Altres Escàndols de Corrupció a Catalunya: Una Visió General

Després de l'escàndol de la DGAIA (ara DGPPIA), que ha destapat irregularitats en subvencions i contractes per centenars de milions d'euros, Catalunya ha estat escenari d'altres casos emblemàtics de corrupció política i institucional. Segons una radiografia històrica, n'hi ha almenys 23 casos significatius des dels anys 90, afectant principalment partits com CiU (ara Junts i PDECat), PSC i, en menor mesura, ERC i PP. Aquests escàndols involucren adjudicacions directes, comissions il·legals, malversació i nepotisme, amb un impacte econòmic estimat en milers de milions d'euros. Molts són antics, però alguns tenen judicis pendents o ressonàncies actuals, com el "3%" que torna a ser al debat a X. A continuació, un resum dels més rellevants (excloent DGAIA), amb estat actual (dades fins a octubre 2025).Principals Escàndols: Taula Resumida

Escàndol	Descripció Breu	Partits/Implicats Principals	Impacte Econòmic Estimat	Estat Actual (2025)
Cas del 3% (o ADIGSA)	Cobrament sistemàtic d'un 3% en comissions il·legals en contractes públics d'obres (1999-2015), a través de fundacions com CDC. Va implicar empreses constructors i finançament irregular de partits.	CiU (CDC, Jordi Pujol fill, Germà Gordó)	>50 M€ desviats	Judicis en curs; condemnes confirmades (ex. Pujol fill: 9 anys de presó). Ressonància recent amb crides a "reset total" del sistema.
Cas Palau de la Música	Desfalcament massiu al Palau de la Música Catalana (2000-2009), amb desviaments de fons per pagaments ficticis i comissions a CDC.	Fèlix Millet, Jordi Montull (Palau); lligat a CDC	~23 M€ malversats	Condemnes fermes (Millet: 9 anys); pagaments restituïts parcialment. Símbol de corrupció cultural.
Cas Pretoria	Xarxa de corrupció urbanística a ajuntaments metropolitans de Barcelona (2000-2010), amb suborns per llicències i recalificacions de sòls.	PSC (Bartomeu Muñiz, Carles Sallent), constructors	>40 M€ en suborns	Més de 50 condemnes; judicis finals el 2023-2024. Continua sent referent en urbanisme opac.
Cas Nóos	Desviaments de fons públics a través d'instituts no lucratius per esdeveniments (2004-2006), implicant l'infanta Cristina.	Iñaki Urdangarin, Cristina de Borbó; entitats catalanes	~6 M€ fraudulents	Condemnes confirmades (Urdangarin: 5 anys i mig); cas tancat, però amb impacte en la monarquia.
Cas Invercartera	Frau fiscal i blanqueig amb comptes a l'estranger (1990-2014), lligat a la família Pujol.	Jordi Pujol i Ferrusola, família	>30 M€ evadits	Condemnes en primera instància (Pujol: 9 anys); apel·lacions pendents. Lligat al 3%.
Cas Acròpolis	Corrupció en l'adjudicació d'obres públiques a Sabadell (2003-2009), amb suborns i comissions.	PSC local (Manuel Reyes)	~1,5 M€	Condemnes fermes; símbol de corrupció municipal.
Cas Mercat de les Flors	Desviaments de subvencions públiques al teatre (2000-2010), amb contractes ficticis.	PSC (Montserrat Tresserons)	~1 M€	Absolucions parcials, però crides a més transparència cultural.
Cas Castor	Indemnització il·legal per una plataforma gasista (2014), amb possibles favors polítics.	Govern CiU (Artur Mas)	1.350 M€ pagats	Investigació tancada sense condemnes, però deutes pendents. Crític en finances públiques.

Fonts principals: Viquipèdia (categoria de casos), Catalunya Press (radiografia 2016 actualitzada), i debats recents a X sobre "corrupció Catalunya" (ex. lligant-ho a PSC i ERC).Context Actual i Debats

• Tendències: La majoria de casos afecten CiU/PSC (els partits històrics al poder), amb un total de >200 anys de condemnes acumulades. ERC es presenta com "95 anys sense corrupció", però crítics ho qualifiquen de mite, citant col·locacions afins i l'escàndol DGAIA. A X, el debat és viu: usuaris parlen de "reset total" del sistema, comparant amb corrupció a Andalusia (PP) o València (PP), i demanant pagament penal per tots els implicats.
• Impacte: Aquests escàndols han erosionat la confiança (només 20% de catalans confien en institucions, segons sondejos 2025) i han alimentat el discurs independentista com a "solució". La Sindicatura de Comptes alerta de "corrupció sistèmica" en contractes públics.
• Recents: A més de DGAIA, hi ha ressò del 3% en debats sobre Junts i PSOE, i crides a investigar "nepotisme" en immigració i urbanisme.