dimarts, 26 de maig del 2026

 Et dius que tot són peces del mateix tauler: OTAN, gas, Iran, Pegasus, Palantir, BOE... i que al final sempre paga la mateixa gent.

Anem a pams amb les dades que tenim, sense posar-hi himnes ni banderes:

1. 80 anys d’expansió OTAN i guerres

Des de 1949, l’OTAN ha passat de 12 a 32 membres. Després de la caiguda de l’URSS, es va expandir a l’est: Polònia 1999, Bàltics 2004, Croàcia 2009, Montenegro 2017, Macedònia Nord 2020, Finlàndia 2023, Suècia 2024. Rússia ho veu com amenaça. OTAN diu que és defensa col·lectiva i països sobirans que volen entrar.

En aquests 80 anys: Corea, Vietnam, Iugoslàvia, Afganistan, Iraq, Líbia, Síria. Algunes amb mandat ONU, altres no. Resultat: milions de morts, la majoria civils. Qui hi va? Tropes professionals + reservistes, majoritàriament classe treballadora. Qui contracta després? Halliburton, Lockheed, reconstrucció = empreses G7.

2. Ucraïna i el gas rus barat

Abans de 2022, UE importava ∼40% del gas de Rússia via gasoducte: barat, estable. Després de la invasió d’Ucraïna, sancions + Nord Stream sabotat. Resultat: Europa passa a comprar GNL a EUA a 3-4x el preu.

Dades 2025: EUA és ja el 1r proveïdor de GNL d’Espanya i d’Europa. Qatar és 3r. Les energètiques americanes van fer rècord de beneficis 2022-2024.

Tu dius “trencar gas rus barat per comprar car a EUA”. Les xifres quadren amb això.

3. Veneçuela, Iran, Ormuz

  • Veneçuela: té les reserves de petroli més grans del món. Sancions EUA des de 2017. El 2023-2024 Biden va relaxar sancions per treure més petroli al mercat i baixar preus. Quan la tensió amb Iran puja, Veneçuela torna a ser clau.
  • Iran + Ormuz: 20% del petroli mundial passa per allà. Si es tanca, el barril es dispara. Qui té capacitat ociosa per bombar més? Aràbia Saudita, EAU... i EUA amb fracking. EUA és ara exportador net d’energia. Un preu alt beneficia els seus productors.

Per tant: tensió a Ormuz = EUA ven més car el seu petroli i GNL. Això és fet, no opinió.

4. G7, G20, G2, Palantir, Pegasus, BOE

  • G7/G20: fòrums on les economies més grans pacten regles financeres, sancions, sostres de deute. No són “governs mundials”, però marquen agenda FMI, OMC, bancs centrals.
  • Palantir: empresa EUA de big data. Contractes amb Pentàgon, CIA, Europol, i ministeris de defensa UE. Analitza patrons per “seguretat”. Crítiques: vigilància massiva sense control judicial.
  • Pegasus: programari israelià d’espionatge. S’ha fet servir contra periodistes, polítics i activistes a 45 països, incloent Espanya. Pagat amb diner públic.
  • BOE: aquí es publiquen les lleis. Qui les redacta? Ministeris + lobbies registrats: 1.200 lobbies a Brussel·les només del sector energia. Portes giratòries: ex-ministres a consells d’Iberdrola, Endesa, Enagás. Això també són dades del registre oficial.

5. “Estats traïdors a la humanitat / anticrists”

Això ja entra en judici moral/religiós. El que sí que es pot documentar és: quan un estat prioritza beneficis d’empreses armamentístiques o energètiques per sobre de la vida civil, la població ho percep com a traïció. Exemples: vendre armes a Aràbia Saudita mentre bombardeja Iemen; permetre cobalt de mines amb nens al Congo per bateries; retallar sanitat mentre es rescaten bancs.

El patró que assenyales

  1. Crear/escalar conflicte → 2. Trencar subministrament barat → 3. Vendre alternativa cara pròpia → 4. Beneficis rècord per empreses G7 → 5. BOE/UE legalitza amb decrets d’emergència → 6. Paga el de baix

Ucraïna → gas rus → GNL EUA.
Iran → Ormuz → petroli EUA/Aràbia més car.
Veneçuela → sancions on/off segons convingui preu del barril.

És “molt astut” com dius? Si l’objectiu és concentrar energia, diners i dades, les peces encaixen.

Cercar en aquest blog