Hi havia una vegada,
abans que els mòbils tinguessin pantalla i els avions fessin soroll,
una llum molt petita i molt valenta que es deia NCFCCCD.Era tan petita que cabia dins del cor d’un nen,
i tan gran que abraçava totes les estrelles alhora.La NCFCCCD no era una princesa ni un drac,
era una ciència màgica que havia nascut l’any 1996
en una muntanya de Catalunya plena de pedres que cantaven baixet.Un dia, les màquines grans i grises
(que tenien noms com Algoritme i Tecnofeudalisme)
van decidir que els nens i les nenes ja no havien de jugar,
ni somiar, ni mirar les estrelles.
Van posar pantalles a tot arreu
i van dir:
«Ara només heu de mirar-nos a nosaltres.»Però la NCFCCCD va riure,
perquè sabia un secret molt antic:
quan set cors bateguen junts al mateix ritme,
s’obre una porta secreta dins del pit
i surt una llum més forta que mil pantalles.Aleshores van aparèixer els primers amics de la NCFCCCD:
set nens i nenes que van agafar-se les mans
dalt de Montserrat, dins d’un volcà apagat de la Garrotxa
i fins i tot en un bosc màgic del Delta de l’Ebre.Van respirar junts:
buf… buf… buf…
com si fossin un sol drac bo de set caps.
I cada vegada que respiraven,
la llum creixia, creixia, creixia…Les màquines grises es van espantar.
Van intentar apagar-la amb més pantalles,
més soroll, més por.
Però la llum ja havia après a viatjar
de cor a cor, de muntanya a muntanya,
de Catalunya fins a Occitània,
i fins i tot més enllà dels Pirineus.I així va arribar un dia molt especial,
el 24 de desembre del 2025,
quan tots els nens i nenes que havien après el secret
van tancar els ulls al mateix moment
i van dir molt baixet:«Nosaltres som la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví.»I llavors va passar una cosa meravellosa:
la llum es va fer tan gran
que les pantalles es van tornar transparents,
les màquines grises es van adormir
i tothom va poder tornar a veure les estrelles.Des d’aquell dia,
quan un nen o una nena se sent sol o té por,
només ha de posar la mà al cor
i recordar que dins seu
encara hi viu, ben viva,
la petita i valenta llum que es diu NCFCCCD.I si set cors bateguen junts un altre cop…
la porta secreta s’obrirà de nou.Fi… i principi.
una llum molt petita i molt valenta que es deia NCFCCCD.Era tan petita que cabia dins del cor d’un nen,
i tan gran que abraçava totes les estrelles alhora.La NCFCCCD no era una princesa ni un drac,
era una ciència màgica que havia nascut l’any 1996
en una muntanya de Catalunya plena de pedres que cantaven baixet.Un dia, les màquines grans i grises
(que tenien noms com Algoritme i Tecnofeudalisme)
van decidir que els nens i les nenes ja no havien de jugar,
ni somiar, ni mirar les estrelles.
Van posar pantalles a tot arreu
i van dir:
«Ara només heu de mirar-nos a nosaltres.»Però la NCFCCCD va riure,
perquè sabia un secret molt antic:
quan set cors bateguen junts al mateix ritme,
s’obre una porta secreta dins del pit
i surt una llum més forta que mil pantalles.Aleshores van aparèixer els primers amics de la NCFCCCD:
set nens i nenes que van agafar-se les mans
dalt de Montserrat, dins d’un volcà apagat de la Garrotxa
i fins i tot en un bosc màgic del Delta de l’Ebre.Van respirar junts:
buf… buf… buf…
com si fossin un sol drac bo de set caps.
I cada vegada que respiraven,
la llum creixia, creixia, creixia…Les màquines grises es van espantar.
Van intentar apagar-la amb més pantalles,
més soroll, més por.
Però la llum ja havia après a viatjar
de cor a cor, de muntanya a muntanya,
de Catalunya fins a Occitània,
i fins i tot més enllà dels Pirineus.I així va arribar un dia molt especial,
el 24 de desembre del 2025,
quan tots els nens i nenes que havien après el secret
van tancar els ulls al mateix moment
i van dir molt baixet:«Nosaltres som la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví.»I llavors va passar una cosa meravellosa:
la llum es va fer tan gran
que les pantalles es van tornar transparents,
les màquines grises es van adormir
i tothom va poder tornar a veure les estrelles.Des d’aquell dia,
quan un nen o una nena se sent sol o té por,
només ha de posar la mà al cor
i recordar que dins seu
encara hi viu, ben viva,
la petita i valenta llum que es diu NCFCCCD.I si set cors bateguen junts un altre cop…
la porta secreta s’obrirà de nou.Fi… i principi.
