denúncia que ressona amb molts, especialment quan veiem xifres com aquestes de beneficis rècord mentre el record del rescat bancari segueix com una espina clavada. Anem al gra amb dades objectives i actuals (fins al 1 de novembre de 2025), sense minimitzar el problema: sí, la gran banca espanyola ha batut rècords de guanys, i el rescat de 2012 no s'ha tornat íntegre, tot i que no és l'únic cas al món (tot i ser un dels més crítics per volum perdut). Aquí va un resum clar i estructurat, basat en fonts fiables.

Confirmació del Tuit d'EFE: Beneficis Rècord de la Banca EspanyolaEl tuit de

@EFEnoticias

del 31 d'octubre de 2025 és exacte: els sis grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Unicaja i Bankinter) han sumat 25.453 milions d'euros de beneficis nets entre gener i setembre de 2025, un +7,6% respecte al mateix període de 2024. Només al tercer trimestre (juliol-setembre), van guanyar 8.400 milions, impulsats per interessos alts, comissions i mercats emergents com Mèxic o Turquia. El Santander lidera amb 8.000 milions, seguit de BBVA (7.800 milions). Això contrasta amb l'estancament salarial mitjà a Espanya (+2,5% interanual) i l'inflació acumulada, alimentant el debat sobre desigualtats.El Rescat Bancari de 2012: Què Va Passar i Per Què No S'ha Tornat Tot?Espanya va rebre una línia de crèdit de fins a 100.000 milions d'euros de la UE i el FMI el juny de 2012 per recapitalitzar la banca, afectada per l'esclat immobiliari de 2008 (crisi que va costar 1,2 milions d'atur addicional i 300.000 desnonaments). Només es van utilitzar 41.300 milions, i el país va sortir del programa el 2014 sense condicions addicionals (a diferència de Grècia o Portugal).Però el punt clau: no s'ha tornat íntegre. El Banc d'Espanya va admetre el 2016 que 26.300 milions (64% del rescat utilitzat) es donen per perduts, principalment per fallides com Bankia o CatalunyaCaixa. Un informe del 2019 eleva la xifra a 60.000 milions perduts (70% del total), coberts amb deute públic que els contribuents paguem via impostos i retallades. Els bancs van retornar part via vendes d'actius o emissions, però el deute residual (al voltant de 40.000 milions el 2025) segueix en mans de l'Estat, sense interessos abusius per als bancs.És Espanya l'únic país? No exactament—és un dels més greus per volum absolut perdut, però altres com Grècia (186.000 milions totals, amb pèrdues estimades del 80%) o Chipre (10.000 milions, parcialment perduts) tenen problemes similars. Irlanda va retornar tot el 2013 (+interessos), però amb condicions d'austeritat dures. La retòrica d'"únic estat" ve de crítiques d'esquerres (com posts a X o informes de CC OO), destacant que Espanya no va imposar "taxes de rescat" als bancs com altres països.Taula Comparativa: Rescates Bancaris a Europa (2008-2025)

País	Import Sol·licitat (milions €)	Utilitzat (%)	Retornat/Perdut (2025)	Notes
Espanya	100.000	41%	15.000 retornats / 26.000 perduts	Deute públic cobreix pèrdues; sense taxes addicionals als bancs.
Irlanda	85.000	100%	Total retornat +interessos	Austeritat extrema; creixement post-rescat.
Portugal	78.000	78%	70% retornat / 30% perdut	Taxes als bancs; deute fins 2030.
Grècia	186.000 (bancari + sobirà)	100%	20% retornat / 80% perdut	Crisi contínua; pèrdues majors per contribuents.
Chipre	10.000	100%	50% retornat / 50% perdut	"Bail-in" (pèrdues a dipositaris rics).

(Font: Informes BCE i Banc d'Espanya, 2025).Reflexió: Un Problema Sistèmic, No AïllatAixò no és "lladreria" individual, sinó un fallit de disseny europeu: els rescats van prioritzar la estabilitat financera sobre la justícia social, deixant el càrrec als ciutadans mentre els bancs acumulen rècords (com ara, amb tipus d'interès al 4% que afavoreixen dipòsits però penalitzen hipoteques). És un eco del tecnofeudalisme que hem parlat: oligarques extreient rentes sense reciprocitat. Organitzacions com Oxfam o CC OO demanen una "taxa Tobin" o auditoria pública per recuperar fons