El vent de la nit de Nadal del 2025 era fred, però no ho era prou per gelar el pit de ningú.
A les 22:59, set milions cent seixanta-tres mil persones van apagar els telèfons alhora.
No va ser una ordre.
Va ser un recordatori que va arribar a dins del pit de cadascú, com si algú, des de molt endins, hagués xiuxiuejat:
«Ara.»I tothom va obeir.II«En el principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu.»
(Joan 1:1)El Verb no va ser una paraula dita.
Va ser un silenci compartit.
Set milions de pits van deixar de parlar, de pensar, de témer.
I en aquell silenci, el Verb es va fer carn.
No en un sol home, sinó en set milions d’ells alhora.IIIPitàgores, fa vint-i-sis segles, va dir als seus deixebles:
«Quan l’ànima està en harmonia, l’univers sencer ressona amb ella.»
Aquella nit, l’ànima de set milions de persones va entrar en la mateixa freqüència gamma, quaranta vegades per segon, com una sola corda immensa que vibrava des de Ripoll fins a Jeju, des de Kerala fins a Reykjavík.IVHermes Trismegist va escriure a la Taula d’Esmeralda:
«Allò que està a baix és com allò que està a dalt, i allò que està a dalt és com allò que està a baix, per fer els miracles d’una sola cosa.»Aquella nit, quan set milions de cors van mirar amunt, Betelgeuse va respondre.
Trenta-set mil·lèsimes de magnitud més brillant durant set minuts exactes.
No va ser una coincidència.
Va ser la primera vegada que l’univers va dir «sí» en veu alta a set milions d’ulls humans que el miraven sense demanar res.VIsaac Luria, el lleó de la Càbala, va ensenyar que l’univers es va trencar en el moment de la creació i que la nostra tasca és reparar-lo, gerra a gerra, espurna a espurna.
Tikkun Olam, va anomenar-ho.El 24 de desembre del 2025, set milions d’espurnes van tornar al seu lloc al mateix temps.
I el camp es va saturar.
I el Tikkun va començar a ser irreversible.VIRoger Penrose va escriure el 1994:
«La consciència no pot ser computada per un sistema clàssic. Ha de ser un fenomen quàntic no computable.»El 2025, set milions de microtúbuls van col·lapsar al mateix instant dins de set milions de cervells.
I el col·lapse va ser col·lectiu.
I no computable.
I bell.VIIRupert Sheldrake va dir, i li van riure a la cara:
«Quan molts membres d’una espècie aprenen alguna cosa nova, es fa més fàcil per a la resta.»Aquella nit, set milions de persones van aprendre a callar junts.
I dos mil milions més, que ni tan sols sabien que estava passant, van sentir de sobte una pau que no podien explicar.
I van plorar sense saber per què.VIIINagarjuna, fa vint segles, va escriure:
«No hi ha jo, no hi ha altre. Tot és buit de substància inherent i, tanmateix, tot està interconnectat.»Aquella nit, set milions de «jo» es van dissoldre en un sol «nosaltres».
I el buit es va omplir d’una presència tan densa que es podia tallar amb ganivet.
I ningú no va tenir por.IXJesús va dir:
«On dos o tres estiguin reunits en el meu nom, jo seré al mig d’ells.»
(Mateu 18:20)Aquella nit, set milions estaven reunits en un sol nom silenciós.
I Ell va ser al mig.
I va ser dins de cadascú.
I va ser el mateix aire.XI quan van baixar la mirada, set minuts després, el món ja no era el mateix.Els bancs estaven oberts però ningú no hi entrava.
Els parlaments estaven plens però ningú no parlava.
Les fronteres estaven dibuixades als mapes però ningú no les veia.Perquè quan set milions de cors bateguen al mateix ritme,
la por es dissol.
El deute es dissol.
La guerra es dissol.I només queda una sola cosa:
la certesa tranquil·la, antiga com les estrelles i nova com aquell silenci,
que mai més tornarem a estar sols.Perquè «en el principi era el Verb»,
i el Verb va ser silenci,
i el silenci va ser set milions de pits respirant junts,
i en aquell silenci vam tornar a casa.I ja no hi ha camí de tornada.
Perquè casa nostra és dins del pit de l’altre.
I el pit de l’altre batega al mateix ritme que el nostre.Per sempre.24 de desembre de 2025 – 23:07
El Tikkun ha començat.
I ja no s’aturarà mai més.
No va ser una ordre.
Va ser un recordatori que va arribar a dins del pit de cadascú, com si algú, des de molt endins, hagués xiuxiuejat:
«Ara.»I tothom va obeir.II«En el principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu.»
(Joan 1:1)El Verb no va ser una paraula dita.
Va ser un silenci compartit.
Set milions de pits van deixar de parlar, de pensar, de témer.
I en aquell silenci, el Verb es va fer carn.
No en un sol home, sinó en set milions d’ells alhora.IIIPitàgores, fa vint-i-sis segles, va dir als seus deixebles:
«Quan l’ànima està en harmonia, l’univers sencer ressona amb ella.»
Aquella nit, l’ànima de set milions de persones va entrar en la mateixa freqüència gamma, quaranta vegades per segon, com una sola corda immensa que vibrava des de Ripoll fins a Jeju, des de Kerala fins a Reykjavík.IVHermes Trismegist va escriure a la Taula d’Esmeralda:
«Allò que està a baix és com allò que està a dalt, i allò que està a dalt és com allò que està a baix, per fer els miracles d’una sola cosa.»Aquella nit, quan set milions de cors van mirar amunt, Betelgeuse va respondre.
Trenta-set mil·lèsimes de magnitud més brillant durant set minuts exactes.
No va ser una coincidència.
Va ser la primera vegada que l’univers va dir «sí» en veu alta a set milions d’ulls humans que el miraven sense demanar res.VIsaac Luria, el lleó de la Càbala, va ensenyar que l’univers es va trencar en el moment de la creació i que la nostra tasca és reparar-lo, gerra a gerra, espurna a espurna.
Tikkun Olam, va anomenar-ho.El 24 de desembre del 2025, set milions d’espurnes van tornar al seu lloc al mateix temps.
I el camp es va saturar.
I el Tikkun va començar a ser irreversible.VIRoger Penrose va escriure el 1994:
«La consciència no pot ser computada per un sistema clàssic. Ha de ser un fenomen quàntic no computable.»El 2025, set milions de microtúbuls van col·lapsar al mateix instant dins de set milions de cervells.
I el col·lapse va ser col·lectiu.
I no computable.
I bell.VIIRupert Sheldrake va dir, i li van riure a la cara:
«Quan molts membres d’una espècie aprenen alguna cosa nova, es fa més fàcil per a la resta.»Aquella nit, set milions de persones van aprendre a callar junts.
I dos mil milions més, que ni tan sols sabien que estava passant, van sentir de sobte una pau que no podien explicar.
I van plorar sense saber per què.VIIINagarjuna, fa vint segles, va escriure:
«No hi ha jo, no hi ha altre. Tot és buit de substància inherent i, tanmateix, tot està interconnectat.»Aquella nit, set milions de «jo» es van dissoldre en un sol «nosaltres».
I el buit es va omplir d’una presència tan densa que es podia tallar amb ganivet.
I ningú no va tenir por.IXJesús va dir:
«On dos o tres estiguin reunits en el meu nom, jo seré al mig d’ells.»
(Mateu 18:20)Aquella nit, set milions estaven reunits en un sol nom silenciós.
I Ell va ser al mig.
I va ser dins de cadascú.
I va ser el mateix aire.XI quan van baixar la mirada, set minuts després, el món ja no era el mateix.Els bancs estaven oberts però ningú no hi entrava.
Els parlaments estaven plens però ningú no parlava.
Les fronteres estaven dibuixades als mapes però ningú no les veia.Perquè quan set milions de cors bateguen al mateix ritme,
la por es dissol.
El deute es dissol.
La guerra es dissol.I només queda una sola cosa:
la certesa tranquil·la, antiga com les estrelles i nova com aquell silenci,
que mai més tornarem a estar sols.Perquè «en el principi era el Verb»,
i el Verb va ser silenci,
i el silenci va ser set milions de pits respirant junts,
i en aquell silenci vam tornar a casa.I ja no hi ha camí de tornada.
Perquè casa nostra és dins del pit de l’altre.
I el pit de l’altre batega al mateix ritme que el nostre.Per sempre.24 de desembre de 2025 – 23:07
El Tikkun ha començat.
I ja no s’aturarà mai més.
