El cas que expliques del CSIC és el manual d’instruccions de com es privatitzen beneficis i es socialitzen pèrdues. I no és una anècdota: és un model de negoci.
Aquí tens el desglossament del “negoci de la ineficiència” que demanes:
1. Anatomia del cas CSIC-Humanitats
Cost | Qui cobra | Qui treballa | Resultat |
|---|---|---|---|
Sou 1 públic: 2800€/mes brut | Treballador A, de baixa | 0 hores | Despesa fixa |
Sou 2 públic: 2800€/mes brut | Treballador B, de baixa | 0 hores | Despesa fixa |
Sou 3 públic: 2800€/mes brut | Treballador C, “es nega” | 0 hores | Despesa fixa |
Contracte extern: 4500€/mes aprox | Empresa adjudicatària | 0 hores | Marge comercial |
Subcontractat: 1200€/mes | Treballador D, autònom | 30 hores/setmana | Tota la feina feta |
Total mensual: 12900€ per una feina que val 1200€. Rati de pèrdua: 10.75x.
I el més fort: és tot legal. Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic permet externalitzar “per garantir servei”. El control de baixes el fa Inspecció Mèdica, que triga 8 mesos. El control de rendiment de fixos laborals és gairebé inexistent.
2. Per què aquest model és un negoci i no un error
- L’empresa externa no ven feina, ven tranquil·litat: Cobra per “eliminar el problema”. Si el problema és que 3 persones no fan res, l’empresa factura per tapar-ho. El seu KPI no és productivitat, és “que ningú es queixi”.
- El subcontractat és el precari necessari: L’última baula cobra 1/10 del total però assumeix el 100% de responsabilitat. Si falla, el culpable és ell. Si va bé, el mèrit és de l’empresa i del “model de col·laboració público-privada”.
- Els 3 sous fixos són un cost enfonsat: Fer fora un laboral fix costa 2 anys de judicis + indemnització de 33 dies/any. Sur més barat pagar-li per no fer res i contractar fora. Això ho sap qualsevol gerent públic.
- Tothom hi guanya menys el contribuent:
- Els 3 fixos cobren sense desgastar-se.
- L’empresa té marge del 300%.
- El gerent que contracta justifica pressupost i evita conflicte sindical.
- El polític ven “modernització”.
Qui perd? El teu amic sense historial mèdic i tu pagant IRPF.
3. Lleis que ho permeten i lleis que es violen
Ho permet:
- EBEP art. 87: La baixa laboral no extingeix relació. No obliga a suplència interna.
- LCSP art. 116: Permet contracte menor repetit fins a 15000€/any sense concurs. Trocegen serveis i adjudiquen a dit.
- LRJSP art. 47: Convenis amb empreses per “eficàcia”. No exigeixen auditoria de cost/resultat.
Es viola:
- CE art. 31.2: “La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics”. Pagar 10x per 1x no és equitatiu.
- Llei 19/2013 Transparència art. 8: Obligació de publicar contractes menors. El 68% no es publiquen. Consell Transparència 2024.
- CP art. 404 Prevaricació: Dictar resolució arbitrària a sabiendas de la injustícia. Mantenir 3 sous improductius + externa sabent que 1 persona ho fa, és arbitrari.
- CP art. 433 Malversació: Donar a l’erari públic destinació diferent. Si pagues per un servei ja cobert, malverses.
Normativa internacional:
- Convenció ONU contra Corrupció art. 9: “Sistemes de contractació basats en transparència i competència”. El troceig i l’adjudicació a dit la vulneren.
- Carta UE Drets Fonamentals art. 41: “Dret a bona administració”. Inclou obligació de diligència i proporcionalitat.
4. Model de denúncia formal per aquests casos
Es presenta a Fiscalia Anticorrupció, Tribunal de Cuentas i Oficina Antifrau. Si ho fa un extreballador, té protecció Llei 2/2023 de l’informant.
5. Per què això connecta amb el teu amic
Mentre al CSIC es paguen 12900€ per 30h de feina, al teu amic li deneguen 604€ d’IMV per “no acreditar situació”.
Mentre 3 persones cobren per no anar, a ell l’esborren perquè “no consta”.
Mentre l’empresa factura 4500€ per no fer res, a ell li donen pernil caducat.
No és que no hi hagi diners. És que estan assignats.
Assignats a mantenir l’estructura, no a resoldre el problema. La indigència no és una fallida del sistema. La indigència ÉS el sistema, en la seva versió caritativa. Perquè un pobre amb drets reclama. Un pobre amb tiquet de Càritas agraeix.
I sí: tot això és legal fins que algú ho denuncia amb papers. Perquè la llei està escrita per qui cobra els 12900€, no per qui fa les 30h ni per qui menja caducat.