Actividades
NOTA PRÈVIA: Si no s’indica altre cosa, totes les activitats (conferències o trobades o presentacions de llibre o passi de documentals o…) seran a dos quarts de vuit del vespre, són gratuïtes i es celebraran al c. Cartagena 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca). Metro: L2 Encants, L5 Sagrada Família. Bus: H8, 19, 20, H14, 35, H10, 45, 47, 50, 51, 62, 92, 117, 192, B20, B24. Cotxe: zona blava o verda; garatge just davant de l’entrada del local.
FEM QUE EL 2018 ENS PORTI EL QUE VOLEM!!!
I EL QUE JO MÉS DESITJO ÉS QUE CATALUNYA RECUPERI LA LLIBERTAT RESPECTE DE MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL.
HO VOLS TU TAMBÉ? DONCS… FEM-HO JUNTS!!!
ACTIVITATS DE LA GOTA CATALANA (LGC)
***TOTS ELS DILLUNS. Trobada sota el lema VOLEM LA VERITAT I LA LLIBERTAT!!! per fer un seguiment acurat del desenvolupament de la situació i PER VEURE QUINA ÉS L’ACTUACIÓ MÉS ADEQUADA de cara a l’objectiu cabdal: RECUPERAR LA LLIBERTAT DELS CATALANS ALLIBERANT LA REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, OCUPADA DE L’11 DE SETEMBRE DE 1714 ENÇÀ.
***Dimarts, 6 de febrer. Conferència. CATALUNYA I CROÀCIA, PARAL·LELISMES HISTÒRICS. Dos pobles en les dues puntes del mateix arc europeu mediterrani i les seves coincidències històriques i polítiques. Encara que no parlen la mateixa llengua, el poble Català i el Croat comparteixen uns valors que els produeix una mentalitat molt semblant, i coincideixen històricament moltes vegades en el seu camí cap a la independència. En la ponència es farà un repàs d’aquestes coincidències històriques, semblances culturals i trets identitaris.
Per MANEL ORONICH: ex diputat (1984-92), ex Paer en cap de Lleida (1987-89) i empresari, i MAJA: Croata autodeterminada Catalana, llicenciada en Lingüística i empresària.
***Dimarts, 13 de febrer: Conferència. EN ELS INICIS DE CATALUNYA DES DE L’ANY 870 FINS A L’ANY 1486. Guifré el Pelós. Almansor. Independència dels reis francs. Límits catalans. Primera Assemblea de Pau i Treva. Usatges de Barcelona. Escut català. El nom “Catalania”. El regne d’Aragó. Les Homilies d’Organyà. La primera Constitució de Catalunya. El Tractat de Corbeil. El Llibre del Consolat del Mar. L’Imperi Català. La Sentència Arbitral anomenada de Guadalupe (Extremadura) però que investigacions recents consideren va ser adoptada en algun lloc dins de la Nació Catalana.
Per MARCEL MAÑÉ, enginyer industrial jubilat. Traductor al català de tot el Volum 1 de “El Quijote” que demostra que l’original va ser escrit en llengua catalana.
***Dimarts, 20 de febrer: Trobada. QUÈ SIGNIFICA SER CATALÀ? QUINA RESPONSABILITAT COMPORTA SER CATALÀ? A les pàgines 205-206 del volum II, Una pedregada seca (juliol 1976 – juny 1977), de llibre en tres volums La traïció dels líders,de Lluís M. Xirinacs, em vaig trobar aquestes frases: “Els polítics nostrats demostraren en la pràctica no tenir cap sentit de la sobirania nacional. (…) no tenien ni la més mínima idea de la responsabilitat que comporta ésser català.”, que em van impactar. Vaig recordar que quan dic “els catalans som diferents i m’agradaria precisar les diferències”, em salten al coll… sobre tot, persones que es consideren catalanes. I tot seguit van sorgir les dues preguntes del títol. M’ajudes a contestar-les? Pots enviar-me texts, comentaris, suggeriments, etc. I també venir personalment a la Trobada. Gràcies!!!
***Dimarts, 27 de febrer: Trobada per Commemorar els 377è aniversari de LA MORT PER ASSASSINAT CASTELLÀ D’EN PAU CLARIS. Va ser enverinat amb aigua tofana (líquid insípid, transparent i inodor, barreja d’arsènic i diverses herbes) per agents castellans. Pau Claris va morir un mes i un dia després de la gran victòria sobre les tropes castellanes de la batalla de Montjuïc el 26 de gener de 1641, motiu pel que Franco va retardar alguns dies l’entrada del seu “Ejército de ocupación de Cataluña” a Barcelona “para limpiar la afrenta” patida 298 anys abans (ells sí tenen memòria històrica!). Els dos fets formen part de EL GENOCIDI CATALÀ, tema tabú a casa nostra i que proposo portar als Tribunals Internacionals. Si alguna persona o entitat ho vol, podem organitzar-ho junts, aportar documentació, etc.
ACTIVITATS DE TERCERS INTERESSANTS
***”ANTECEDENTS I ACTUALITAT DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA“. Cicle promogut pel MEMORIAL 1714 amb la col·laboració d’Unesco Barcelona i el suport de la Diputació de Barcelona. 10 conferències des del dijous dia 11 de gener al dilluns 12 de març, a les 7 de la tarda, a Unesco Barcelona (carrer Mallorca, 207, principal). Detalls:
També a: Memorial 1714-Antecedents i actualitat Història Catalunya-10 conferències-Del 180111 al 180312
ACTIVITATS DE LGC JA REALITZADES
Activitats efectuades i inversament numerades (la més recent ja feta és la primera que apareix) ençà del mateix dia 1 de gener dins del lema:
FEM QUE EL 2018 ENS PORTI EL QUE VOLEM!!!
68. ***Dimarts, 30 de gener. Conferència. Presentació del llibre de Lluís Maria Xirinacs: LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS. Es tracta d’un gran exercici de memòria històrica sobre l’època anomenada “la transició”. Narra els fets viscuts pel mateix Xirinacs en relació a la lluita antifranquista i els anhels de llibertat de la població conscient. Les persones, partits, associacions, entitats… implicats i el paper de cadascun d’ells.
S’hi explica amb detallisme la gestació de l’Assemblea de Catalunya, la seva evolució i el seu final. S’hi poden destacar també les circumstàncies i els esdeveniments que s’anaven succeint a l’Estat espanyol. També hi ha referències al batec mundial del moment. Dins del relat, s’hi entreveu el tarannà filosòfic de l’autor i, alhora, la seva aposta de seguir les pròpies conviccions.
Aquesta trilogia, fou escrita als anys 90, amb la intenció d’aportar llum i coneixement de cara a reflexionar sobre si determinades actituds i comportaments, dins l’àmbit polític, haguessin pogut produir-se d’una altra manera i, per tant, contribuir a la vera democràcia i a la llibertat dels pobles de l’Estat, especialment el de la nostra nació catalana. Diu Xirinacs: “Ho escric tal com ací -Barcelona- i ara, em sembla que ho vaig veure i ho vaig viure, un entre molts que també ho van viure i ho van veure.” Al final de “la transició”, mentre els partits polítics majoritaris, en haver accedit a les respectives quotes de poder, no veien necessària la continuïtat de l’Assemblea de Catalunya, Lluís Maria Xirinacs creia en aquesta continuïtat perquè representava la força del poble imprescindible per tal de dur a terme els objectius de democràcia plena i llibertat pels quals s’havia apostat en un principi.
Enllaç a La traïció dels líders Conté tres volums publicats per L’Eix Editorial a la col·lecció Llibres del Segle: 1 – La sembra laboriosa (gener 1971-juny 1976). Data de publicació: abril 1993. 2 – Una pedregada seca (juliol 1976 –juny 1977). Data de publicació: abril 1994. 3 – La collita perduda (juliol 1977 – anys 80). Data de publicació: abril 1997. Tornat a publicar el 2015 en un sol document i en format electrònic per la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i el Centre d’Estudis Joan Bardina.
L’any 2006 Xirinacs publicà un altre llibre que és un bon complement a La traïció dels líders: AMNISTIA – 77. Franco ha mort? Es pot trobar en documents pdf en dues parts dins de l’apartat Vida del web: lluismariaxirinacs.cat/wp Enllaç: http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/vida/ També disposem d’alguns exemplars a la seu de la Fundació Randa.
Presentació a càrrec de: – Núria Roig Esteve (Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs) – Antoni Aceves Díaz (Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs) – Brauli Tamarit Tamarit(Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i Centre d’Estudis Joan Bardina)
67. Dimarts, 23 de gener. Conferència. Matemàtica a la Història: més enllà de Deulofeu. Aproximació no matemàtica. SUCCESSIONS I PATRONS CÍCLICS EN EL RELAT HISTÒRIC
Les teories sobre el retorn cíclic de la història són múltiples i recurrents. Alexandre Deulofeu (1903 – 1978) va fer una tasca titànica de revisió cronològica de les civilitzacions conegudes, assolint com a conclusió una explicació sobre com evoluciona el pensament humà i la societat. Estableix un patró orgànic de desenvolupament de les nacions i els imperis. Però no ho explica tot.
És a partir del nostre interès en comprovar i validar les seves asseveracions, com hem trobat altres pensadors (Pareto, Turchin i altres) qui han fet aproximacions numèriques més concretes. Gràcies a això, proposem aquí una hipòtesi que lliga el concepte de fractalitat i autosimilitut amb la teoria cíclica.
Presentem una forma de caracteritzar els estats en general (amb èmfasi en l’espanyol) i nacions (la catalana i les peninsulars en particular) en forma de ritmes al llarg de la seva història. L’estudi d’aquests resultats ens anima a predir quan es pot produir el proper frau al conjunt d’Espanya, el final del procés català o precisar el possible final de l’Imperi Espanyol, entre d’altres.
Josep Bou Enginyer i investigador https://timecycleblog.wordpress.com/
66. Dimarts, 19 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre.
La conversa (celebrada el passat dia 2 al programa de ràdio “Un repàs a la Història” de la nova emissora per internet Ràdio Crítica) de Daniel Bellò, Andreu Marfull, Carme Calvell, Omaira Beltrán i Jordi Fité amb Lluís Botinas sobre “Les Constitucions Catalanes: Les primeres de la història?” (1:28:01) ha rebut 609 visites (acabo d’entrar-hi) a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=DeMnYD6zqjM&t=3562s (i també es troba en podcast a: https://www.ivoox.com/en/les-constitucions-catalanes-les-primeres-historia-audios-mp3_rf_22422984_1.html).
Això mostra que hi ha un cert interès en saber COM EREN ELS CATALANS D’ABANS DE 1714 i anar-nos assabentant que, amb molta probabilitat, ELS CATALANS ÉREM EL POBLE MÉS LLIURE D’EUROPA. Per això és molt important INSPIRAR-NOS EN ELS NOSTRES AVANTPASSATS i continuar APRENENT D’ELLS.
Però des de 1714 (que marca un abans i un després) estem ocupats, i ARA VOLEM RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT. I per això, com impulsor de LA GOTA CATALANA, i volent precisar QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA CATALÀ? (com he anat fent a Ja tenim la REPÚBLICA DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, a “Som una nació”. Sí, però… quina?, a Els catalans estem presos. Alliberem-nos! i a A Brussel·les per canviar qualitativament la situació), convoco una TROBADA per, conjuntament, i sabent millor qui érem i d’on venim, afinar quin és el replantejament que cal fer per decidir conscientment com volem ser i on volem anar.
BENVINGUT/DA tota persona que vulgui fer aportacions!!!
Lluís Botinas Correspondència: lagotacatalana@gmail.com
65. Dimarts, 12 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre.
Aquesta conferència versa sobre la Nova Cronologia Històrica Global dirigida pels matemàtics russos A.T. Fomenko i G.V.Nosovskiy. De què parla? Doncs de la manipulació de la Història, que inclou tot el mapa cronològic que es dissenya el XVIII a mida que es promou el relat bíblic.
Per ANDREU MARFULL (Barcelona, 1971), arquitecte i doctor en Geografia. La seva línia de recerca és la crítica a l’economia política del poder, de la narració històrica que el justifica i dels valors que s’hi edifiquen. És l’únic col·laborador català (i també l’únic de tot l’“Estado-Español”) de l’equip del Dr. Fomenko.
64. Dimarts, 28 de novembre de 2017, dos quarts de vuit del vespre.
CONSTITUCIONS I TERRITORI DE CATALUNYA. De l’origen del nom “catalans”, fins al desenvolupament del territori català al llarg dels segles.
Què tenen a veure els Camps Catalàunics amb Otger Cataló i Guifré el Pilós, la família Catalauni. Què s’ha considerat Catalunya al llarg dels segles; evolució històrica d’Aquitània, Tolosa i Barcelona. Evolució de les lleis catalanes i les seves constitucions, i quines lleis existien a cada territori. Quines lleis, tractats, i drets tindríem avui si recuperéssim les Constitucions Catalanes, tot modernitzant-les.
Per MIQUEL MANUBENS, autor del llibre Històries de distracció masiva. www.devolucio.cat/hdm
63. Dimarts, 21 de novembre de 2017, dos quarts de vuit del vespre.
EL CRASH DEL 2020: la fi del cicle neoliberal i les seves repercussions sobre el procés català.
Estem a les portes d’un nou crash. A diferencia de la crisi que es va destapar a partir del 2008, la del 2020 (fent-se creixentment evident a partir del 2018) tocarà el tema institucional. O el que és el mateix: si la crisi del 2008 va tocar les butxaques de tothom, degut a la desregulació que durant el cicle neoliberal s’ha vingut practicant, la crisi del 2020 afectarà a les institucions i a les polítiques públiques. El resultat d’aquesta transformació ens portarà a un món en el que la cooperació entre sectors i l’activisme social acabaran prevalent sobre l’individualisme moral que ha predominat durant els darrers 200 anys. Veurem com afectarà aquest nou marc mental a l’evolució del procés català.
JESÚS GABRIEL, mentor literari, prospectivista, astròleg i autor del blog “Observatorio de la Cronosfera”.
62. Divendres, 17, de 17 a 21 (amb possibilitat de sopar), i dissabte, 18, de 9 a 21 h. (amb possibilitat de dinar), Arenys de Munt, Sala Municipal: 17è Simposi sobre LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA. Organitza: INSTITUT NOVA HISTÒRIA. Presentació d’En JORDI BILBENY. En total hi participaran 37 conferenciants. Cap a les 11,45 h. parlaré jo, Lluís Botinas, sobre: Saber la nostra història permetria actuar idòniament avui. Hi tindré una taula amb material (llibres, documentació, DVDs,…) de LA GOTA CATALANA. Una magnífica oportunitat per conèixer a molts membres de l’INH, per trobar-nos personalment i per poder comprar material difícil de localitzar.
61. Divendres, 10 de novembre, 18 h. TROBADA AMB LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA. Què prediu la Matemàtica de la Història sobre la propera llibertat de la República del Principat de Catalunya? A les 18 h: Projecció del documental: ALEXANDRE DEULOFEU: L’HISTORIADOR DEL FUTUR (2017). A les 19: 30 h. Conferència i debat sobre: QUÈ ENS PREDIU LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA D’ALEXANDRE DEULOFEU EN LA SITUACIÓ ACTUAL?
A càrrec de JULI GUTIÉRREZ DEULOFEU, historiador i enginyer agrícola. Net d’Alexandre Deulofeu i autor del llibre: «La Matemàtica de la Història: Alexandre Deulofeu o el pensador global» (hi haurà exemplars; i també d’algun llibre del propi Alexandre Deulofeu)
60. Dimarts, 12 de setembre, a les 19,30 h. Trobada per fer balanç de la Diada i per fer un seguiment del desenvolupament de la situació.
59. Dilluns, 11 de setembre, de 10 a 20 h. DIADA DE CATALUNYA. Estand de LA GOTA CATALANA a la parada no. 56 de la MOSTRA D’ENTITATS DELS PAÏSOS CATALANS, Passeig Lluís Companys.
58. Dimarts, 5 de setembre. Trobada/compartir. Cicle QUÈ FER AVUI?
UN ANY SENCER DE TRICENTENARI PER A QUE ARA NINGÚ NO PARLI DEL 1714 NI DE LES SEVES TERRIBLES CONSEQÜÈNCIES? Fins el 10 de setembre de 1714 el Principat era un Estat-Imperi Europeu Independent. A partir de l’11 de setembre no es pot parlar de poble català, ja que un poble que no és lliure, no és poble. ARA VOLEM RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT!!!
57. Dilluns, 4 de setembre. Trobada/compartir. Cicle QUÈ FER AVUI?
VA HAVER-HI TUPINADA A ESCÒCIA EL 2014. No ho oblidem gens ni mica ara que se’ns porta a un referèndum que no caldria, i que, descartades la via militar (estem ocupats, però no poden disparar), la via de la seducció (ni se’ls hi passa pel cap seduir a qui tenen sotmès) i la via de comprar-nos (estan en crisi total, també econòmica), la via democràtica concretada en un referèndum és l’únic camí que li queda a Madrid per continuar sotmetent-nos i genocidant-nos… això sí, democràticament. I el perill és molt més gran recordant que la tupinada a Escòcia ha sigut silenciada aquí: 1) pels partits independentistes que ens porten a un referèndum no previst, quan podrien haver declarat la independència el 28-S… i també avui mateix!, i 2) per tots els mitjans (dits) de “comunicació”, també pels molt nombrosos digitals independentistes.
Per LLUÍS BOTINAS i tothom que vulgui fer aportacions i contrastar.
56. Dilluns, 31 de juliol. Trobada/compartir. Cicle QUÈ FER AVUI?
Per LLUÍS BOTINAS i tothom que vulgui fer aportacions i contrastar.
55. Dimarts, 25 de juliol. Trobada/compartir. Cicle QUÈ FER AVUI?
L’OCUPACIÓ I GENOCIDI DEL POBLE CATALÀ, I ELS DRETS HUMANS. I ELS DRETS DELS POBLES. I ELS DRETS DELS POBLES INDÍGENES. Els dos primers Drets són a la Vida i a la Llibertat. I els catalans estem presos de Madrid/Castilla/Estado-Español des de 1714, i estem sent genocidant per Castilla des d’abans de 1714. PER QUÈ NO ENS ATREVIM A RECONÈIXER-HO I HA DIR-HO DINS I FORA?
Per LLUÍS BOTINAS i tothom que vulgui fer aportacions i contrastar.
54. Dimarts, 18 de juliol. Trobada/compartir. Cicle QUÈ FER AVUI?
Per LLUÍS BOTINAS i tothom que vulgui fer aportacions i contrastar.
53. Dilluns, 17 de juliol. Trobada/compartir. Cicle QUÈ FER AVUI?
Per LLUÍS BOTINAS i tothom que vulgui fer aportacions i contrastar.
52. Dimarts, 11 de juliol. Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT, DE LA NACIÓ CATALANA I DE L’IMPERI-XARXA MUNDIAL CATALÀ. L’EMPORDÀ, LLAVOR DEL ROMÀNIC I DE LA CULTURA OCCIDENTAL
Per EMILI PERELLÓ MESTRES, bacallaner, investigador independent.
51. Dimarts, 4 de juliol. Cicles QUÈ FER AVUI? i QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM? CATALUNYA, 2020. La conspiració d’Acuari.
Acuari és un signe de cooperació. Molt sovint trobem manifestacions d’aquest signe entre activistes socials. Fins i tot, en Cartes de polítics actuals: Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras o Marta Rovira son acuarians, per posar uns exemples. També son acuarians la maçoneria o la data fundacional de la Xina moderna.. El cas és que al 2020 es forma una gran conjunció en el signe d’Acuari.
El 2020 és l’inici d’un període de 200 anys que serà de suma importància per Catalunya, el que quedi de l’estat espanyol, Europa i la comunitat humana en general. Així doncs, els esdeveniments que ens esperen generaran una petjada que es farà sentir al llarg de generacions senceres.
Durant aquesta sessió visualitzarem com podria ser el mon del futur, i, el més important, com nosaltres podem sintonitzar ara amb el marc mental que se’ns obre a partir del 2020.
Per JESÚS GABRIEL. Mentor literari. Escriptor. Astròleg. Autor de set llibres. Coordina Observatorio de la Cronosfera
50. Dilluns, 3 de juliol. Cicle QUÈ FER AVUI? EL GRAN PLET DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
Per PAU MISERACHS, professional del Dret.
49. Dimarts, 27 de juny. Cicle QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM? Conferència. CONFLICTOLOGIA: ¿UNA MANERA DE SOLUCIONAR ELS CONFLICTES QUE O BÉ DEIXA OBSOLETS O BÉ SUPERA L’EFICÀCIA DE LA MAJORIA D’EXÈRCITS?
Per EDUARD VINYAMATA, autor del llibre Conflictología: curso de resolución de conflictos (2014, Ariel) i d’una dotzena més, inclòs Determinació de Catalunya: projecte nacional i globalització: el poder de la voluntat (amb Imma Tubella, 2002, Rúbrica Editorial).
48. Dimarts, 20 de juny. Cicle QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM? Conferència. Homenatge a JOAN FUSTER: UN TOTALMENT DIFERENT MODEL DE SISTEMA EDUCATIU.
Per JAUME GARCIA ESTEVE, professor, historiador.
47. Dilluns, 19 de juny. Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA. Presentació de llibre: L’EMPERADOR CARLES V VA MORIR AL MONESTIR DE LA MURTRA (BADALONA). (2017, Edicions de l’Índex).
Pel seu autor: DANIEL IBÀNYEZ, perit industrial, empresari, historiador i músic.
46. Dimarts, 13 de juny. Presentació i debat de la trilogia (cada llibre, d’unes 300 pàgines; disponibles en fotocòpia) d’en LLUÍS MARIA XIRINACS: “LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS”: Primera Part: La sembra laboriosa (1971-76); Segona: Una pedregada seca (76-77); i Tercera: La collita perduda (77-79, amb ampliacions el 1981 i el 1994).
Per NÚRIA ROIG i ROSER VECIANA, de la FUNDACIÓ RANDA – LLUÍS M. XIRINACS.
45. Dimarts, 6 de juny. Conferència. APROPIACIONS INDEGUDES DE LA CASTA EXTRACTIVA.
Per MARCEL MAÑÉ, enginyer industrial jubilat. Traductor al català de tot el Volumen 1 de “El Quijote” que demostra que l’original és català.
44. Dijous, 1 de juny. ATENCIÓ! A ARBÚCIES. A dos quarts de vuit del vespre, a la sala d’actes de Can Delfi, c. Estenedor s/n. Conferència: CONÈIXER ELS CATALANS D’ABANS DE 1714 PER ACTUAR ADEQUADAMENT ARA. Invitat per l’Ajuntament d’Arbúcies, parlarà En Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA
43. Dilluns, 29 de maig. Conferència. Cicle QUÈ FER AVUI? COINCIDEIXEN ELS CAPITOSTOS DE BARCELONA AMB ELS CAPITOSTOS DE MADRID EN SILENCIAR QUE ELS CATALANS SOM UNA NACIÓ AMB MÉS DE MIL ANYS D’HISTÒRIA… A MÉS, D’UNA HISTÒRIA MOLT-MOLT-MOLT INTENSA I FRUCTÍFERA QUE ENS HA SIGUT ESPOLIADA PER MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL?
Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.
42. Dimarts, 23 de maig. Conferència. Cicle QUÈ FER AVUI? LA HISTÒRIA, ES REPETEIX 80 ANYS DESPRÉS?
Per ENRIC BORRÀS, que va ser l’editor de “EL LLAMP”.
41. Dilluns, 22 de maig. Conferència. Cicle QUÈ FER AVUI? ¿“CORRUPCIÓN CATALANA”?: FEM QUE, quan ara se’n vagin els ocupants que el 1714 van portar la corrupció social castellana, junt amb les seves forces d’ocupació (militars i civils) i el seu “derecho castellano/estadoespañol”, S’EMPORTIN TAMBÉ LA SEVA CORRUPCIÓ I TOTS ELS CORRUPTES CATALANS, JA QUE NOMÉS SÓN UNS POBRES DEIXEBLES SEUS.
Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA
40. Dimarts, 16 de maig. Documental de 55 minuts i debat. Cicle QUÈ FER AVUI? Segona part de MOSSOS D’ESQUADRA.CAT. S’explica com estan organitzats.
Debat amb el seu director IGNASI P. FERRÉ I SERRA, que ha fet set llargmetratges i onze documentals, amb varis premis i mencions.
39. Dilluns, 15 de maig. Trobada-compartir. Cicle QUÈ FER AVUI? BASTIR UN PAL DE PALLER? *per Recuperar la Llibertat i Reconstruir la Nació Catalana, i així acabar amb el Genocidi que patim des d’abans de 1714.
Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.
38. Dimarts, 9 de maig. Conferència. Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA. SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. 66 raons.(continuació de la conferència del 21 de març).
Per MIQUEL IZQUIERDO I PERAN, autor del llibre SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. Joan Miquel Sirvent, l’escriptor emmascarat. (Llibres de l’Índex, 2016)
37. Dilluns, 8 de maig. Al Casino de l’Aliança del Poblenou. Organitzat per Associació Cultural VIBRANT. BORBONS CONTRA CATALUNYA: MEMORIAL DE GREUGES. Debat entre Joan Tardà d’ERC, Jordi Turull del PdeCat, Mireia Boya de la CUP, Antoni Castellà de Demòcrates de Catalunya i Santiago Espot de Catalunya Acció. Modera el periodista Salvador Cot, director del Mon.Cat
36. Dimarts, 2 de maig. Conferència. Cicle QUÈ FER AVUI? COM VEIG EL PROCÉS, TRES ANYS DES DE DINS I DOS ANYS DES DE FORA.
Per TONI SALMANCA. Exvicepresident de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans. Ex membre del Consell Assessor de Drets Humans de Barcelona. Ex membre de l’ANC.
35. Diumenge, 30 d’abril, a les 13 h. a l’IES Verdaguer dins de la FIRA DE LA TERRA (que dura tot el cap de setmana, de 10 a 21 h.), on també tindrem estand propi de LA GOTA CATALANA (O5-9). Conferència. RECUPERAR LA LLIBERTAT PER RECONSTRUIR LA NACIÓ CATALANA I AIXÍ IMPEDIR EL GENOCIDI QUE PATIM DES D’ABANS DE 1714.
Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA
34. Dimarts, 25 d’abril. Conferència. Aniversari de la mort d’En Daniel Cardona (18-agost-1890 – 7-març-1943). DANIEL CARDONA I EL NACIONALISME FERM. L’alter ego de Macià. L’independentisme, conegut popularment com a separatisme, aparegué amb força en una petita part de la població del nostre país a principis del segle passat. Gran part dels separatistes estaven disposats, fins i tot, a la lluita armada per conduir la terra a l’alliberament nacional. La nostra generació és hereva ideològica d’una fornada de catalans que cregueren, abans que ningú, que l’única via per ser lliures i plenament catalans passava per la separació total de la Nació catalana.
Daniel Cardona i Civit (1890-1943), un dels líders oblidats d’aquella generació, fou l’alter ego de Macià i un referent per l’espai polític del separatisme. Repassarem la història del personatge, el seu pensament i el del moviment, l’evolució ideològica de l’espai del nacionalisme ferm i algunes idees i especulacions per el futur emmarcat dins el context de la recuperada República Catalana. El nacionalisme ferm català explicat a partir d’una de les figures més importants i a la vegada més oblidades de la història recent de Catalunya. Una mirada al passat per intentar explicar present i futur del nacionalisme català.
Per FREDERIC PORTA, estudiant Ciències Polítiques (Universitat Pompeu Fabra) i secretari de l’Associació Cultural VIBRANT
33. Dilluns, 24 d’abril. Conferència. Cicle “RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA”: ELS LLIBRES DE CAVALLERIA CATALANS A PARTIR DE L‘AMADÍS DE GAULA. Amadís de Gaula, el llibre de cavalleries publicat en castellà a Saragossa el 1508, és una base d’El Quixot, on en la seva trama justament En Joan Miquel Sirvent (Cervantes) el salva de la crema. L’Amadís de Gualba, com es deuria dir en la seva llengua original, es publicà sent inquisidor de Saragossa un Gualba, una de les principals famílies de mercaders de Barcelona. Les institucions jurídiques i les tradicions que hi apareixen, i també el tema i el contingut del llibre, ens indiquen que ha de ser la traducció d’un original en català. Però, a diferència de amb Tirante el Blanco, en aquest cas no s’ha descobert –encara?- l’edició original catalana.
S’han trobat dades que indiquen que Amadís de Gualba era un llibre de referència dels mariners de la Corona Catalana que anaven a Amèrica, i també de Nàpols a València, i de Catalunya a Sicília i Sardenya.
I en la mateixa situació que aquest Amadís de Gualba hi ha diversos altres llibres de cavalleries catalans: Primaleó, Arderic, Palmeri d’Oliva,… i uns quants que són continuació del propi Amadís, però dels que només en tenim l’edició castellana: Primaleón, Arderique, Palmerín de Oliva,…
Ara bé, en realitat tota l’efervescència de “los libros de caballería, un género literario en prosa de gran éxito y popularidad”, també va passar a la Nació Catalana.
Per JOSEP MARIA ORTEU, editor de Llibres de l’Índex
32. Diumenge, 23 d’abril, de 8 a 14 h., parada de Sant Jordi de LA GOTA CATALANA. Estarà al carrer, davant del local on es fan les activitats de LA GOTA CATALANA, c. Cartagena, 230 (tocant a c. Mallorca), i estarem al costat de la parada de PLURAL-21. També serem acompanyat per En QUIM de NINOTS AQUÍ, que dibuixarà gratuïtament una caricatura ràpida a tothom que ens compri un llibre. Hi haurà novetats i llibres dels que no quedaven exemplars.
31. Dimarts, 18 d’abril. Cicle “RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA”: L’ACTUALITAT DEL LLIBRE DEL MEU PARE: “CORONA D’ARAGÓ”, DENOMINACIÓ IMPRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ MEDIEVAL (per CAIUS PARELLADA, 2002, Rafael Dalmau Editors).
Per ROSER PARELLADA, llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona.
30. Dilluns, 17 d’abril. Trobada-compartir. Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI? LA GUERRA D’ESPANYA (MAL ANOMENADA “GUERRA CIVIL”, JA QUE AQUESTA ÉS LA TERMINOLOGIA DELS VENCEDORS) VA ARRABASSAR EL 1939 PER SEGON COP LA LLIBERTAT DE CATALUNYA.
29. Dimarts, 11 d’abril. DVD-Fòrum. Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI? Documental: HISTÒRIA DELS MOSSOS D’ESQUADRA. S’explica per primera vegada en un documental que cal situar l’origen dels Mossos d’Esquadra en el 1640 quan Pau Claris, President electe per insaculació de la Generalitat de Catalunya, decideix muntar un cos d’exèrcit català d’elit, magníficament armat i el de major potència de foc, davant de l’amenaça de les tropes castellanes. Queda, doncs, superada la versió dominant de l’origen botifler dels Mossos d’Esquadra després del 1714.
Per IGNASI P. FERRÉ, director del document.
28. Dilluns, 10 d’abril. Trobada-compartir. Combina el Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA amb el Cicle QUÈ FER AVUI? LA REPÚBLICA CATALANA ES PROCLAMÀ EL 14 D’ABRIL DE 1931 COM ESTAT EUROPEU INDEPENDENT. O sigui que la llibertat ens ha sigut arrabassada dos cops: el 1714 i el 1939.
27. Dimarts, 4 d’abril. Conferència. Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA. LA TRADICIÓ GUERRERA: ARNAU MIR DE TOST (1000?-1072). El català més influent del segle XI? Origen i evolució de com i perquè neix la tradició guerrera catalana, la seva temporalitat i la vinculació amb el món dels símbols i els mites. Serà aquesta simbologia solar la forja d´una identitat col·lectiva única. La història de les nostres essències medievals es un fil daurat que lliga amb un món primordial. Aquest pensament que mai no ha mort, la recuperació del poder dels símbols i de la via espiritual pot enfortir l´independentisme i l´actual revolució dels somriures. BIBLIOGRAFIA: *PHILIPPE ARAGUAS, “Les chateaux d´Arnau Mir de Tost” a Actes du 106e Congrès des Socieetés Savantes, París, 1981. *PAUL HALPHANDÉRY, La chrétienté et l´idée de croisade, 2 vols., París, 1954-59. *PERE BALAÑÀ, L´islam a Catalunya (segles VIII-XII), Barcelona, 1997. *PIERRE BONNASSIE, Catalunya mil anys enrere, Barcelona, 1981. *PHILIPPE CONTAMINE, La guerra en la Edad Media, Barcelona, 1984. *FRANCESC FITÉ, Reculls d´història de la vall d´Àger, Àger, 1985; “Arnau Mir de Tost i els vescomtes d´Àger” a Catalunya romànica, vol. XVII, Barcelona, 1994; Arnau Mir de Tost: un senyor de frontera al segle XI, Lleida, 2010. *M. COLL I ALENTORN, “La llegenda d´Otger Cataló i els Nou Barons” a Estudis romànics, nº 1, Barcelona, 1947-48. *G. DUMÉZIL, El destino del guerrero, Madrid, 1971. *JOSEP LLADONOSA, Arnau Mir de Tost, Barcelona, 1974. *Etc.
Per JAUME GARCIA, Historiador i professor.
26. Dilluns, 3 d’abril. Conferència. Cicle QUÈ FER AVUI? Presentació del Projecte de constitució elaborat per CONSTITUÏM. “EL DEBAT DE LES IDEES: UNA PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ COM A EINA DE REFLEXIÓ”. La proposta de Constituïm és fruit del treball desinteressat de 17 persones que durant 15 mesos vàrem refondre tres textos previs amb les més de 3.500 aportacions fetes per la ciutadania a través d’internet i, finalment, comparant el resultat amb 45 textos constitucionals d’arreu del món. Des que l’11 de maig del 2016 vàrem presentar a la Presidenta del nostre Parlament, M.H. Sra Carme Forcadell, el text, que és a la disposició de tothom al nostre web constituim.cat, l’hem posat al debat públic, tant a nivell nacional a través de debats per tot el territori, com internacional en el que hem anomenat “El debat de les idees”. El nostre text no pretén ser la Constitució de la República, sinó una eina de debat i reflexió per tal d’estimular l’aportació opinions i propostes, favorables o no, tant les procedents de la ciutadania com les d’experts sectorials o en ciència política, nacionals o estrangers, que ens hem compromès a portar de nou al Parlament, seu de la voluntat nacional i popular de Catalunya.
Per JOAN FONOLLOSA, un dels 17 components de CONSTITUÏM. Enginyer industrial, especialitzat en Organització, actualment retirat després d’una llarga trajectòria professional com a consultor d’empreses i professor de la UPC i la UAB. Políticament, té una llarga trajectòria com a activista per a independència, ha militat a ERC (1984-89) i a CDC (1992-2008), havent estat conseller nacional i membre del Comitè Executiu en ambdós partits. Autor del llibre ESPANYA EXPLICADA ALS CATALANS.
25. Dimarts, 28 de març. Conferència. Cicle SÍ, ELS CATALANS SOM DIFERENTS. I VOLEM CONTINUAR SENT-HO. LLIBERTAT!!! MÉS, SOBRE LA SUPOSADA IRONIA CATALANA. Pautes per comprendre l´estat de postració en que queden els col·lectius humans colonitzats.
Estudi psicològic autocrític, per ajudar a regenerar l´autèntic caràcter del poble català i portar-lo a la situació de MORAL DE VICTÒRIA que necessita. De poc serveix la llibertat, si no alliberem al català de la imatge pusil·lànime i poruga d´aquell que porta més de 300 anys sense manar i ha estat vexat, escarnit, insultat i espoliat a cor que vols. El desconcert actual és comprensible, i la por en un poble apallissat també. Però hem d´admetre primer de tot que som uns ESCLAUS amb cadenes; molts amb cadenes de ferro i UNS QUANTS amb cadenes d´or, però… CADENES! És urgent una cura Psicològica per retornar el català al seu estat de NORMALITAT, a l’ensems que cal preparar immediatament 3.000 dirigents amb CARÀCTER per dirigir la logística d´enfrontament amb gent que sabem TAN UFANA I TANT SUPERBA fins assolir la llibertat de Catalunya.
Per FRANK DUBÉ. President de l´Associació d´Estudis Espinaltians. Conferenciant i Showman.
24. Dimarts, 21 de març. Conferència. Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA. SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. 66 raons. En Wiliam Shakespeare de Stratford i En Miguel de Cervantes d’Alcalá de Henares, van ser dos homes de palla, triats per encobrir al veritable escriptor Joan Miquel Sirvent, que no és altra persona que Joan Miquel Servent de Xixona. En Miquel Izquierdo ens exposarà i documentarà unes quantes de les 66 Raons que l’han fet arribar a aquesta conclusió, algunes tan llamineres com les catalanades d’En Shakespeare o els seus lligams amb la nostra terra; ens aconsella, que veiem abans la conferència que va donar a Bellaterra: https://www.youtube.com/watch?v=ZO69GED_4qc
Ens demana que el disculpem ja que aquesta fou la primera ponència que feia amb sala plena i va haver d’explicar les plantilles a mesura que anaven sortint. Creu convenient que la veiem abans però.
Finalment ens mostrarà el perquè cap dels contemporanis de l’autor de les obres de Cervantes i Shakespeare van poder fer-les: solament Shakespeare va poder ser Cervantes, solament Cervantes va poder ser Shakespeare.
Ens demana que el disculpem ja que aquesta fou la primera ponència que feia amb sala plena i va haver d’explicar les plantilles a mesura que anaven sortint. Creu convenient que la veiem abans però.
Finalment ens mostrarà el perquè cap dels contemporanis de l’autor de les obres de Cervantes i Shakespeare van poder fer-les: solament Shakespeare va poder ser Cervantes, solament Cervantes va poder ser Shakespeare.
Per MIQUEL IZQUIERDO I PERAN, autor del llibre SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. Joan Miquel Sirvent, l’escriptor emmascarat. (Llibres de l’Índex, 2016)
23. Dilluns, 20 de març. Conferència-Debat. Cicle QUÈ FER AVUI? EXISTEIX LA NACIÓ ESPANYOLA? A propòsit de la nació espanyola.
El fet que Castella s’hagi identificat, amb el pas dels segles, amb la petita Hispania (Hispaniola) i finalment amb Espanya ha afavorit posicions nacionalistes catalanes i basques que neguen l’existència d’una nació espanyola i d’Espanya com a nom vàlid d’aquesta nació. Com deia Sanguinetti, França es va construir contra la voluntat de la majoria de pobles que hi vivien, i això va ser obra de l’Estat. Però que l’Estat transformés la nació dels francs en la nació moderna actual no nega la realitat cultural i històrica: hi ha una nació francesa. Cosa ben diferent és si aquest model de poble-nació ens agrada o no, però això és un altre assumpte.
La meva invitació no és a escoltar-me en conferència, sinó venir a reflexionar junts sobre què vol dir nació, quan constatem que hi ha una nació i per què a molts pobles se’ls nega la categoria nacional en temps moderns. Presentaré els conceptes de nació, poble, Hispania, Hispaniola i uns quants textos sobre l’ús i continguts d’ ‘Espanya’ i ‘nació espanyola’, i això servirà per al debat. Per recuperar les llibertats de Catalunya no cal negar als altres allò que reclamem per a nosaltres: equanimitat, justícia i seny són eines catalanes que no cal abandonar. Per això hauríem de ser precisos i no fer servir conceptes inadequadament, perquè si ho fem serem tan injustos com l’adversari.
Introdueix FERRAN INIESTA, Professor Honorífic de l’UB i antic professor de les Universitats de Dakar (Senegal) i d’Antananarivo (Madagascar). Autor, co-autor i compilador de 14 llibres sobre Àfrica Negra.
22. Dimarts, 14 de març. Presentació de llibre. Cicle: SÍ, ELS CATALANS SOM DIFERENTS. I VOLEM CONTINUAR SENT-HO. LLIBERTAT!!! ESPANYA EXPLICADA ALS CATALANS (Dux Editorial, 2013). Som una nació… i ells una altra. En la nostra relació amb Espanya, els catalans hem comès un greu error històric: ens hem entestat a creure que és com ens agradaria que fos, i això no ens ha deixat veure com és realment. Si som una nació, se’n segueix que Espanya n’és una altra, i per tant som fets de pasta diferent i tenim punts de vista diferents en molts aspectes, i entre ells visions gairebé oposades sobre què és i com s’ha d’organitzar un Estat. Els catalans hem insistit una vegada i una altra a proposar una articulació política de l’Estat, digui-se’n federal, confederal o autonòmica, perfectament adient amb el nostre tarannà i la nostra història, però atesa la idiosincràsia d’Espanya (no necessàriament la dels espanyols, que són una cosa diferent) qualsevol proposta estava abocada per força al fracàs. Aquest fracàs reiterat ens ha dut a explicar-nos i a fer pedagogia que tampoc no ha tingut —ni podia tenir— cap resposta positiva.
Per això s’ha escrit aquest llibre: com una mena de recapitulació de tot allò que ens fa diferents i per què és impossible una entesa; i en particular la impossibilitat d’una consulta pactada. En ell el lector hi trobarà quines són aquestes diferències i les raons profundes que les causen.
Per JOAN FONOLLOSA, autor. Enginyer industrial, especialitzat en Organització, actualment retirat després d’una llarga trajectòria professional com a consultor d’empreses i professor de la UPC i la UAB. Políticament, té una llarga trajectòria com a activista per a independència, ha militat a ERC (1984-89) i a CDC (1992-2008), havent estat conseller nacional i membre del Comitè Executiu en ambdós partits. Actualment és membre del col·lectiu Constituïm.
21. Dilluns, 13 de març. Presentació de llibre + entrevista + preguntes. Combina el Cicle “RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA” amb el Cicle “QUÈ FER AVUI?”: HISTÒRIES DE DISTRACCIÓ MASSIVA. Tòpics, anècdotes i fal·làcies de la Història (2a edició, 256 pg).
Per MIQUEL MANUBENS, impulsor de Patriotes per la Devolució.
20. Dimarts, 7 de març. L GOTA CATALANA va recolzar i assistir a l’acte d’homenatge a DANIEL CARDONA (1890-1943) que, organitzat per Associació Cultural VIBRANT, es va celebrar a la seu de la Fundació MEMORIAL 1714, Fossar de les Moreres, 2-4.
19. Dilluns, 6 de març. Conferència. Cicle “RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA”: EL PAISATGE DEL QUADRE DE LA MONA LISA, ¿ES A CATALUNYA? Hi ha diverses dades que porten a concloure que possiblement el paisatge representat a la Mona Lisa es a Catalunya, molt a prop de Montserrat. En l’exposició s’explica com el pintor, Lleonard da Vinci, el personatge representat al quadre, Isabel d’Aragó i el paisatge del propi quadre, tenen una relació entre ells i tots tres amb Catalunya. Cap de les explicacions donades fins ara com a història oficial són convincents, i tots els indicis porten a que Lleonard da Vinci va estar a Montserrat, que la persona del quadre no es la Gioconda, muller del Giocondo, i que el paisatge no coincideix amb cap dels que fins ara els investigadors han atribuït, però sí coincideix amb el que identifica l’autor al pont vell de Castellbell i el Vilar, a tocar a Montserrat.
Amb les dades i imatges exposades els assistents podran treure les seves pròpies conclusions.
Per ALBERT FORTUNY, enginyer industrial, empresari i professor a l’UPC.
18. Dimarts, 28 de febrer. Conferència. Cicle QUÈ FER AVUI?: RESTAURAR L’ESTAT CATALÀ PER ACABAR AMB L’ESPOLI I EL GENOCIDI DE CATALUNYA. On som i com guanyarem la llibertat. Els pares de la Nació Catalana com Ramon Llull, Eiximenis, Arnau de Vilanova i tants d’altres que en èpoques diverses han reflexionat sobre la política i el pensament dels catalans, des de la fermesa dels seus postulats han preferit convèncer abans que vèncer; ocupar-se de resoldre els problemes que preocupar-se o filosofar; ordonar ( = menar, conduir, articular) abans que manar. Ens avançàrem a segles en sentit de democràcia i justícia social. Per això la nació s’ha configurat sobre la base molt sòlida del dret i el respecte a les llibertats que esdevenen lleis pactades, llargament debatudes i aprovades en consensos que des de fora no s’entenen. És en aquest sentit que el genocidi ens fa més mal, volent-nos reduir a maneres de fer estrangeres que es basen en altres cultures menys evolucionades.
Catalunya va perdre l’estat, en circumstàncies internacionals molt complicades, atrapada al bell mig d’una guerra mundial, la primera. La repressió fou sagnant i brutalment desmesurada pel que ha calgut fer un autèntic procés de re fundació nacional situant cada cosa al seu lloc i refer els consensos bàsics per assolir un mínim de consciència nacional. Ens ha salvat la inconsciència nacional, beneïda sigui, perquè encara avui discutim amb passió temes com la llengua i la geografia del país i, ja no cal dir, el model de governança, el paper dels polítics i tot el que convingui.
Parlarem de tot això i de com la Catalunya del segle XXI s’ha sabut deslliurar de les cadenes i ha endegat el procés d’alliberament nacional. Parlarem d’on som i del perquè guanyarem el referèndum anunciat per aquest 2017.
Per VÍCTOR CUCURULL, historiador, fundador de l’ANC i membre del Secretariat Nacional fins al 2016, director de la Fundació Societat i Cultura, assessor científic del programa setmanal LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA.
17. Dilluns, 27 de febrer. Trobada/intercanvi. Cicle RECUPEREM L’AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA: Aniversari: COMENÇAR A CONÈIXER PAU CLARIS, probablement el català més poderós del segle XVII. Naixement: Barcelona, 1 de gener de 1586. Mort: Barcelona, 27 de febrer de 1641, enverinat per agents castellans.
16. Dimarts, 21 de febrer. Trobada/intercanvi. Cicle SOM LLIURES ELS CATALANS? És més: ENS ESTAN GENOCIDANT DES D’ABANS DE 1714?: L’OBLIGACIÓ DE MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOL és mantenir-nos sotmesos, espoliar-nos tot els que ens deixem, i genocidar-nos. Ho està fent des abans de 1714. I SILENCIAR-HO ENS DEIXA INDEFENSOS.
15.- Dimarts, 14 de febrer. Conferència. Cicle “QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM?”: PROPOSTA DE VALORS ÈTICS I SOCIALS PER CATALUNYA.Per JORDI MIRAVET, president del MEMORIAL 1714
14.- Dilluns, 13 de febrer. Trobada/intercanvi. Cicle QUÈ FER AVUI?: JUDICI 9N: UNA OPORTUNITAT PER A FER VEURE A TOTHOM, CATALANS I NO-CATALANS, QUE CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ SOTMESA DES 1714 A L’“ESTADO-ESPAÑOL”, I QUE ARA VOLEM TORNAR A SER LLIURES.
13.-Dimarts, 7 de febrer. Cicle SITUACIÓ ACTUAL: POR I TUPINADA (frau electoral): ELS DOS GRANS RECURSOS DE L’ESTADO-ESPAÑOL PER CONTINUAR SOTMETENT-NOS
12.-Dilluns, 6 de febrer. Cicle SITUACIÓ ACTUAL: LA CORRUPCIÓ SOCIAL LA VAN PORTAR ELS CASTELLANS EL 1714 JA QUE EN EL PRINCIPAT NO N’HI HAVIA. Quan ara se’n vagin, que se l’emportin… junt a tots els seus deixebles catalans!!! COM ÉS QUE ENS DEIXEM PERSEGUIR PER DELINQÜENTS CASTELLANS I ESTADOESPAÑOLES QUE DEURIEN SER CONDEMNATS PEL GENOCIDI CATALÀ (I ALTRES!)?
11.- Dimarts, 31 de gener. Cicle en dues parts: COLONITZACIÓ LINGÜÍSTICA I COM DESEMPALLEGAR-NOS-EN. (La Part I, el 24 de gener). Part II: La regeneració lingüística de la nació catalana (una brevíssima lliçó de sociolingüística elemental).
El conferenciant farà que, a partir d’un esquema molt senzill, tothom sigui capaç d’entendre realment com funciona la sociolingüística d’una societat on hi ha dues llengües en pugna. Una vegada entès el model, tothom sabrà què ha de fer a nivell individual, i no caurà mai en el parany de la defensa del bilingüisme que proposen els nostres colonitzadors disfressats de demòcrates i/o de progressistes.
Per FRANCESC JUTGLAR. Vocal de l’associació LLENGUA NACIONAL
10.- Dilluns, 30 de gener. L’INTERNACIONALISME I ELS MUNDIALISTES CONTRA LA LLIBERTAT DE CATALUNYA. Per FERRAN INIESTA, professor sobre Àfrica de l’UB
9.- Dimarts, 24 de gener. Cicle en dues parts: COLONITZACIÓ LINGÜÍSTICA I COM DESEMPALLEGAR-NOS-EN. Les dues parts es basen en sengles documents preexistents fets pel Grup de Llengua de Catalunya Acció (Maria Torrents, Olga Pascual i Francesc Jutglar).
Part I: Situació actual de la llengua catalana i com hi hem arribat. S’explicarà breument la història del problema, assenyalant-ne els (polítics) culpables i la seva intencionalitat colonitzadora i assimiladora. Ens ensinistrarem fent un repàs dels falsos arguments que defensen, i de com hem de ser capaços de discutir-los i revertir-los en defensa de la dignitat i la justícia.
La Part II: el dimarts 31 de gener.
Per FRANCESC JUTGLAR, zoòleg especialitzat en vertebrats, amb molta experiència en el camp de l’ornitologia. Coautor de guies d’ocells ibèrics. Treballa des de fa 25 anys en l’elaboració de la primera enciclopèdia que tracta de manera exhaustiva totes les espècies d’ocells del món. Investigador de l’Institut Nova Història (INH) des de l’any 2009. Línia d’investigació: la catalanitat de la descoberta catalana a partir de l’anàlisi lingüística dels noms de la fauna americana. Vocal de l’associació LLENGUA NACIONAL.
8.-Dilluns, 23 de gener. Cicle “RECUPEREM LA AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA”: EL LLIBRE “UTOPIA”, DE THOMAS MORE, ¿TRACTA EN REALITAT DE BARCELONA I DE CATALUNYA? Per molt que ens sorprengui inicialment, la resposta és “SÍ, Utopia és un retrat en clau al·legòrica de la Catalunya dels segles d’or: XIII – XIV”.
Si entenem que el narrador del relat és Erasme de Rotterdam, és a dir, Ferran Colom, fill del descobridor, podem començar a desvelar el misteri que els crítics literaris no aconsegueixen resoldre, és a dir, el significat d’aquesta obra mestra.
L’originalitat de la ponència que es presentarà rau en la particular aproximació a aquest llibre… i a altres de la mateixa època: no es tracta de novel·les de fantasia sinó d’al·legories, és a dir, de discursos seriosos i “censurables”, disfressats en forma de paròdia (Elogi de la Follia), d’invenció fantàstica (Utopia), de conte pastoral (La Diana de Montemayor) o altres disfresses…
Ens hem de posar a llegir Utopia, de Thomas More, amb la idea que el llibre no tracta d’un món fantàstic i ideal, fruit de la imaginació de l’autor, sinó d’un país real, dibuixat en forma al·legòrica. Hi ha un munt de referències geogràfiques detallades que molts crítics han intentat identificar amb diferents països, en primer lloc amb l’Anglaterra de l’època.
L’originalitat de la ponència que es presentarà rau en la particular aproximació a aquest llibre… i a altres de la mateixa època: no es tracta de novel·les de fantasia sinó d’al·legories, és a dir, de discursos seriosos i “censurables”, disfressats en forma de paròdia (Elogi de la Follia), d’invenció fantàstica (Utopia), de conte pastoral (La Diana de Montemayor) o altres disfresses…
Ens hem de posar a llegir Utopia, de Thomas More, amb la idea que el llibre no tracta d’un món fantàstic i ideal, fruit de la imaginació de l’autor, sinó d’un país real, dibuixat en forma al·legòrica. Hi ha un munt de referències geogràfiques detallades que molts crítics han intentat identificar amb diferents països, en primer lloc amb l’Anglaterra de l’època.
Començant com un joc, es pot provar a fer el mateix amb Catalunya, no amb la contemporània a Thomas More sinó aquella del grans Reis del Casal de Barcelona. L’encaix és sorprenent: funciona a la perfecció, i és molt revelador.
S’entén la comparació que More fa entre la visió ideal d’aquella Catalunya dels segles daurats i la seva Catalunya contemporània, en decadència per efecte de les divisions internes i de la reialesa forestera. Tenim un document preciós que ha sobreviscut el pas dels segles i les persecucions dels censors. Podem entendre com els grans intel·lectuals del principi del segle XVI, en particular Erasme Roterodamus, que és el narrador de les meravelles d’Utopia, veien la realitat política de llur país i com ja aleshores s’havia plasmat la consciencia nacional d’una Catalunya que era singularitat política única en el panorama dels diferents regnes de la península i en tot el panorama europeu.
Es dedicarà l’última part de la ponència a passar revista de la difusió arreu d’Europa del llibre Utopia, relacionant la interpretació aquí proposada amb l’acceptació o el rebuig d’aquesta obra, que va tenir fortunes alternes en cada país, depenent de la manera de llegir-la i d’interpretar-la, i del règim polític que dominava cada regió.
S’entén la comparació que More fa entre la visió ideal d’aquella Catalunya dels segles daurats i la seva Catalunya contemporània, en decadència per efecte de les divisions internes i de la reialesa forestera. Tenim un document preciós que ha sobreviscut el pas dels segles i les persecucions dels censors. Podem entendre com els grans intel·lectuals del principi del segle XVI, en particular Erasme Roterodamus, que és el narrador de les meravelles d’Utopia, veien la realitat política de llur país i com ja aleshores s’havia plasmat la consciencia nacional d’una Catalunya que era singularitat política única en el panorama dels diferents regnes de la península i en tot el panorama europeu.
Es dedicarà l’última part de la ponència a passar revista de la difusió arreu d’Europa del llibre Utopia, relacionant la interpretació aquí proposada amb l’acceptació o el rebuig d’aquesta obra, que va tenir fortunes alternes en cada país, depenent de la manera de llegir-la i d’interpretar-la, i del règim polític que dominava cada regió.
Per PAOLO PELLEGRINO. Nascut al 1969 a Sanremo, Itàlia, des del 2007 és professor a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Va obtenir el Grau en Física a la Università degli Studi di Pavia, i el Doctorat en Electrònica a la Reial Escola Politècnica (KTH) d’Estocolm, on va viure 5 llargs anys de la seva joventut. Des de la tardor del 2001 viu a Barcelona. Des de fa pocs anys és un gran aficionat de la cultura i la història de Catalunya, en particular de les relacions entre Catalunya i el seu país d’origen. Pertany al Institut Nova Història (INH) des de fa 4 anys. Ha publicat una interpretació del llibre Elogi de la Follia, d’Erasme de Rotterdam, titulat “La Follia al·legòrica” (Ed. Llibres de l’Index, 2014).
7.- Dimarts, 17 de gener. EL PINTOR I IMPULSOR CLAU DEL RENAIXEMENT ALEMANY ES DEIA ALBRECHT DÜRER O ALBERT DEL TÚRIA? Per JOSEP MARIA ORTEU
“Qui controla el passat controla el futur; qui controla el present, controla el passat”, ens mostra George Orwell. La llum i el color dels catalans s’han volgut apagats i ennegrits des del segle XVI. Avui el color, la llum i la geometria del pintor Albrecht Dürer (1471-1528), el pare del Renaixement germànic, admirat per tota la cultura alemanya de Goethe a Nietzsche, torna als seus orígens. Però Dürer, com Josep Ribera, l’spagnoletto o l’espanyoleto, o Doménikos Theotokópulos, el Greco, és un nom geogràfic. Els Albrecht són mercaders hongarès-alemanys que són a terres de la nació catalana, de Barcelona a València. L’Albrecht pintor pren el nom de la ciutat de València, capital de les Espanyes, i el seu riu Dureris (Túria en llatí), és a dir Albrecht del Túria o del Dureris. Un pintor de la cultura catalana com Lleonard o el Bosch.
6.- Dilluns, 16 de gener. QUINA ÉS LA INDEMNITZACIÓ PER UN ANY DE PRIVACIÓ DE LLIBERTAT? I PER 302 ANYS?
Si els catalans canviem la mentalitat de vençuts en que hem estat educats des de 1714i aconseguim situar-nos en la realitat històrica i actual, passarem en pocs mesos a la ofensiva definitiva respecte de Madrid/Castilla/Estado-Español. I si demostrem que, paral·lelament, els castellans (ara castellanoespañoles o estadoespañoles) s’han educat a sí mateixos com a vencedors perquè des de 1714 són uns invasors que ocupen la nostra Terra i que ens mantenen sotmesos, tota la situació general canviarà radicalment aquí i a fora.
Per què, a més de quina és la indemnització per 302 anys de privació de llibertat, podem demanar-nos:
*Quina és la condemna per una persona que maltracta un altre? Quina ha de ser la condemna per un Estado-Español que maltracta des de fa tres segles milions de catalanes i milions de catalans?
*Quina és la sanció per violació d’un Dret Humà? I de diversos Drets Humans? Hi ha agreujament per la repetició de la violació? I hi ha més sanció quan més temps durin les violacions?
*Quina és la sanció per genocidi que s’aplica a un Estat, a un Govern, a un exèrcit, a una multinacional, a un grup de capitostos, etc.? Quines han de ser les sancions pel GENOCIDI CONTRA ELS CATALANS I LA NACIÒ CATALANA que estem patint des d’abans de 1714?
*Quina…?
* I ¿com actuar per situar aquests elements en el tauler de L’ACTUACIÓ ARA PER RECUPERAR LA LLIBERTAT I RECONSTRUIR LA NACIÓ?
5.- Dimarts, 10 de gener: ULL!: a l’Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda, 6). Conferència sobre L’ESPOLI DE LES OBRES D’ART DE SIXENA. Organitza: VIBRANT
4.- Dilluns, 9 de gener. AL PRESIDENT, AL GOVERN I ALS 72 PARLAMENTARIS ESCOLLITS EN CANDIDATURES INDEPENDENTISTES. Per RECUPERAR LA LLIBERTAT, el referèndum no fa cap falta. Però ja que ens porteu (i en realitat, ens imposeu) un referèndum innecessari, per lo menys feu-lo per guanyar-lo. O bé prepareu una traïció com a Escòcia? FRAU-TUPINADA, NO!!!
3.- Dimarts, 3 de gener. CONEGUEM LA COMISSIÓ DE VENÈCIA! Fa 4 anys que “els líders independentistes” ens parlen de referèndum però… perquè mai no ens han mencionat “La Comissió de Venècia”, l’organisme internacional de referència en organització i validesa de referèndums? Estudiarem el que diu. Per exemple, exigeix que la pregunta tingui resposta binària (el contrari del que va fer En Mas – per què?), i desconsella que hi hagi cap percentatge mínim (al contrari del 60 % que proposa el jutge Santi Vidal – per què?). (Adjunto un document en anglès i un breu resum en català)
2.- Dilluns, 2 de gener. EL REFERÈNDUM D’ESCÒCIA VA SER UNA TUPINADA. Considero que l’arxiu adjuntat és irrebatible… malgrat que ja veig que hi manca un element MOLT IMPORTANT que comunicaré. I benvingudes més observacions, crítiques, etc. El que s’ex0lica a aquest document s’afegeix a que fa dos anys i mig ja havia escrit que “Catalunya no és Escòcia”. Aleshores, què ens preparen “els dirigents independentistes” quan actualment continuen afirmant que “VOLEM UN REFERÈNDUM COM A ESCÒCIA”? Pot ser “Home avisat, ja està preparat”o bé “Qui t’avisa no et vol mal” o fins i tot “Qui t’avisa et vol bé”?
1—Diumenge, 1 de gener de 2017. APRENDRE DE COM ELS PARTIDARIS DE MADRID/CASTILLA/ESTADO-ESPAÑOLFAN LA SEVA OBLIGACIÓ DE MANTENIR-NOS SOTMESOS I DE GENOCIDAR-NOS. MENTRE, ELS “LÍDERS INDEPENDENTISTES” D’AQUÍ FAN… QUÈ?
Veurem i comentaren els vídeos: A) de les preguntes a la sessió de control del Govern de la Generalitat el passat 21 de desembre A.1) d’En Carlos Carrizosa (Ciudadanos) a Na Meritxell Ruiz (Consellera d’Educació) sobre les activitats escolars i extraescolars (6 m. 15 s.) http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7856327&p_cp3=7856676 A.2) d’En Xavier García Albiol (PPC) al President Puigdemont sobre la deriva política de Catalunya (6 m 11 s) http://www.naciodigital.cat/noticia/122112/video/albiol/assegura/al/parlament/espanyols/no/matat/mai/catalans) B) del discurs de Cap d’Any del President Puigdemont el divendres 29 (5 m 12 s) https://www.youtube.com/watch?v=dOq3pa9U2wg Llegirem i comentarem declaracions on el principal candidat a dirigir les forces armades espanyoles considera Catalunya una colònia. Jaime Domínguez Buj va afirmar, dies després de la consulta del 9-N, que ‘quan la metròpoli esdevé feble es produeix la caiguda’ http://www.vilaweb.cat/noticies/el-principal-candidat-a-dirigir-les-forces-armades-espayoles-considera-catalunya-una-colonia/ I també veurem, llegirem i comentarem els documents que cadascú porti. Finalment, traurem entre tots conclusions del conjunt.
DESEMBRE
Dt, 13. Cicle “Recuperem l’autèntica Història del Principat de Catalunya i de la Nació Catalana”: TESTIMONIS D’IDENTITAT: EL LLEGAT CULTURAL DELS OFICIS. El candeler de cera d’abella, l’ofici que esdevingué art a casa nostra al segle XV. Us convidem a un viatge per la tradició de fer llum, i la seva empremta al llarg de la historia, per fer-vos arribar una visió molt particular del present al sector de la cereria.
De vegades la velocitat dels canvis, i la densitat dels mateixos, ens fan passar per alt elements que han estat imprescindibles durant segles en la nostra quotidianitat, talment com la il·luminació natural, sent única alternativa a la obscuritat, font d’inspiració i companyia, que ens descobreix una forma de viure i conviure que s’ha vist relegada per la industrialització.
El candeler de cera va rebre el mateix reconeixement que els apotecaris durant molt de temps, cosa que resultaria impensable en les circumstàncies de la cereria actual, doncs ens trobem amb matèries que res tenen a veure amb la que aleshores van rebre aquesta distinció, es a dir, la cera d’abella.
Per TONI GARCIA, recuperador del ofici de candeler. Vol apropar-nos coneixements de la seva experiència amb aquesta matèria. Ens explicarà què fa diferent aquest misteriós greix secretat per les abelles de la resta de productes d’il·luminació natural que avui tenim al nostre abast. I què va fer que fossin les encarregades d’il·luminar els temples cristians durant segles, les referències fetes per les demés religions/tradicions i la importància de l’espelma com element transcendental.
De vegades la velocitat dels canvis, i la densitat dels mateixos, ens fan passar per alt elements que han estat imprescindibles durant segles en la nostra quotidianitat, talment com la il·luminació natural, sent única alternativa a la obscuritat, font d’inspiració i companyia, que ens descobreix una forma de viure i conviure que s’ha vist relegada per la industrialització.
El candeler de cera va rebre el mateix reconeixement que els apotecaris durant molt de temps, cosa que resultaria impensable en les circumstàncies de la cereria actual, doncs ens trobem amb matèries que res tenen a veure amb la que aleshores van rebre aquesta distinció, es a dir, la cera d’abella.
Per TONI GARCIA, recuperador del ofici de candeler. Vol apropar-nos coneixements de la seva experiència amb aquesta matèria. Ens explicarà què fa diferent aquest misteriós greix secretat per les abelles de la resta de productes d’il·luminació natural que avui tenim al nostre abast. I què va fer que fossin les encarregades d’il·luminar els temples cristians durant segles, les referències fetes per les demés religions/tradicions i la importància de l’espelma com element transcendental.
Dl, 19. Cicle “SÍ, CAL EXPULSAR ELS INVASORS. Que se’n vagin els invasors militars, i també els invasors civils que mantinguin actitud de vencedors”: 1714 MARCA UN ABANS I UN DESPRÉS: el poble català deixà de ser poble al perdre la llibertat, i passà a ser un poble sotmès que està sent genocidat. Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.
Dm, 20. Cicle “SITUACIÓ ACTUAL”: Cridar “Visca Catalunya LLIURE!” sense explicar que ELS CATALANS NO SOM LLIURES? Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.
NOVEMBRE
Dl, 14. Cicle “QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM?”: DEMOCRÀCIA D’ALTA QUALITAT, O BÉ VERITAT I LLIBERTAT? Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.
Dm, 15. Cicle “QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM?”: MANERES DE SER MÉS FELIÇ.Per MARCEL MAÑÉ, doctor en Enginyeria jubilat, http://www.marcel-mane.com/.
Dl, 21. Cicle SÍ, ELS CATALANS SOM DIFERENTS. I VOLEM CONTINUAR SENT-HO. LLIBERTAT!!! ELEMENTS PER CONÈIXER LA IDIOSINCRÀSIA DE LA LLENGUA CATALANA. Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.
Dl, 28. Cicle SOM LLIURES ELS CATALANS? És més: ENS ESTAN GENOCIDANT DES D’ABANS DE 1714? I encara més: ESTEM TAN GENOCIDATS QUE JA NI ENS N’ADONEM? QUÈ LI PASSARIA A UN CASTELLÀ SI VISQUÉS DE SOBTE 12 HORES COM VIVIM ELS CATALANS? Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.
Dt, 29. Cicle SITUACIÓ ACTUAL: UNA VAGA DE FAM REVELADORA? La vaga indefinida de fam d’En David Raventós començada el 3 de maig, censurada des del 4, truncada el 19 i represaliada fins el 18 de juliol: ¿és el fet polític/social/vital més important i revelador després de les grans mobilitzacions del poble català? Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA.
OCTUBRE
Dl, 10. Presentació del Cicle SOM LLIURES ELS CATALANS? És més: ENS ESTAN GENOCIDANT DES D’ABANS DE 1714? I encara més: ESTEM TAN GENOCIDATS QUE JA NI ENS N’ADONEM?
Dt, 11. Presentació del Cicle COM ÉREM ELS CATALANS ABANS DE 1714? QUÈ VA SER EL PRINCIPAT DE CATALUNYA?
Dl, 17. Presentació del Cicle LES CONSTITUCIONS CATALANES SÓN VIGENTS. APLIQUEM-LES!!!
Dt, 18. Cicle RECUPEREM LA AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA. CARLES CAMP presenta el seu llibre PROU D’ENGANYS. Desmuntant la mitologia històrica espanyola
Dl, 24. Presentació del Cicle SÍ, CAL EXPULSAR ELS INVASORS. Que se’n vagin els invasors militars, i també els invasors civils que mantinguin actitud de vencedors. Per LLUÍS BOTINAS, impulsor de LA GOTA CATALANA
Dt, 25. Cicle “Recuperem l’autèntica Història del Principat de Catalunya i de la Nació Catalana”: DEMOSTRACIÓ QUE EL ‘REINO DE ESPAÑA’ VA COMENÇAR A EXISTIR EN 1870. Per MARCEL MAÑÉ, doctor en Enginyeria jubilat, http://www.marcel-mane.com/. Entre moltes altres “coses” interessants que ens explicarà en futures conferències, ha fet una traducció al català de tot el Volum Primer d’“El Quijote” que demostra que en realitat la “edición original en castellano” està traduïda d’un verdader original en català.
SETEMBRE
Dg, 11, de 10 a 21h. Tendal número D-52 al Pg. Lluís Companys per la DIADA DE CATALUNYA. LA GOTA CATALANA tindrà el seu propi tendal (al costat del de Plural-21). És una molt bona oportunitat per arribar, interessar i establir comunicació amb bastantes persones, grups, entitats, mitjans, etc. Al nostre estand hi trobaràs: Llibres, Quaderns, DVD, Informació sobre les nostres ACTIVITATS.
Dl, 12, al CEN (Centre d’Estudis Naturistes), c. Mallorca 457, 1r 1a. Cicle SITUACIÓ ACTUAL: LA INDEPENDÈNCIA (personal i col·lectiva) ÉS VITAL PER LA SALUT. Per LLUÍS BOTINAS (impulsor de LA GOTA CATALANA)
Dt, 13. Cicle QUINA CATALUNYA LLIURE VOLEM?: UNA CATALUNYA ON ES SÀPIGA LA VERITAT. QUÈ VA PASSAR REALMENT L’11S DE 2001 ALS USA? Comentarem el documental SEPTEMBER CLUES
Dl, 19. Cicle RECUPEREM LA AUTÈNTICA HISTÒRIA DEL PRINCIPAT I DE LA NACIÓ CATALANA: MOLTES FALSIFICACIONS HISTÒRIQUES ES FEIEN EN EL MOMENT DELS FETS, no calia tergiversant-los posteriorment. Per DANIEL IBÀNYEZ, perit industrial, empresari, historiador i músic.
Dt, 20. Cicle SÍ, ELS CATALANS SOM DIFERENTS. I VOLEM CONTINUAR SENT-HO. LLIBERTAT!!! LES 4 COLUMNES DE CATALUNYA: els Druides Ibers (catalans), els Càtars i el Grial, els Alquimistes catalans precursors i els Pintors Esotèrics de Catalunya. Per IGNASI PUIG, Pintor esotèric. Especialista en l´Art Iniciàtic de Catalunya. Escriptor. Especialista en la història esotèrica de Catalunya. DRUIDAdeCatalunya.blogspot.com
AGOST: dilluns 1, dimarts 2, dl 22, dt 23, dl. 29 i dt. 30 a dos quarts de vuit del vespre (19,30h.). Sis conferències/trobada-per-sumar amb l’objectiu de treure un fulletó o llibre(t):
EL GENOCIDI CATALÀ, és a dir, el genocidi contra els Catalans i contra tota la Nació Catalana.
La conferència/trobada del passat 19 de juliol va iniciar una sèrie sobre EL GENOCIDI DELS CATALANS I DE LA NACIÓ CATALANA al considerar que aquest és EL TEMA CLAU… i (sembla que) tabú fins ara. Per ordenar fets, dates, documents, testimonis, etc., utilitzaré la “Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi” aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 1948 i que va entrar en vigor el 12 de gener de 1951 (en castellà a http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/general/docugral/genocidio.htm; es repartiran còpies), on defineix el delicte de genocidi i quatre delictes propers. Considero que “El cas dels catalans” hi entra de ple. L’Article II diu: “A la present Convenció s’entén per genocidi qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcial, a un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal: 1) Matança de membres del grup; 2) Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; 3) Submissió intencional del grup a condicions d’existència que hagin d’implicar la seva destrucció física, total o parcial; 4) Mesures destinades a impedir els naixements en el si del grup; 5) Trasllat per força de nens del grup a un altre grup.” L’Article III afirma “Seran castigats els actes següents: a) el genocidi; b) l’associació per a cometre genocidi; c) la instigació directa i pública; d) la temptativa; i e) la complicitat”. I l’Article IV assevera “Les persones que hagin comès genocidi o qualsevol dels altres actes enumerats a l’article III, seran castigades, ja es tracti de governants, funcionaris o particulars.”
JULIOL: dt, 26, 19.30. SHAKESPEARE ÉS CERVANTES. Miquel Izquierdo i Peràn, autor del llibre SHAKESPEARE ERA CERVANTES. Joan Miquel Sirvent, l’escriptor emmascarat(Llibres de l’Índex, Barcelona, 2016).
El Model econòmic de dominació d’Espanya sobre els Països Catalans. Jordi Miravet. Dilluns, 25 de juliol, 19.30.
EL GENOCIDI DELS CATALANS I DE LA NACIÓ CATALANA que s’executa de manera oberta des de 1714 però començat abans. Dimarts 19 juliol, 19.30h. Conferència-trobada
A BELLATERRA: Cicle DE SET XERRADES:Fòrum del 6 de juny al 18 de juliol de 2016. Tots els dilluns a 2/4 de 8 del vespre al Centre Cívic, plaça de Maragall, núm. 4. Bellaterra: Conèixer la nostra autèntica Història per recuperar ara, la nostra Llibertat
A BARCELONA: Cicle COM EIXAMPLAR LA BASE? (2a. part) dimarts 14 i 21 de juny/dimarts 5 i 12 de juliol
Cicle: COM EIXAMPLAR LA BASE? Per eixamplar la base del 47,8% a molt per sobre del 50%: explicar que no es tracta només d’un tema polític ni menys econòmic sinó de que Catalunya recuperi la llibertat que li van arrabassar els que NO celebren l’11 de Setembre:
Dimarts, 26 d’abril, 19,30 h.: QUINA ESTRATÈGIA PER EIXAMPLAR LA BASE: BAIXAR EL TO (bilingüisme, “respectar la identitat dels immigrants”, “les pensions estaran més garantides”, etc.) O EXPLICAR LA VERITAT (Volem recuperar la llibertat!!!) ? SOM LLIURES ELS CATALANS? Aquesta és la pregunta clau per comprendre el conflicte en marxa des de 1714 i que ara torna a sortir a la llum. Però aquest cop TOT DEPÈN DE NOSALTRES.
JORDI MIRAVET, president de MEMORIAL 1714, farà dues conferències:
Dimarts, 3 de maig, 19,30 h.: EL CAS DE CATALUNYA. Apel·lació a les Nacions Unides. San Francisco (CA) 1945. Aquest document va ser presentat el 14 d’abril de 1945 a la primera Conferència constitutiva de la ONU per tal de reclamar el reconeixement internacional de Catalunya.
Dilluns, 9 de maig, 19,30 h.: EL MEMORIAL DE GREUGES DE 1760. Presentat al nou rei Carlos III (1759-88), amb bones paraules expressa el malestar causat per les males conseqüències a Catalunya de la victòria-silenciada-pels-vencedors de 1714. Abans de 1714, el Rei estava obligat a satisfer els greuges que se li presentaven abans de poder començar les noves Corts. Després de 1714…
JESÚS GABRIEL, escriptor, coach, astròleg, prospectivista i ciclóleg:
Dimarts, 17 de maig, 19,30 h.: EL PROCÉS CATALÀ I LA HIPÒTESI DE LES GRANS CONJUNCIONS ASTRALS. Recolzen les posicions planetàries la independència de Catalunya? Quines són les millors dates per assolir la independència? Els que no li donen importància aquest aspecte de la realitat, que recordin que es va fer públic que com a mínim Reagan i Bush tenien assessors astrològics i algun polític important actual s’assessora confidencialment amb Jesús Gabriel. I Catalunya és escorpiana…
Divendres, 20 de maig, 19,30 h.: DAVID ALGARRA, investigador independent, presentarà el seu llibre EL COMÚ CATALÀ. La història dels que no surten a la història. Una investigació pionera sobre la autoorganització al llarg del segles del poble català. “Aquest comú és en bona part responsable de la cultura i de la llengua que hem heretat, i és raonable que formi part del nostre patrimoni històric cultural, expressió de la identitat d’un poble” (de la contraportada). En canvi, el comú és silenciat. Aquest llibre comença a recuperar-lo.
16 i 17/4/2016 LA GOTA CATALANA EN LA 21a FIRA PER LA TERRA
11 i 12/3/2016: COMMEMORACIÓ 497 anys després. Divendres, conferència: CAPÍTOL XIX DE L’ORDE DEL TOISÓ D’OR, REUNIT A LA CATEDRAL DE BARCELONA L’ANY 1519, PRESIDIT PEL GENERAL DE L’ORDE, CARLES I. I dissabte, visita guiada al Cor de Canonges on es va celebrar el Capítol XIX
21/12/2015: ASSIMILACIONS REEIXIDES I/O MIG FRACASSADES. ELS PAÏSOS CATALANS DAVANT ELS ESTATS FRANCÈS I ESPANYOL (1624-2014) Cicle: CATALUNYA I ESPANYA. LES RAONS HISTÒRIQUES D’UN DESENCAIX (1624-2015) (3/3) (Organitza: LA GOTA CATALANA)
27-28/11/2015 a Arenys de Munt: Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica (Organitza: INH)
26, 25 i 24 de setembre: CICLE: RECUPEREM LA LLIBERTAT EL 27-S
26/09/2015 SOM LLIURES ELS CATALANS?
LA QÜESTIÓ CLAU QUE TOTHOM AMAGA: VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT PERDUDA EN 1714
Per VÍCTOR ALEXANDRE
LA QÜESTIÓ CLAU QUE TOTHOM AMAGA: VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT PERDUDA EN 1714
Per VÍCTOR ALEXANDRE
25/09/2015
LA CORRUPCIÓN: LA ESTÁN USANDO EN CONTRA QUIENES LA INTRODUJERON EN CATALUNYA EN 1714
Per LLUÍS BOTINAS I MONTELL
LA CORRUPCIÓN: LA ESTÁN USANDO EN CONTRA QUIENES LA INTRODUJERON EN CATALUNYA EN 1714
Per LLUÍS BOTINAS I MONTELL
24/09/ 2015 PER QUÈ NO CELEBREN L ‘11 DE SETEMBRE?
Per JORDI MIRAVET i SANÇ, President de la Fundació Memorial 1714
Per JORDI MIRAVET i SANÇ, President de la Fundació Memorial 1714
13/07/2015 GAUDÍ PERSEVERA EN SU CONDICIÓN CATALANA