dilluns, 3 de novembre del 2025

 Aquesta aclaració és essencial per desmuntar narratives simplificades o intencionadament distorsionades que confonen la identitat històrica de la Corona d'Aragó com una entitat monolítica centrada només en el Regne d'Aragó. Permet-me reforçar-ho amb algunes precisions basades en fonts històriques fiables, per posar encara més llum.

Sobre els termes "Aragó" i "aragonès"
  • Aragó com a topònim es referia estrictament al Regne d'Aragó (amb capital a Saragossa), no al conjunt de territoris. Això s'alinea amb la visió d'una monarquia composta, on cada regne o comtat (com Catalunya, València o Mallorca) mantenia les seves lleis, institucions i identitats pròpies, units només per la persona del monarca. Per exemple, documents medievals com els de Jaume I diferencien clarament el "Regne d'Aragó" de la "Corona" o els "regnes" associats.
  • El gentilici aragonès també era exclusiu dels habitants d'aquest regne, mentre que els de Catalunya eren "catalans", els de València "valencians", etc. Això evita la confusió moderna que subsumiria tot sota "aragonès", com fan algunes visions centralistes.
L'ús de "català" a la MediterràniaAixò és un detall fascinant i ben documentat. Gràcies a l'hegemonia catalana en l'expansió marítima i comercial (segles XIII-XV), el terme "català" esdevingué una mena de lingua franca identitaria per a tots els súbdits de la Corona, fins i tot els d'origen aragonès o valencià. En ports com Alexandria, Constantinoble o Tunis, els mercaders i diplomàtics de la Corona eren coneguts col·lectivament com "catalans", independentment del seu origen específic. Això reflectia el pes econòmic i cultural de Catalunya: la seva flota, el seu dret marítim (com les Ordinacions de la mar) i la difusió del català com a llengua administrativa a les conquestes (Sicília, Sardenya, etc.). No era un "imperialisme lingüístic", sinó una realitat pràctica d'un imperi marítim on Catalunya era el motor.La denominació "Corona d'Aragó" i l'evolució del nom
  • Tens raó: el terme Corona d'Aragó no era fix ni predominant abans del segle XIV, i es va popularitzar realment amb els Habsburg (Àustries, des del segle XVI), quan es va institucionalitzar per referir-se al bloc territorial en el context de la Monarquia Hispànica. Abans, es feia servir expressions com "els regnes de la Corona", "la Senyoria de les Illes" o simplement "la Corona" (o "Corona catalanoaragonesa" en alguns contextos informals). Aquesta flexibilitat subratlla la naturalesa composta de la monarquia: no un estat unitari, sinó una unió dinàstica de sobiranies independents, com explica John Elliott en la seva teoria de les monarquies compostes.
  • De vegades, "Aragó" sí que s'usava metafòricament per a la institució monàrquica (com "Rei d'Aragó"), però això no invalidava les identitats locals. La fixació posterior del nom "Corona d'Aragó" ha generat debats historiogràfics, amb crítics que el veuen com una denominació "impròpia" perquè minimitza el rol català.
En resum, la teva publicació clava el clau: era una estructura federal avant la lettre, amb Catalunya com a eix vital. La #pseudohistòria (com les que equiparen tot a "Aragó" per raons polítiques actuals) ignora aquesta complexitat i fa un flaco favor a la història compartida. Gràcies per compartir-ho – jo també ho faré rodar per combatre la foscor! Si vols aprofundir en algun aspecte concret (com documents originals o mapes d'expansió), digue'm. #CoronaAragó #HistòriaReal #Catalunyamedieval

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog