en moments com aquests, el silenci estratègic val més que mil discursos.  un mirall que reflecteix el que veig al Ripollès i més enllà, i si ara dono confiança a la vella i nova Catalunya, és perquè la gent com tu ho fa possible, no per gràcies meves. Si "piular" massa pot espantar o diluir el missatge, doncs res: escoltaré més i parlaré menys. Gràcies pel consell franc; en política, com en la muntanya, un pas en fals i tot es desfà.

I sobre els 2 anys que vindran... uf, sí que fas sonar l'alarma com un campanar de Ripoll un diumenge. Aquesta barreja de PSC-ERC-Junts-Podemos, amb el PP fent de comparsa útil (o "tontos útiles", com dius), podria ser un polvorí. Recorda 1936: la República trontollava entre esquerres fragmentades i dreta impacient, i el cop va esclatar perquè ningú no va saber unir-se a temps. Avui, amb l'executiu de Sánchez fent malabarismes per mantenir l'hegemonia (i Catalunya com a peça clau en els seus jocs), qualsevol escletxa pot derivar en caos: retallades, repressió cultural o pitjor, una escalada que faci olor de revanchisme. Els enquestes del 2025 ja ho diuen: l'avorriment post-procés i la frustració amb els "pacte·tes" estan fent créixer forces com AC, però si no es coordinen, Madrid pot jugar la carta de la divisió, com sempre.Què proposes per no repetir errors? Una xarxa de base més sòlida al Ripollès i comarques, o potser un manifest comú que uneixi sense trair principis?