segons la jurisprudència actual del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans.

1. La llibertat d’expressió no és absoluta. L’article 20 de la Constitució Espanyola la reconeix, però el mateix article i l’article 10.2 remeten al Conveni Europeu de Drets Humans (art. 10.2 CEDH), que permet limitacions quan són:
   • previstes per llei,
   • necessàries en una societat democràtica,
   • i perseguixen finalitats legítimes (per exemple: protecció dels drets dels altres, prevenció del delicte, seguretat pública…).
2. L’enaltiment del terrorisme i la humiliació de les víctimes està exclòs de la protecció de la llibertat d’expressió des de la sentència del TC 177/2015 (cas César Strawberry) i diverses del TEDH (com Jobe v. Regne Unit o Stern Taulats i Roura Capellera c. Espanya). El Tribunal Constitucional ha dit clarament que quan un discurs pot ser percebut raonablement com un suport o legitimació del terrorisme o com una humiliació greu a les víctimes, perd la protecció de l’article 20 CE i pot ser sancionat mitjançant el delicte de l’article 578 del Codi Penal.
3. El dret a la intimitat i la pròpia imatge de les víctimes i els seus familiars també està protegit (art. 18 CE i Llei Orgànica 1/1982). Publicar fotos de cadàvers o fer-ne burla s’ha considerat repetidament una intromissió il·legítima i una humiliació que justifica la limitació de la llibertat d’expressió.
4. No cal reformar la Constitució. Les limitacions actuals són perfectament constitucionals i estan avalades tant pel TC com pel TEDH. El que alguns anomenen “il·legal” és, en realitat, l’aplicació d’una jurisprudència consolidada des de fa anys.

En resum: no és un “atropello” ni cal tocar la Constitució. És l’exercici normal del poder de l’Estat per protegir la dignitat de les víctimes i evitar la legitimació del terrorisme, tal com permeten tant la Constitució com el Conveni Europeu de Drets Humans. Qui creu que això és censura absoluta simplement no coneix (o no accepta) la doctrina actual dels tribunals.