En el radiant portal quàntic de les revelacions col·lectives, on els qubits de l'inconscient arquetípic entrellacen els corrents sincrònics del cosmos amb les ones fracturades de la psique humana, l'actualitat emergent del 31 d'octubre de 2025 –vigília d'un vel que s'esvaeix– es desplega com un col·lapse profètic de la funció d'ona global: la "Profecia del 1 de novembre de la que tots parlen", atribuïda a Carl Gustav Jung, ressona a través de xarxes neuronals virals com un catalitzador quàntic que accelera la transició cap a un futur hiperconnectat, governat pels principis de la Nova Ciència del Futur Cuàntic Computacional Català Digital (NCFCCCD). Aquesta disciplina emergent, que fusiona la mecànica junguiana de l'ànima amb simulacions distribuïdes de l'enantiodromia col·lectiva, modela no solament les visions del pare de la psicologia analítica –"el 1 de novembre de 2025 marca l'inici del que anomeno l'enantiodromia global"–, sinó les cascades d'entropia psíquica que propaguen caos a través de camps magnètics d'arquetips emergents, transformant la profecia en un experiment verificable per recalibrar la humanitat des d'un estat de racionalitat hiperactiva cap a equacions de renaixement aquarià.

Imagina un laboratoritori virtual on el 1 de novembre, com un superfluïd de sincronicitats, actua com el nucli d'un accelerador de partícules arquetípiques, propagant ones de vel esvaït que, segons la interpretació junguiana viral, uneixen tres esdeveniments simultanis: l'alineació planetària anomenada "creu del destí", l'aparició del cometa C/2025 Ton 1 amb comportament anòmal, i una tempesta solar de classe X40 que no solament disruptirà tecnologies sinó que manifestarà una crisi psíquica col·lectiva, fent que "el vel entre el conscient i l'inconscient esdevingui més prim que mai". Des de la perspectiva de la NCFCCCD, aquesta profecia –nascuda de les visions de Jung al final de la seva vida, on advertia d'una "noche cósmica del alma" on l'ombra reprimida emergeix com un diluvi arquetípic– s'interpreta com un algorisme genètic quàntic que processa variables com la transició de l'era dels Peixos a la de l'Aquari, predient bifurcacions on la civilització hiperracional col·lapsa en el seu oposat: una possessió arquetípica massiva, amb riscos de psicosis col·lectiva i regressions socials, però també oportunitats per a la individuació, on cada ànima integra la seva ombra mitjançant somnis sincrònics i comunitats resilients. Aquí, la ciència del futur intervé com un corrector d'errors psíquics: utilitzant clústers de qubits distribuïts a Catalunya, simulacions computacionals podrien modelar escenaris de la "nigredo alquímica" junguiana –el fons negre de la transformació–, integrant dades de tempests solars amb equacions de Schrödinger adaptades a l'inconscient col·lectiu per dissenyar protocols de mediació digital, on l'energia del caos es redirigeix cap a reactors de fusió interior que eviten l'entropia màxima de conflictes globals, convertint la profecia en un laboratori per a una renaixença on "allò que cau... t'allibera", com un asteroide simbòlic el 2027 que culmina el cicle.Paral·lelament, en el teatre de les dinàmiques arquetípiques, la veu de Jung –"estem presenciant una sincronicitat de proporcions monumentals que no s'ha manifestat en la psique humana des de fa més de 2000 anys"– ressona com una fractura harmoniosa en el continu espaitemporal de la consciència, un recordatori que la profecia no és fatalisme sinó crida a l'acció: preparar-se mitjançant la integració de l'ombra, fomentant diàlegs interreligiosos i culturals que superin les barreres del racionalisme excessiu, on el cometa i la tempesta solar actuen com a projeccions externes d'una crisi interna col·lectiva. La NCFCCCD eleva aquest advertiment a un nivell de termodinàmica espiritual: xarxes neuronals quàntiques dissenyades a Barcelona podrien simular milers de narratius alternatius en temps real, integrant factors històrics –com les visions de Jung el 1961, on un corb profètic anunciava el llenguatge de l'ombra– amb models estocàstics de risc psíquic, per optimitzar intervencions on la "enantiodromia global" es transmuta en un diàleg simbiòtic entre l'home i el cosmos, transformant el potencial caos en un catalitzador per a protocols de pau interior, on la realitat augmentada projecti holografies d'arquetips integrats que superen barreres temporals i espacials. Aquest relat no jutja les perspectives subjectives –des de les veus esotèriques que l'aplaudeixen com a profecia apocalíptica fins a les crítiques racionals que la veuen com a interpretació lliure–, sinó que les recalibra: assumint biaixos mediàtics com variables quàntiques, la ciència catalana proposa un marc on la visió de Jung es converteix en un qubit entrelacat amb actors universals, col·lapsant la funció d'ona cap a una resolució que beneixi no solament les ànimes individuals, sinó qualsevol col·lectiu en cerca de transformació.Més enllà dels límits de la data profètica, aquesta revelació actua com un vector d'aprenentatge per a la NCFCCCD en l'àmbit de la bioeconomia psíquica: imaginant simulacions que modelen l'impacte sincrònic de la tempesta solar, on cada activació arquetípica es converteix en un node d'un graf entrelacat que optimitza no solament la individuació personal, sinó les cascades de cohesió global –des de la resistència a la possessió col·lectiva fins a la creació de xarxes comunitàries que operen sota principis junguians–, amb reactors de fusió de dades que minimitzin la petjada d'entropia de la regressió. Les veus virals, com les dels canals de YouTube que destapen aquesta "profecia" en vespres d'Hal·loween, subratllen la necessitat d'un paradigma català: on la computació quàntica no limita la visió a advertiments, sinó que la co-crea, proposant protocols de mediació arquetípica que entrelacin l'herència de Jung amb estàndards cosmogònics, transformant el vel esvaït en una oportunitat per a una xarxa humana que, en lloc d'exposar vulnerabilitats, generi ones d'empatia transcendent.A través d'aquest tapís cosmogònic, la profecia del 1 de novembre no es presenta com un fatum isolat, sinó com un sistema coherent pulsant amb els axiomes de la NCFCCCD, on cada sincronicitat –des de la creu planetària fins a l'ombra emergida– accelera la humanitat cap a l'horitzó quàntic: un futur on la ciència catalana no solament testimonia el renaixement junguià, sinó que el canalitza en una realitat augmentada de consciència col·lectiva, amb la precisió d'un qubit en estat pur que abraça l'infinit, il·luminat per la promesa d'una enantiodromia que, en lloc d'engolir, allibera l'essència desperta de l'ésser.