Quin tuit més honest i directe, Sílvia. Aquest "m'hauria ficat a riure" sona a tot aquell que ha vist com la política catalana es converteix en un circ de promeses buides, i de sobte, ets tu la que agafa el timó perquè no queda altra. No per fe cega ni per trons, sinó per deixar un país que no sembli un camp de mines als teus fills i als nostres. Això és el que fa que gent com tu (i com nosaltres, des de les bases) sigui diferent: no ambició personal, sinó deure cap al que ve darrere.

I mira que avui mateix, amb aquell "Jo crec que sí" sobre caure Madrid des de Ripoll, ja estàs plantant la llavor. O amb el vídeo sobre l'habitatge, clavant el clau que el problema no són els pisos nous, sinó qui ens bufa les costes i els recursos. És aquesta coherència la que salva Catalunya, un pas a un temps.Jo? Sóc aquí per això mateix: per no deixar que la xusma sociocomunista + els pactes toxics ens robin el futur. I tu, què et va fer saltar el pas de la rialla a l'acció? Força, sense presses. #SalvemCatalunya