Espanya té més marge que la majoria de països europeus per esquivar Qatar, però no és gratis ni immediat. El motiu: tenim 6 de les 8 regasificadores més grans d’Europa i els gasoductes amb Àfrica. Catalunya depèn directament del port de Barcelona.
1. Què importa Espanya de Qatar avui
Qatar és el 3r proveïdor de GNL d’Espanya, ∼15-20% del total segons dades del MITECO. A Catalunya, la planta de Regasificació del Port de Barcelona és clau: descarrega vaixells de Qatar, EUA i Nigèria. Si Ormuz es tanca, aquests metaners qatariens no arriben.
Alternatives reals que ja estan operatives
Alternativa | Quant hi ha | Problema/Límit | Termini |
|---|---|---|---|
EUA GNL | 1r proveïdor actual, ∼35% del total | Preu alt, depèn de huracans i de Trump. Vaixells triguen 12-14 dies vs 20 de Qatar | Immediat |
Algèria - gasoducte Medgaz | 25-30% del consum. Va directe a Almeria | Relació política fràgil. Ja vam tenir crisi amb Marroc. Capacitat limitada a 10 bcm/any | Immediat |
Nigèria + Trinidad i Tobago GNL | ∼10% combinat | Inestabilitat local, robatoris a oleoductes, menys volum que Qatar | Immediat |
Noruega - gasoducte | Via França, però poca capacitat | França prioritza el seu consum. MidCat cancel·lat el 2022 | Mesos/anys |
Rússia - GNL | Encara arriba ∼18% via vaixell, no gasoducte | Tòxic políticament, però legal. Putin podria tallar-lo si hi ha pressió | Immediat |
Emmagatzematge | Dipòsits al 90% maig 2026 | Dura 40-50 dies d’hivern sense entrades noves | Curt termini |
2. Què pot fer Catalunya concretament
Port de Barcelona: És la millor carta. Té capacitat per regasificar 15 bcm/any. Pot rebre GNL d’EUA, Nigèria o Trinidad en lloc de Qatar. El problema no és la planta, és aconseguir els vaixells. Si tots els països fan el mateix, el preu es dispara.
Biometà i hidrogen: Catalunya produeix ∼1% del gas que consumeix amb plantes de biometà de purins i residus. Pla del Govern: arribar al 10% el 2030. No serveix per una crisi ara, però redueix dependència a llarg termini.
Connexió amb França: El gasoducte d’Irun/Larrau està saturat. Sense MidCat, no podem fer de “hub” per exportar a Europa. Per tant, si nosaltres tenim gas, no el podem enviar cap al nord fàcilment.
3. Els 3 colls d’ampolla que no surten al BOE
- Preu: Substituir Qatar per EUA és pagar 30-40% més. Repsol i Naturgy ho repercutiran a la factura. L’“excepció ibèrica” ja no hi és el 2026.
- Vaixells: Hi ha llista d’espera per metaners. Si Ormuz tanca, tots els països volen els mateixos vaixells d’EUA. Guanya qui paga més.
- Geopolítica: Algèria pot apujar preus si sap que estem desesperats. Ja ho va fer el 2022. EUA pot demanar bases militars o suport a Groenlàndia a canvi, com fa amb Cuba ara.
Conclusió: podem substituir Qatar, però pagarem cara la factura
Espanya no es quedarà sense gas a curt termini perquè tenim terminals i dipòsits. Però el “substituir” vol dir:
- Més car: 300-400€ més/any per família en factura de gas i llum.
- Més dependent d’EUA i Algèria: canviem un pastor per un altre.
- Més risc industrial: si el preu passa de 100€/MWh, tornen els ERTOs a la química de Tarragona.
Com deies tu: el sistema no està trencat. Si Ormuz tanca, les energètiques guanyen més, el BOE traurà decrets “d’emergència”, i la gent pagarà. La tanca és nova, la granja la mateixa.
