“Lluís, costa molt reconèixer que estem presos i que ens estan genocidant”,
em va dir un historiador conegut i amb àmplia producció literària,
després que parléssim intermitentment al llarg de gairebé tot un dia.
Dites aquestes paraules tan significatives,
es girà
i se’n va anar sense ni deixar-me l’e-mail.
em va dir un historiador conegut i amb àmplia producció literària,
després que parléssim intermitentment al llarg de gairebé tot un dia.
Dites aquestes paraules tan significatives,
es girà
i se’n va anar sense ni deixar-me l’e-mail.
PREVI:
Em trobo amb la necessitat d’aclarir quelcom que, per sorpresa meva, m’han preguntat per separat dues persones amb pocs dies de diferència: “Puc fer circular els teus missatges?”. Content, he contestat que sí, que encantat ja que el meu desig és poder compartir al màxim els continguts que vaig descobrint i les propostes que estic elaborant. Si fa cinc anys jo no en tenia ni idea del que ara sé i proposo, m’encantaria que, qui vulgui, ho pugui fer seu (i superar!) molt més ràpidament: en cinc setmanes... o en cinc dies... o en cinc hores... o en encara menys temps. I així desitjo contribuir a que en pocs mesos RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT passi a estar en el centre de totes les mobilitzacions, i que comencem a actuar decididament i col·lectiva en base al nostre Dret Català i a les nostres vigents Constitucions Catalanes amb el clar objectiu d’alliberar la República del Principat de Catalunya, que ja tenim però que està ocupada de 1714 ençà, i tornar a aparèixer en els mapamundi.
ACLARIMENT DEL PREVI:
És reveladora la raó que ambdues persones m‘han donat al preguntar-les perquè no reenviaven espontàniament el que rebien meu. Bàsicament, la raó és la mateixa: tenen por que si el que escric circulés més, les anàlisi que faig i les propostes que se’n deriven podrien cridar l’atenció dels que manen i desencadenar la repressió en contra meva. I és interessant una diferència en l’actitud protectora de les dues persones: una pensava que la repressió podria venir de Madrid mentre que l’altre temia més que vingués de Barcelona.
I suposo que és una por interioritzada molt profundament després de més de tres segles de genocidi l’explicació de perquè quan gairebé totes les notícies, entrevistes, tertúlies,..., sobre l’actual situació a Catalunya haurien de portar a la conclusió que estem sotmesos per Madrid/Castilla/Estado-Español i que, per tant, del que es tracta és de reconèixer que estem presos des de 1714 i d’afirmar que tot el que estan fent els ocupants és il·legal i genocida des de fa més de tres segles, a les personalitats amb pes polític i social que llegeixo o sento o veig als media els porta a... demanar comprensió de Madrid per tornar a la “normalitat” d’abans del... 155!!!
Resulta que els actuals responsables polítics i socials catalans (bé, en realitat ‘catalans’ entre cometes simples, com explico més a baix) es queixen constantment de la conducta de Madrid i comenten que “ningú a Europa ni cap vertader demòcrata a Espanya pot entendre el seu comportament ja que no compleix ni el que diu la Constitución Española de 1978”.
Considero que tothom comprendria arreu el que passa si aquí no amaguéssim (resumint):
1) que “España és una presó de nacions i una genocida de pobles”;
2) que la concepció castellano-estadoespañola del Dret és “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente”;
i 3) que nosaltres som víctimes d’aquests ocupants qualsevulla sigui la forma que adopti el seu domini/espoli/genocidi: monàrquic o republicà o feixista o democràtic o autonòmic o liberal o socialista o d’extrema dreta o d’extrema esquerra o la que fos.
Però reconèixer i dir aquestes lamentables veritats té una greu conseqüència: que en la mesura que els nostres dirigents silencien aquesta situació i treuen sub-poder, sub-beneficis i sub-privilegis de la seva condició d’intermediaris entre el poble català a un costat, i a l’altre Madrid/Castilla/Estado-Español, els sub-capitostos de Barcelona són senzillament còmplices de la perpetuació del nostre sotmetiment als capitostos de Madrid.
I costa de pair la conclusió a que estic arribant de manera cada cop més clara: que el problema principal no és Madrid sinó Barcelona. Si aquí re-plantegéssim que no volem “Marxem!” i, com a conseqüència, “Romper la unidad de España” com diuen, sinó que se’n vagin els ocupants i així RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, tothom entendria fàcilment que si el fet que els catalans tornem a ser lliures implica que es trenqui “el Reino de España”, és senyal claríssim que l’“Estado-Español” es va construir fa 303 anys encadenant als catalans... i a tota la Nació Catalana.
Bona digestió!!!!!!
Em trobo amb la necessitat d’aclarir quelcom que, per sorpresa meva, m’han preguntat per separat dues persones amb pocs dies de diferència: “Puc fer circular els teus missatges?”. Content, he contestat que sí, que encantat ja que el meu desig és poder compartir al màxim els continguts que vaig descobrint i les propostes que estic elaborant. Si fa cinc anys jo no en tenia ni idea del que ara sé i proposo, m’encantaria que, qui vulgui, ho pugui fer seu (i superar!) molt més ràpidament: en cinc setmanes... o en cinc dies... o en cinc hores... o en encara menys temps. I així desitjo contribuir a que en pocs mesos RECUPERAR LA NOSTRA LLIBERTAT passi a estar en el centre de totes les mobilitzacions, i que comencem a actuar decididament i col·lectiva en base al nostre Dret Català i a les nostres vigents Constitucions Catalanes amb el clar objectiu d’alliberar la República del Principat de Catalunya, que ja tenim però que està ocupada de 1714 ençà, i tornar a aparèixer en els mapamundi.
ACLARIMENT DEL PREVI:
És reveladora la raó que ambdues persones m‘han donat al preguntar-les perquè no reenviaven espontàniament el que rebien meu. Bàsicament, la raó és la mateixa: tenen por que si el que escric circulés més, les anàlisi que faig i les propostes que se’n deriven podrien cridar l’atenció dels que manen i desencadenar la repressió en contra meva. I és interessant una diferència en l’actitud protectora de les dues persones: una pensava que la repressió podria venir de Madrid mentre que l’altre temia més que vingués de Barcelona.
I suposo que és una por interioritzada molt profundament després de més de tres segles de genocidi l’explicació de perquè quan gairebé totes les notícies, entrevistes, tertúlies,..., sobre l’actual situació a Catalunya haurien de portar a la conclusió que estem sotmesos per Madrid/Castilla/Estado-Español i que, per tant, del que es tracta és de reconèixer que estem presos des de 1714 i d’afirmar que tot el que estan fent els ocupants és il·legal i genocida des de fa més de tres segles, a les personalitats amb pes polític i social que llegeixo o sento o veig als media els porta a... demanar comprensió de Madrid per tornar a la “normalitat” d’abans del... 155!!!
Resulta que els actuals responsables polítics i socials catalans (bé, en realitat ‘catalans’ entre cometes simples, com explico més a baix) es queixen constantment de la conducta de Madrid i comenten que “ningú a Europa ni cap vertader demòcrata a Espanya pot entendre el seu comportament ja que no compleix ni el que diu la Constitución Española de 1978”.
Considero que tothom comprendria arreu el que passa si aquí no amaguéssim (resumint):
1) que “España és una presó de nacions i una genocida de pobles”;
2) que la concepció castellano-estadoespañola del Dret és “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente”;
i 3) que nosaltres som víctimes d’aquests ocupants qualsevulla sigui la forma que adopti el seu domini/espoli/genocidi: monàrquic o republicà o feixista o democràtic o autonòmic o liberal o socialista o d’extrema dreta o d’extrema esquerra o la que fos.
Però reconèixer i dir aquestes lamentables veritats té una greu conseqüència: que en la mesura que els nostres dirigents silencien aquesta situació i treuen sub-poder, sub-beneficis i sub-privilegis de la seva condició d’intermediaris entre el poble català a un costat, i a l’altre Madrid/Castilla/Estado-
I costa de pair la conclusió a que estic arribant de manera cada cop més clara: que el problema principal no és Madrid sinó Barcelona. Si aquí re-plantegéssim que no volem “Marxem!” i, com a conseqüència, “Romper la unidad de España” com diuen, sinó que se’n vagin els ocupants i així RECUPERAR LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, tothom entendria fàcilment que si el fet que els catalans tornem a ser lliures implica que es trenqui “el Reino de España”, és senyal claríssim que l’“Estado-Español” es va construir fa 303 anys encadenant als catalans... i a tota la Nació Catalana.
Bona digestió!!!!!!
Finalment per ara:
El 9 de novembre vaig plantejar la pregunta Quin és “El punt de vista català”?, que considero és una qüestió cabdal. Ajut per a contestar-la! He anat avançant-ne elements. A sota, la novena aportació.
Però abans:
--- recordar les properes activitats de LA GOTA CATALANA, a dos quarts de vuit del vespre i a c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca):
***TOTS ELS DILLUNS. Trobada informal sota el lema VOLEM LA VERITAT I LA LLIBERTAT!!!
***Dimarts, 6 de febrer. Conferència. CATALUNYA I CROÀCIA, PARAL·LELISMES HISTÒRICS. Dos pobles en les dues puntes del mateix arc europeu mediterrani i les seves coincidències històriques i polítiques. Encara que no parlen la mateixa llengua, el poble Català i el Croat comparteixen uns valors que els produeix una mentalitat molt semblant, i coincideixen històricament moltes vegades en el seu camí cap a la independència. En la ponència es farà un repàs d’aquestes coincidències històriques, semblances culturals i trets identitaris.
Per MANEL ORONICH: ex diputat (1984-92), ex Paer en cap de Lleida (1987-89) i empresari, i MAJA: Croata autodeterminada Catalana, llicenciada en Lingüística i empresària.
***Dimarts, 13 de febrer: Conferència. EN ELS INICIS DE CATALUNYA DES DE L’ANY 870 FINS A L’ANY 1486. Per MARCEL MAÑÉ
***Dimarts, 20 de febrer: Trobada. QUÈ SIGNIFICA SER CATALÀ? QUINA RESPONSABILITAT COMPORTA SER CATALÀ? “Els polítics nostrats demostraren en la pràctica no tenir cap sentit de la sobirania nacional. (…) no tenien ni la més mínima idea de la responsabilitat que comporta ésser català.” (Xirinacs, La traïció dels líders, vol. II, pàg. 205-206)
***Dimarts, 27 de febrer: Trobada. El tema: al final, com NOTA.
---i compartir el programa 34 de “Des de Barcelona a la Catalunya lliure” a Radio Hadrian en aquest enllaç
http://www.ka-radio.co.uk/hadrian-radio-week-34-catalonian-version/
Fins molt aviat!
Lluís Botinas
El 9 de novembre vaig plantejar la pregunta Quin és “El punt de vista català”?, que considero és una qüestió cabdal. Ajut per a contestar-la! He anat avançant-ne elements. A sota, la novena aportació.
Però abans:
--- recordar les properes activitats de LA GOTA CATALANA, a dos quarts de vuit del vespre i a c. Cartagena, 230, 5è 1a (tocant a c. Mallorca):
***TOTS ELS DILLUNS. Trobada informal sota el lema VOLEM LA VERITAT I LA LLIBERTAT!!!
***Dimarts, 6 de febrer. Conferència. CATALUNYA I CROÀCIA, PARAL·LELISMES HISTÒRICS. Dos pobles en les dues puntes del mateix arc europeu mediterrani i les seves coincidències històriques i polítiques. Encara que no parlen la mateixa llengua, el poble Català i el Croat comparteixen uns valors que els produeix una mentalitat molt semblant, i coincideixen històricament moltes vegades en el seu camí cap a la independència. En la ponència es farà un repàs d’aquestes coincidències històriques, semblances culturals i trets identitaris.
Per MANEL ORONICH: ex diputat (1984-92), ex Paer en cap de Lleida (1987-89) i empresari, i MAJA: Croata autodeterminada Catalana, llicenciada en Lingüística i empresària.
***Dimarts, 13 de febrer: Conferència. EN ELS INICIS DE CATALUNYA DES DE L’ANY 870 FINS A L’ANY 1486. Per MARCEL MAÑÉ
***Dimarts, 20 de febrer: Trobada. QUÈ SIGNIFICA SER CATALÀ? QUINA RESPONSABILITAT COMPORTA SER CATALÀ? “Els polítics nostrats demostraren en la pràctica no tenir cap sentit de la sobirania nacional. (…) no tenien ni la més mínima idea de la responsabilitat que comporta ésser català.” (Xirinacs, La traïció dels líders, vol. II, pàg. 205-206)
***Dimarts, 27 de febrer: Trobada. El tema: al final, com NOTA.
---i compartir el programa 34 de “Des de Barcelona a la Catalunya lliure” a Radio Hadrian en aquest enllaç
http://www.ka-radio.co.uk/
Fins molt aviat!
Lluís Botinas