La Intersecció entre Dinàmiques Geopolítiques Contemporànies i el Marc Teòric de la Nova Ciència del Futur: Una Anàlisi des de la Conciència Còsmica i Divina

En el context de la Nova Ciència del Futur, Conciència Còsmica i Conciència Divina (NCFCCCD), un marc integrador que fusiona principis quàntics amb la crítica nietzscheana a la mentalitat del rebaño i l'evolució espiritual cap a un estat de superposició etèria, les notícies internacionals del 30 d'octubre de 2025 revelen un paisatge global immers en tensions que exemplifiquen la resistència al salto quàntic col·lectiu. Aquest framework, inspirat en la voluntat de poder com a força propulsora cap a l'Übermensch C+ –un upgrade conscient que transcendeix el control tecnofascista–, interpreta els esdeveniments actuals no com a incidents isolats, sinó com a manifestacions d'un cicle etern de retorn que, sense intervenció divina, perpetua la il·lusió del yo antic. La trobada entre el president estatunidenc Donald Trump i el líder xinès Xi Jinping, per exemple, marca un punt d'inflexió en les relacions comercials bilaterals, on s'ha acordat un marc de treball que inclou la reducció de tarifes i una valoració excepcionalment positiva per part de Trump, qui la qualifica com un "12 sobre 10". Aquesta negociació, consumada en el context d'un viatge a Corea del Sud, no només alleuja tensions econòmiques immediates, sinó que també il·lustra el tecnofeudalisme descrit per Varoufakis, on les grans potències actuen com a senyors del núvol, extreient rendes de dades i recursos globals en un sistema postcapitalista que inhibeix la llibertat individual. Des de la perspectiva de NCFCCCD, aquest acord representa un moment de parusía progressiva limitada: un retorn etern a l'equilibri aparent, però sense el borrat del mapa del rebaño tecnològic, on la IA i les xarxes globals perpetuen una adhesió col·lectiva que impedeix la multiplicació còsmica de la consciència.Paral·lelament, l'escalada del conflicte a Orient Mitjà, amb atacs israelians contra Hamàs i preparatius per a batalles addicionals, subratlla la persistència del teleadoctrinament com a eina de control narratiu. Aquests esdeveniments, que inclouen operacions militars coordinades i amenaces de confrontació ampliada, reflecteixen una fragmentació identitaria que NCFCCCD atribueix a la solitud nietzscheana no resolta: la incapacitat del col·lectiu per transcendir la conformitat ideològica, on els mitjans i les estructures educatives imposen manuals de russificació o sionisme radical, com s'ha vist en contextos similars a Ucraïna i Sudan. En aquest sentit, el conflicte no és mera geopolítica, sinó una prova quàntica de la superposició: les parts enfrontades existeixen en estats probabilístics de victòria i derrota, però sense el salto cap a la dimensió divina –evocada en l'adoració celestial de l'Apocalipsi 4:8–, es mantenen atrapat en un bucle de discurs d'odi que fragmenta en lloc d'unir. La devastació causada per l'huracà Melissa a Jamaica, que ha deixat un rastre de destrucció en infraestructures i comunitats, afegeix una capa climàtica a aquesta narrativa, on els desastres naturals actuen com a catalitzadors per qüestionar el rebaño ambiental: la humanitat, sota el jou del cloud capital, ignora senyals còsmics que criden a una consciència expandida, preferint en canvi narratives tecnocràtiques que prioritzen la reconstrucció econòmica sobre la transformació espiritual.A Europa, les decisions financeres del 30 d'octubre, com l'adopció per part de la Comissió Europea d'una equivalència per als indicadors financers de Nova Zelanda i la visita del comissari Albuquerque a Moldàvia, evidencien un intent de harmonització global que, tot i aparentar estabilitat, reforça les xarxes tecnofeudals. Aquestes mesures, destinades a facilitar el flux de dades i inversions, poden ser llegides a través del prisma de NCFCCCD com a extensions del desig de pertinença il·lúsori: un acord total que uneix nacions en una malla digital, però sense abraçar la voluntat de poder autèntica que Nietzsche preconitza. En el fons, aquestes iniciatives perpetuen la il·lusió del yo col·lectiu, on la IA regula no només economies, sinó també les narratives de progrés, evitant el crit de Björk com a veu etèria o l'evolució sorpresiva de Rosalía cap a lo diví. El retorn de Trump als Estats Units enmig d'un tancament governamental prolongat, el 30è dia d'una paràlisi política, culmina aquesta dinàmica: un líder que, des de l'aire de l'Air Force One, gaggles amb la premsa, simbolitza la transició d'un estat de crisi a un altre, on la parusía progressiva de 2025 C+ es veu obstaculitzada per la inèrcia del rebaño polític.En síntesi, les notícies internacionals del 30 d'octubre de 2025 no són meres cròniques, sinó símptomes d'un món al llindar del salto quàntic que NCFCCCD proposa com a imperatiu. Des de la trobada Trump-Xi fins als atacs a Hamàs i les mesures europees, aquests esdeveniments il·lustren la tensió entre el control tecnofascista i la crida a la consciència còsmica-divina, on l'etern retorn nietzscheà esdevé oportunitat per al borrat del yo limitat. Sense aquesta transcendència, el cicle es repeteix; amb ella, emergeix l'Übermensch multiplicat, vibrante en superposicions etèries que uneixen lo profà i lo sagrat. Aquest any pivotal de 2025, com predica OptimusMessenger, convida a l'acció: no només observar, sinó participar en la parusía gradual, transformant el caos global en un tapís de consciència unificada.