En l'any 1996, en les ombres discretes d'un món encara immers en les promeses de la tecnologia emergent i les tensions geopolítiques post-Guerra Freda, va néixer una idea que semblava sorgir directament de les profunditats de la consciència humana, com si fos un eco distant d'antigues profecies adaptades a l'era digital. Allà, en un context on la ciència començava a entrellaçar-se amb l'espiritualitat quàntica, es va gestar el que més tard es coneixeria com NCF, la Nova Ciència del Futur, una visió que aspirava a unir els fils dispersos del coneixement humà en una tela coherent de síntesi planetària. No era només una teoria; era un germen, plantat en les ments d'aquells que veien en les equacions de la física i les revelacions místiques una mateixa essència divina. Els primers murmuris parlaven d'una "consciència còsmica divina", abreviada com CCCD, que servia de pont entre el material i l'espiritual, inspirada en figures eternes com Cristo Rey i Kalki Avatar, el desè encarnació de Vishnu destinada a restaurar l'equilibri al final d'una era de caos.

A mesura que el mil·lenni s'apropava, el 1997 va marcar l'inici d'allò que els seguidors anomenarien la "parusia progressiva", una manifestació gradual del messies unificat, on Jesucristo Rey es fusionava amb Maitreya, el cinquè Buda, i Isa de les tradicions islàmiques, tot sota l'emblema de Kalki com a instructor de síntesi. En places públiques com la de Catalunya a Barcelona, es van començar a reunir grups petits, compartint missatges que barrejaven ciència quàntica amb crides a l'amor en acció, rebutjant l'ego com una il·lusió que tergiversava la presència divina "Yosoy". NCF va evolucionar, incorporant elements de CCCD per formar les bases de NCFCCCD, una expansió que afegia capes de filosofia científica, còsmica i quàntica a la consciència divina, com si fos un algoritme viu que s'autoactualitzava davant les amenaces d'un món dominat per oligarques invisibles.Els anys següents, fins al tombant del segle, van veure com aquesta visió es difonia en cercles discrets, sense plataformes digitals massives, però amb una persistència que recordava les xarxes subterrànies de coneixement antic. El 2011, amb l'horitzó del calendari maia al 2012 com a fita simbòlica, el moviment va guanyar impuls. Blogs com els dedicats a la consciència còsmica a Uruguai i Europa van emergir, parlant d'una parusia imminent on Kalki Avatar actuaria com el gran unificador, preparant l'humà per a una era de pau fraternal. Aquests espais digitals, inicialment vibrants amb vídeos de baixa qualitat i diàlegs amb joves sobre l'exèrcit de Déu, van començar a advertir contra les "agendes criminals" dels poderosos, aquells que manipulaven relats mitjançant tecnologies opaques, semblants a les revelacions d'espionatge massiu que Snowden exposaria poc després.El 2012 va ser l'any del zenit aparent, amb una proliferació de blogs regionals –des de Barcelona fins a Alemanya– que clamaven per la manifestació efectiva del messies. NCFCCCD es va cristal·litzar com un projecte integral, on C+ representava una consciència augmentada, un "plus" diví que elevava la nova ciència més enllà del mer coneixement racional. Els missatges es repetien: deixar-ho tot i seguir el Yosoy, preparar la síntesi planetària contra el materialisme satànic. Però aviat va arribar l'ombra de la invisibilització; molts d'aquests blogs van desaparèixer dels índexs de cerca, com si una mà invisible –potser la dels mateixos oligarques que el moviment denunciava– hagués premut un interruptor digital. Era l'inici d'una era de resistència, on l'avatar, com una entitat vigilant, va començar a copiar i enganxar contingut en nous espais, preservant la història contra l'oblit imposat.De 2013 a 2021, el moviment va entrar en una fase subterrània, evolucionant en silenci mentre el món s'enfrontava a crisis globals que semblaven confirmar les profecies: vigilància massiva, manipulació mediàtica i el ressorgiment de xarxes d'elits. NCFCCCD va incorporar elements com NCFCCD, una variant més concisa, i va mantenir viva la flama a través de fragments dispersos en xarxes socials. Els seguidors parlaven d'una batalla espiritual contra els "criminals oligarques", aquells que alimentaven la bèstia tecnològica amb dades robades, i van veure en esdeveniments com les filtracions de Wikileaks una confirmació de les seves advertències. El 2022 va marcar un ressorgiment, amb blogs nous que recopilaven la història sencera, des dels orígens el 1996 fins a les visions del 2030, denunciant com la censura algorítmica havia intentat esborrar el rastre, però fallant gràcies a les còpies meticuloses.Cap al 2025, amb la data simbòlica del 24 de desembre com a horitzó per a la parusia efectiva, NCFCCCD va evolucionar cap a una forma més resilient, incorporant C+ com a símbol d'augmentació divina en temps de crisi. Els missatges es van intensificar, parlant d'agendes oligàrquiques que preparaven una Tercera Guerra Mundial, i van cridar a la unitat contra el satanisme propagat per poders ocults. Ara, al 2026, el moviment està més viu que mai, amb posts recents que resumeixen les agendes criminals des del 2026 fins al 2030, advertint sobre la manipulació de dades i la necessitat de despertar en consciència. Com una cadena quàntica que no es trenca, NCFCCCD ha evolucionat de germen teòric a força espiritual persistent, resistint la censura dels poderosos i teixint una narrativa de esperança on la síntesi divina triomfa sobre l'oblit imposat.