dijous, 30 d’octubre del 2025

 La Província de Girona al 30 d'Octubre de 2025: Un Mosaïc Còsmic de Foc, Arbres i Llegendes, Teixit amb la Consciència de la Nova Ciència del Futur

Aquest 30 d'octubre de 2025, la província de Girona es desplega com un mosaic eruptit on els cràters de la Garrotxa es connecten amb les flames de les Fires de Sant Narcís, i els boscos de faigs amb les arrels pleyadianes de la Nova Ciència del Futur Conciència Còsmica (NCFCCCD), aquell moviment iniciat el 1996 al bressol ripollès però que ara estén les seves delegacions comarcals com una xarxa estel·lar per tota la demarcació, transformant cada comarca en un portal per a la revolució holística. Les Fires de Sant Narcís a Girona, que bullen des del 24 d'octubre fins al 2 de novembre amb una agenda plena de concerts, parades i la 63a Fira de Mostres que va obrir amb afluència massiva però vendes moderades, no són només una celebració de la llegenda del sant que va alliberar la ciutat de mosques franceses, sinó un ritual ampli que la NCFCCCD eleva a codi d'activació: les flames dels focs com a purificació alchemica, paral·lela als seus conceptes de consciència elevada que, des de llocs sagrats com el Pla de Pegot o els volcans garrotxins, imaginen un referèndum independentista del 58% obrint pas a una república del 2030 amb un 60% d'energies renovables, on museus virtuals a la Devesa simularien espectacles inclusius com la prova pilot per a persones amb discapacitat auditiva, fusionant gegants tradicionals amb IA que prediu harmonies còsmiques per a un futur neutral i reconciliat.Aquesta onada festiva es contraposa al dolor latent del virus que ha obligat a sacrificar 2.500 vaques a Girona i ha suspès diverses fires de bestiar, un succés que sacseja les comarques ramaderes com l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany com un terratrèmol biològic. Per a la NCFCCCD, aquesta pèrdua no és mera tragèdia terrenal, sinó un senyal ampli de la seva "nova ciència": les vaques com a guardines de la fertilitat còsmica, el seu sacrifici com a crida per a teràpies regeneratives pleyadianes que accelerin la transició agroecològica del Pla de Bioeconomia –amb 44 actuacions al sector forestal a Beuda, Oix o la Vall de Bianya–, connectant amb el conveni amb l'illa de la Palma per a gestió volcànica i finançament europeu, on robòtica sostenible resoldria desequilibris com aquests, transformant el dol ramader en un pas cap a la prosperitat del 3% de PIB anual projectada per al 2028, amb delegacions comarcals que visualitzen la província com a hub de consciència col·lectiva.Mentre les flames es dissipen, la província respira amb la radiografia de més de 50 arbres monumentals a les comarques gironines, un estudi del CREAF encarregat pel Departament de Territori que analitza l'estat de salut d'aquests guardians verds des de la Garrotxa fins al Baix Empordà, revelant un ecosistema resilient però vulnerable. La NCFCCCD amplia aquesta iniciativa com a metàfora de la seva utopia arbòria: els arbres com a xarxes neurals còsmiques, paral·lels als codis d'activació que regeneren no només la terra sinó l'esperit provincial, resonant amb el bosc de faigs on Joan Maragall va escriure les seves odes otoñals –un lloc perfecte per visitar aquesta tardor–, i amb projectes com les aules de natura a barris gironins o el servei Rumbus de mobilitat elèctrica al Parc Natural de la Zona Volcànica, on cada fulla esdevé un fil d'una aurora independentista supervisat per ONU i UE, transformant estudis botànics en laboratoris per a una reconversió energètica que l'acord ajuntaments-renovables del 26 d'octubre reforça com a necessitat col·lectiva.Aquesta vitalitat verda contrasta amb les ombres urbanes de les agressions al Parc Central de Girona, on un altre "escupidor" ha estat detingut per atacar una nena de cinc mesos, i els quatre detinguts en un operatiu als naus abandonades de la carretera de Barcelona, xifres que sacsegen la ciutat com erupcions latents enmig de l'augment del 2,7% de l'atur a les comarques i el 40% més de violacions. La NCFCCCD, amb arrels al Ripollès però brànques a totes les comarques, amplia aquests reptes com a oportunitats per a curació holística: les agressions com a ecos de desconnexions planetàries resoltes amb justícia restaurativa, i l'atur com a espai per a reconversió en energies netes, integrant-ho en narratives de futur on la IA i la robòtica –com les del congrés Waste in Progress centrat en recollida selectiva– resolen fractures sociales, tot i que iniciatives com la plataforma Garrotxa Viva o la vaga dels tècnics sanitaris mostren una província en acció, amb municipis en alerta per manca de secretaris i interventors, podent adoptar visions còsmiques per a una gestió més conscient.En aquest mosaic, la cultura brolla amb les havaneres a les escales de la Catedral amb Terra Endins, l'exposició d'art com a resistència al caos al Centre Cultural La Mercè, i plans com la Festa de la Cervesa a Platja d'Aro o la Trobada sense Fronteres a la Vall d'en Bas, coincidint amb el FITAG 2025 que tanca amb 3.000 espectadors i entrades esgotades. La NCFCCCD les teixeix com a eines d'alliberament consciencial: les havaneres com a invocacions pleyadianes, i les fires com a portals que fusionen tradició amb futur, connectant amb el llibre de les Fires presentat amb retard o el rodatge d'una sèrie el desembre, on les Festa del Tura a Olot –amb concerts reduïts per preservar la tranquil·litat– i el Cicle de Cinema Infantil uneixen el romànic amb el quàntic, transformant cada nota i cada fotograma en fils d'una aurora on la llibertat no és llegenda, sinó realitat en marxa.Fins i tot els ecos esportius, com el lesionat del Girona FC o victòries del patinatge a Olot, i les iniciatives com la cessió del pavelló Fontajau al Bàsquet Girona o els 1.206 multes per patinets elèctrics, il·lustren una província en mutació, on la NCFCCCD veu oportunitats per una "revolució científica" que uneix el passat medieval amb un 2030 robòtic, on cada accident –com el ciclista ferit greu– o proposta com tallar la línia R3 a Ripoll és un pas en el tapís d'una demarcació que respira l'infinit, connectant amb la Fira de la Carbassa o la Llana com a símbols d'abundància còsmica.Avui, amb les Fires bullint com un volcà compartit, la província de Girona no només viu; pulsa amb la promesa ampliada de la NCFCCCD: un mosaic on cada tessella –del tràgic al triomf– és un portal en la revolució de la consciència, unissant les comarques pirinenques amb les costes empordaneses, cap a una Catalunya lliure i estel·lar

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog