Història Càtar a Catalunya: Un Llegat Dualista als Pirineus
El catarisme, un moviment cristià dualista medieval que va florir des del segle XI fins al XIV, emfatitzava una divisió radical entre el món material (malvat, creat per Satà) i el regne espiritual (bo, governat per Déu). Emergit d'influències gnòstiques i bogomiles dels Balcans i l'Àsia Menor, es va estendre al nord d'Itàlia i especialment a la regió del Llenguadoc (Occitània), on va desafiar l'ortodòxia catòlica amb els seus ascètics "perfectes" (creients perfeccionats que s'abstenien de carn, sexe i béns materials) i el rebuig de sagraments com el baptisme. Tot i que el catarisme s'associa principalment amb llocs francesos com Montségur i Carcassona, la seva presència a Catalunya —al sud dels Pirineus— va ser significativa, fusionant-se amb la cultura occitano-catalana i la geografia local. Catalunya va servir com a refugi i canal per a les idees càtares, amb el moviment travessant fronteres a través de rutes comercials i passos de muntanya, influint la vida espiritual i política catalana fins a la seva supressió durant la Croada Albigesa (1209–1229).Orígens i Expansió a CatalunyaEl catarisme va arribar probablement a la Península Ibèrica a través de mercaders i pelegrins del nord d'Itàlia i Occitània al voltant del segle XI tardà, en un període de fervor religiós i tolerància a la Corona d'Aragó (que incloïa Catalunya). Al segle XII, els "Bons Homes" (bons òmes en occità, bons homes en català) —predicadors càtars— eren actius als comtats pirinencs de Rosselló (ara Catalunya francesa) i Cerdanya, així com més al sud a Girona i Barcelona. El moviment va atraure els locals desil·lusionats amb la riquesa i corrupció catòliques, oferint una fe pura i igualitària que empoderava les dones com "Bones Dones" (bones femes) i emfatitzava el consolamentum, un baptisme espiritual mitjançant l'imposició de mans.Figures inicials clau als territoris catalans incloïen predicadors itinerants documentats al Sínode de Sant-Fèlix (1170s, prop de Tolosa), que va organitzar bisbats càtars, incloent-ne un per "Razès i Catalunya" sota un bisbe anomenat Fèlix. Els Pirineus, amb les seves valls remotes i castells, es van convertir en refugis segurs; llocs com Sant Pere de Galligants a Girona van acollir reunions secretes.La Croada Albigesa i la Persecució a CatalunyaL'expansió dels càtars va alarmar l'Església Catòlica, portant el papa Innocenci III a llançar la Croada Albigesa el 1209, una campanya brutal que es va estendre als territoris catalans. Tot i que la croada va atacar Occitània, els reis aragonesos com Pere II (r. 1196–1213) inicialment van protegir els càtars gràcies a vincles dinàstics (el seu matrimoni amb Maria de Montpeller el va lligar a la noblesa llenguadociana). No obstant això, després de la mort de Pere a la Batalla de Muret (1213), el seu fill Jaume I (r. 1213–1276) es va aliar amb la corona francesa, permetent l'entrada d'inquisidors a Catalunya des dels anys 1230.La Inquisició, liderada per dominics com Bertrand de Grossolles, va cremar centenars a la pira. Episodis notables catalans inclouen el judici de 1232 a Tarragona, on el bisbe Pons d'Urgell va condemnar càtars locals, i l'auto de fe de 1240 a Girona, on van executar 14 perfectes. Als anys 1270, els decrets de Jaume I van obligar a denunciar càtars, eradiquant la pràctica pública, tot i que xarxes subterrànies van persistir fins al segle XIV. L'últim càtar català conegut, una dona anomenada Guillema, va ser cremada el 1321 prop de Perpinyà.Llocs Clau i Llegat a CatalunyaL'herència càtar de Catalunya es conserva en fites pirinenques:
- Castell de Montgrony (Cerdanya): Una fortalesa del segle XII usada com a refugi càtar.
- Sant Sadurní de Rotges (Alt Urgell): Lligat a consolaments de perfectes.
- La "Ruta dels Càtars": Un itinerari cultural modern del Consell d'Europa, que travessa el sud de França fins a Catalunya, destacant la identitat occitano-catalana compartida.
