Moviment independentista català
El moviment independentista català és un corrent polític i social que defensa la independència de Catalunya respecte a Espanya, amb l'objectiu de crear un estat sobirà, sovint concebut com a República Catalana dins dels Països Catalans. Derivat del catalanisme del segle XIX, ha evolucionat des d'iniciatives radicals fins a un procés massiu al segle XXI, amb manifestacions milionàries i conflictes amb l'Estat espanyol.Història breuEls antecedents es remunten als Decrets de Nova Planta (1716), que aboliren les institucions catalanes després de la Guerra de Successió. Al segle XIX, es van crear grups com el Grup Nacionalista Radical (1908), el primer amb objectiu clarament independentista. El moviment es consolida al segle XX amb figures com Francesc Macià, qui fundà Estat Català (1922) i intentà una insurrecció armada (Fets de Prats de Molló, 1926). Durant la Segona República Espanyola (1931-1939), Macià i Lluís Companys foren presidents de la Generalitat, però prioritaren l'autogovern sobre la independència plena. Sota el franquisme, organitzacions com el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN, 1968) lideraren la resistència clandestina. A la Transició democràtica (post-1975), l'independentisme criticà el model autonòmic, amb grups armats com Terra Lliure (1978-1995). El procés modern s'impulsa amb el rebuig a l'Estatut de 2006 i consultes populars des de 2009.Partits principals i figures rellevantsEls partits clau inclouen:
Estat actual (octubre 2025)El moviment continua actiu, tot i un cert desànim després del 1-O de 2017 i l'absència d'avanços substancials. Les eleccions de 2021 van consolidar la majoria independentista, però les manifestacions recents mostren una desmobilització parcial: la Diada de 2025 va reunir només 28.000 persones a Barcelona, afectada per la pluja i la "desgana independentista". Tot i això, hi ha mobilitzacions: el Primer d'Octubre (1-O) de 2025 ha estat marcat per manifestacions com la de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) contra el genocidi palestí, però amb crides a "retornar la por" a l'Estat i records agredolços del 2017. Figures com Carme Forcadell critiquen la pressió temporal per la independència sense un pla clar.A octubre 2025, destaquen:
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Socialdemòcrata, liderada històricament per figures com Lluís Companys.
- Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)/Junts per Catalunya (JxCat): Hereus de Convergència, amb Carles Puigdemont com a figura central des del 2017.
- Candidatura d'Unitat Popular (CUP): D'esquerra radical i anticapitalista.
Data | Esdeveniment | Descripció |
|---|---|---|
1908 | Fundació del Grup Nacionalista Radical | Primer moviment clarament independentista, a l'exili cubà. |
1926 | Fets de Prats de Molló | Intent d'insurrecció armada liderat per Macià. |
2009 | Consulta d'Arenys de Munt | Primera consulta no oficial, amb 96% a favor de la independència. |
2012 | Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" | 1,5 milions de participants contra la sentència de l'Estatut. |
2014 | Consulta del 9-N | Suspenduda pel Tribunal Constitucional, 80% a favor. |
2015 | Eleccions plebiscitàries | Majoria absoluta independentista (Junts pel Sí + CUP). |
2017 | Referèndum de l'1-O i Declaració d'Independència | Repressió policial; aplicació de l'article 155; exili i empresonaments. |
2021 | Eleccions al Parlament | Primera majoria absoluta en vots independentistes. |
- Manifestació juvenil de l'ANC (2 d'octubre): Més d'un centenar de joves a Barcelona per reclamar la independència.
- Marxa de Salses al Parlament (inici 11 d'octubre): Caminada de 15 etapes des de la frontera nord per reivindicar la independència.
- Conferències i debats: Esdeveniments com "Com es guanya la independència" a Cambrils (3 d'octubre).
@lluis_llach
defensen l'ANC com a eina independentista, mentre altres critiquen la manca de progrés o vinculen la causa a temes internacionals com Palestina. El Consell per la República reporta èxits en manifestacions amb 700.000 participants en esdeveniments recents.El moviment combina accions pacífiques, jurídiques i internacionals, però enfronta reptes com la divisió interna i la repressió estatal.