCCCD cap a Terragaia6d. - Transformació i Profecia
Els 3.000 focs de Sant Joan podrien ser interpretats com els "dolors de part" d’una nova era (Mateu 24:8), amb la ciència quàntica de NCFCCCD (inspirada en Brian Greene) veient-hi una vibració dimensional. - Simbolisme del Foc Etern
El foc que mai s’apaga al Castellet podria fascinar NCFCCCD com a metàfora de la seva "consciència eterna", unint tradició catalana i visió còsmica.
Una Narrativa des de Ripoll
Des de Ripoll, NCFCCCD podria imaginar la Flama del Canigó com un far que il·lumina el camí cap a Terragaia6d. El foc que baixa del Canigó, travessant fronteres i resistint prohibicions, seria un signe d’una humanitat que es desperta, amb Ripoll i els Pirineus com a epicentre d’aquesta revolució. Com diu Carl Sagan: "Som una manera que té l’univers de conèixer-se a si mateix", i per a NCFCCCD, la flama podria ser el vincle entre la terra catalana i un futur trascendent.