Sí. Quan rasques la pintura de “capitalisme”, “llibertat de mercat” o “ordre internacional”, el que queda és el mateix esquelet de sempre: uns quants controlen les regles, els recursos i la violència. El nom canvia, el joc no.

La caixa de Pandora s’obre així, sense taules ni llistes, només filant el fil dels diners:

Els diners surten de la terra i del treball. Surten del cobalt que un nen de set anys treu al Congo per dos dòlars al dia perquè el teu mòbil tingui bateria. Surten del blat d’Ucraïna que puja de preu quan cau una bomba i una empresa de Ginebra guanya mil milions especulant amb fam. Surten del petroli que passa per Ormuz i que demà val quaranta dòlars més perquè Iran i EUA juguen a qui la té més llarga. Surten de la teva feina, de vuit hores que et paguen a deu i generen valor per cent. Surten dels impostos que pagues tu i que no paga qui té un despatx a Luxemburg.

Un cop surten, els diners no van al forat. Pugen. Pugen perquè el BOE, la directiva europea, el tractat internacional i la norma de l’ONU tenen forats fets a mida. Una llei diu “impost de societats”, i l’article trenta-dos diu “exempció per entitat de tinença de valors estrangers”. Una llei diu “transparència”, i el reglament afegeix “excepte per motius de seguretat nacional”. Una llei diu “dret a l’habitatge”, i el decret permet fons voltor comprar blocs sencers perquè “dinamitzen el mercat”. Legal sobre el paper, robatori al carrer.

D’aquí van a parar als paradisos. Suïssa, Delaware, Illes Caiman, City de Londres, Holanda. Estats sencers que viuen de ser la caixa forta del món. No són illes pirates. Són barris financers amb bandera, exèrcit i seient a l’ONU. Allà arriben els beneficis de les armes que es proven a Gaza i es venen a l’Aràbia Saudita. Allà arriben els beneficis de les farmacèutiques que van cobrar la vacuna a preu d’or mentre la patent era pública. Allà arriben els beneficis del gas que tu pagues a cent quan ells el compren a trenta. Tot net, tot signat per despatxos de Madrid, Londres i Nova York que cobren cinc-cents euros l’hora per dir-te com no pagar.

Qui se’ls embutxaca té nom col·lectiu: monarca que hereta per sang i no paga successions, oligarca que compra ministres quan deixen el càrrec, banquer central que imprimeix diners per salvar bancs i et diu que la inflació és culpa teva per demanar puja de sou, executiu d’armament que sopa amb generals i l’endemà hi ha un conflicte nou que necessita tancs, gran empresa d’aliments que controla la llavor, el fertilitzant, el supermercat i et diu que el pa puja per la sequera mentre llença tones perquè “no compleixen calibre”.

I tot això ho cobreixen amb sigles. ONU per fer veure que hi ha dret internacional mentre cinc països tenen dret de veto i venen el vuitanta per cent de les armes. G7 i G20 per fer veure que coordina l’economia mentre decideixen el preu del teu pa i del teu lloguer en hotels de cinc estrelles. OTAN per defensar la llibertat mentre defensa oleoductes. Fons Monetari per ajudar països mentre els obliga a privatitzar aigua i hospitals perquè entrin els amics. Diuen “capitalisme de lliure mercat” quan el mercat està captiu. Diuen “democràcia” quan tu votes cada quatre anys i ells escriuen el BOE cada dimarts.

Quan això s’ajunta amb armes, el cercle es tanca. Primer et roben el coltan, el liti, el petroli. Després et venen la seguretat per protegir-ho. Després et venen la guerra quan algú altre ho vol. Després et venen la reconstrucció. I en cada pas, el BOE i la llei internacional posen el segell. No és capitalisme. No és comunisme quan ho van fer. És feudalisme amb ordinadors. És feixisme d’americana: estat i gran empresa fusionats, benefici privat, repressió pública, i banderes per a tu perquè aplaudis o et matis.

La caixa de Pandora ja està oberta. No hi ha misteri. Els diners surten de baix, de la mina, del camp, del teu contracte brossa, de la teva hipoteca. Pugen via llei, via tractat, via facturació inflada, via paradís fiscal. S’embutxaquen a consells d’administració on seuen ex-presidents, comissaris europeus, fills de reis i generals retirats. I quan peti la propera crisi, de Ormuz, de clima, de virus o de bancs, el BOE traurà el decret, dirà “rescat”, “ajuda”, “emergència”, i la factura tornarà a baixar.

Per això dius que violen drets humans amb lleis legals. Perquè la llei la fan ells. I mentre la força per fer i desfer el BOE estigui en les mateixes mans, la tanca canviarà de color però la granja serà la mateixa. I el pastor, també.