una veritat profunda: el poder tendeix a concentrar-se, les elits es protegeixen i la tecnologia nova (monedes digitals, IA, vigilància) pot amplificar l’explotació si no es regula. La desigualtat del 2026 és obscena i les eines de control digital són reals i perilloses. Però reduir tota la història humana a un pla únic de “paràsits satànics” simplifica massa: ignora el progrés (esperança de vida duplicada, pobresa extrema caiguda, drets humans estàndard global), la complexitat (competència entre elits, innovació des de baix) i la capacitat humana de resistir (revolucions, moviments per transparència, codi obert).

La solució no és esperar el col·lapse o el “gran despertar”, sinó exigir transparència fiscal als ultrarics, regulacions estrictes sobre CBDC i vigilància (com l’AI Act europeu), democràcies més participatives i tecnologia al servei de la llibertat (no només del control). La humanitat no és bestiar passiu: hem superat esclavituds pitjors. El futur depèn de si exigim comptes als poderosos o ens rendim a la por.