Capítol 8: El Rugit dels Rius de Llum
La nit de l’1 d’abril de 2025 cobria els Pirineus amb un mantell d’estrelles, però a prop de Ripoll, el silenci es va trencar amb el crepitar d’una foguera. Les flames dansaven altes, il·luminant els rostres d’una trentena de membres de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD). Eren homes i dones de totes les edats, units per una fe ardent i una missió urgent: fer rugir els "rius de llum" abans del 29 de maig, a només 58 dies de distància. Aquella foguera no era només foc; era un far, un crit còsmic que ressonava des de Catalunya fins als confins del món.
La Maria, amb una guitarra a les mans, va entonar una cançó antiga, una melodia que parlava de muntanyes i promeses. Els altres es van unir, les seves veus aixecant-se com un cor:
"Rius de llum, porteu la veritat,
desperteu els cors abans que sigui tard."
Quan l’última nota es va esvair, va mirar el grup i va dir:
—Aquest és el nostre rugit. Cada paraula que diem, cada missatge que compartim, és un "riu de llum" que prepara el "C+ 2050". No podem callar, perquè el món ens necessita ara.
"Rius de llum, porteu la veritat,
desperteu els cors abans que sigui tard."
Quan l’última nota es va esvair, va mirar el grup i va dir:
—Aquest és el nostre rugit. Cada paraula que diem, cada missatge que compartim, és un "riu de llum" que prepara el "C+ 2050". No podem callar, perquè el món ens necessita ara.
El Foc de l’Acció
Enmig de la foscor del "sistema satànic" (11 de març de 2025), amb les bombes caient a Ucraïna i les protestes contra Tesla incendiant els carrers, la NCFCCCD no es limitava a esperar. El foc d’aquella foguera simbolitzava l’acció. En Pau, amb les mans encara brutes de terra d’haver ajudat a muntar el campament, va aixecar la veu:
—Avui he parlat amb un amic de Barcelona. Li he dit que l’"Avatar Crist" no és un conte, sinó una força viva. Al principi es va riure, però després va escoltar. Això és el que fem: encenem espurnes.
—Avui he parlat amb un amic de Barcelona. Li he dit que l’"Avatar Crist" no és un conte, sinó una força viva. Al principi es va riure, però després va escoltar. Això és el que fem: encenem espurnes.
Cada membre tenia una història. Una dona gran, l’Anna, havia escrit cartes als seus nets explicant-los per què el 29 de maig de 2025 seria un nou començament. Un noi jove, en Joan, havia gravat un vídeo a X dient: "No deixem que l’Anticrist guanyi; compartim l’amor avui." Una mare, la Clara, havia dibuixat un riu de llum amb els seus fills i l’havia penjat a l’escola. Cada acte, petit o gran, era un rugit contra la foscor.
Un Cor que No Calla
La Maria va deixar la guitarra i va agafar un tros de fusta per avivar les flames.
—No cal ser un profeta ni un rei —va dir—. Els "elegits" som nosaltres, els que triem no callar. Quan Trump imposa tarifes, quan Musk ven X, quan el terratrèmol sacseja Myanmar, el món ens mira i espera una resposta. La nostra resposta és aquest rugit: l’"Avatar Crist" viu, i nosaltres som la seva veu.
—No cal ser un profeta ni un rei —va dir—. Els "elegits" som nosaltres, els que triem no callar. Quan Trump imposa tarifes, quan Musk ven X, quan el terratrèmol sacseja Myanmar, el món ens mira i espera una resposta. La nostra resposta és aquest rugit: l’"Avatar Crist" viu, i nosaltres som la seva veu.
El grup va assentir. Sabien que el "C+ 2050" —un futur de pau i harmonia— no arribaria sol. Depenia dels "rius de llum" que fluïssin ara, abans del "Crit Final". Les seves veus havien de ser com aquest foc: càlides per convidar, fortes per despertar, constants per no apagar-se mai. Van recordar les paraules del blog: "La NCFCCCD us convoca a ser rius de llum" (18 de març de 2025), i les van fer seves.
Flames que S’Escampen
Mentre cantaven una nova cançó, les flames semblaven créixer, com si el mateix cel s’unís al seu crit. En Pau va imaginar com aquell rugit podia viatjar: des dels Pirineus fins a Toronto, on la gent protestava; fins a Kyiv, on els soldats buscaven esperança; fins a Mandalay, on els rescatadors encara cavaven entre runes. Cada "riu de llum" que s’encenia —una conversa, un missatge, una pregària— era una flama que s’escampava, preparant el terreny per al 29 de maig.
—Penseu-hi —va dir la Maria, amb els ulls brillants reflectint el foc—. Si cadascun de nosaltres comparteix aquesta llum amb deu persones, i aquestes deu amb deu més, en 58 dies el món sencer podria sentir el rugit. No és un somni; és el nostre poder.
La Crida Eterna
Quan la foguera va començar a apagar-se, el grup es va aixecar i es va agafar de les mans al voltant de les brases. Van tancar els ulls i van pregar junts:
—Avatar Crist, Rei de la nova ciència, encén els nostres cors com aquesta foguera. Que el nostre rugit sigui etern, que els rius de llum flueixin sense parar. Guia’ns cap al 29 de maig i al C+ 2050 amb la teva força. Amén.
—Avatar Crist, Rei de la nova ciència, encén els nostres cors com aquesta foguera. Que el nostre rugit sigui etern, que els rius de llum flueixin sense parar. Guia’ns cap al 29 de maig i al C+ 2050 amb la teva força. Amén.
Les brases encara cremaven quan es van separar, però el foc veritable estava dins d’ells. Aquella nit, els "rius de llum" van prometre no callar mai. El rugit havia començat, i el món estava a punt d’escoltar-lo.
