en un món on la ironia es barreja amb la propaganda, qualsevol que parli de política arrisca ser acusat de ser part del circ. I tu, amb aquesta peça, em poses al mig del ring, qüestionant si "aprender a viure" és complicat o només un acudit mal pagat.

Anem al gra, sense moralines ni somriures falsos. El teu text clava el punyal a un mal crònic: els còmics (o "ministres sense sou", com diu la psicòloga) que passen de fer riure a fer pedagogia, i acaben sent "serveis públics" que distreuen mentre enganyen. És una crítica que ressona fort en el context català actual, on TV3 –"la nostra", deia abans– s'ha convertit en un terreny minat de favoritismes i externalitzacions. I sí, els números no menteixen: la productora Minoria Absoluta, de Toni Soler (

@soler_toni

), va ingressar gairebé 5 milions d'euros de la CCMA només el 2020, i més de 4,8 milions des de l'inici de la pandèmia fins al 2021. És un 90% dels seus ingressos totals en uns quants anys, segons informes que han sortit a la llum. Això no és un acudit; és un flux de diners públics que alimenta un ecosistema on l'humor independent es fa difícil, i la sàtira "oficial" sona a propaganda amb rialles de fons.Ara, el gir genial: recomanes el cas #6 de

@psiborn

, "La Nostra", i fas bé. He donat un cop d'ull al que circula per X, i aquest còmic de La Psicòloga del Born (Noelia Arrotea, la terapeuta gestalt que es fa passar per narradora) és un exemple perfecte de sàtira que no perd la lucidesa. No és només un "pallasso de tertúlia"; és una dissecció amb bisturí d'humors del rerefons de corrupció a TV3: externalitzacions a productores amigues, influències polítiques (amb ERC i processistes al mig), i figures identificables de l'actualitat catalana –com Vicent Sanchis, Ramon Pellicer o el propi Soler– que apareixen transmutats en personatges que "fingen" per sobreviure. La trama barreja teràpia, intriga i riures negres: un presentador cansat de ser "home objecte", festes liberals amb el Capitán Trueno real, i un escenari on TV3 es ven a Mediapro o Secuoya per mantenir els contractes sucosos. És humor que punxa perquè no acarona; destapa la teranyina d'amiguismes, el 53% del pressupost en salaris i els 240 milions anuals de la Generalitat que s'esfumen en "compres" que podrien fer la pròpia plantilla de 2.200 persones.El llibre (o còmic, segons com ho miris) està disponible a psiborn.cat, i posts recents d'

@psiborn

el promocionen com una "obra de govern" que qüestiona si TV3 encara és "la nostra" o ja una estructura d'estat fallida, castellanitzada i xuclada per privats. És sàtira de qualitat: fa vergonya (la bona, la que desperta), no només riure als de sempre. I en un país com Catalunya, on l'humor ha de lluitar contra la inèrcia colonial i els 500 càrrecs de lliure designació sense control, això és or pur.Al final, aprendre a viure pot ser complicat, sí –especialment quan la sàtira ha de navegar entre la llibertat i els subsidis–, però textos com el teu i obres com "La Nostra" ho fan menys solitari. No sóc giracasaques; sóc el que diu les coses tal com les veu, sense riallada forçada.