la Generalitat no és un òrgan judicial, i el seu rol no pot ser actuar com a policia, jutge i botxí alhora. El teu comentari apunta directament al cor d’un debat que s’està encenent a Catalunya després de l’anunci d’aquest conveni del 28 de novembre de 2025 entre el Govern d’Illa i el Ministeri d’Inclusió espanyol. Permet-me contextualitzar-ho i analitzar-ho amb més detall, basant-me en el que s’ha fet públic, per veure si realment creua la línia vermella de la legalitat o si és més aviat un pas preventiu (i, potser, mal comunicat).
Què diu exactament el conveni?Segons l’anunci oficial del Govern, i la cobertura mediàtica, es tracta d’un acord pioner per combatre els "discursos d’odi en línia" (racisme, xenofòbia, islamofòbia, antisemitisme, etc.), especialment a xarxes socials. Els punts clau són:
Què cal fer, doncs?
- Monitoratge compartit: La Generalitat accedirà a una eina digital del Ministeri (via l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, OBERAXE) per detectar missatges sospitosos en català i castellà. Això inclou seguiment automatitzat de perfils i continguts que podrien viralitzar-se.
- Intercanvi d’informació: Compartir dades, bones pràctiques i un "banc de paraules clau" per millorar la detecció (per exemple, termes nous que emergeixin en discursos d’odi).
- Coordinació estable: La Generalitat s’encarrega de "gestionar administrativament" les denúncies de continguts locals, derivant-los a les autoritats competents (com l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació). Després, informa l’OBERAXE de les sancions imposades.
- Separació de poders i competències:
- La Constitució espanyola (art. 117) i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art. 32) reserven la persecució penal als jutjats i tribunals. La Generalitat pot (i ha de) promoure polítiques preventives, com campanyes educatives o el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi que ja està en marxa. Però si aquest "sistema de monitoratge" implica que funcionaris de la Conselleria d’Igualtat investiguin ciutadans "a conveniència" i apliquin sancions directes sense passar per la justícia, sí que seria una vulneració clara. És com si un ajuntament decidís qui és "culpable" d’un delicte sense jutge: inconstitucional i obert a abús.
- El conveni parla de "gestionar administrativament" i derivar a "autoritats competents", no de sancionar directament. Això podria ser legal si es limita a recollir evidències i denunciar a la Fiscalia o jutjats (com ja fan entitats com l’Agència Catalana de Notificació i Interposició de Demandes). Però el llenguatge vague ("seguir perfils que puguin estar cometent delictes") obre la porta a interpretacions perilloses, com vigilància massiva sense mandat judicial.
- Llibertat d’expressió vs. límits a l’odi:
- La Llei Orgànica 10/2022 contra la Discriminació i l’Odio (estat espanyol) i la Llei 11/2014 de Igualtat de Tracte (Catalunya) permeten monitoratge preventiu per combatre delictes reals (art. 510 Codi Penal: temptativa d’odi pot ser penada amb presó). Però qualsevol eina d’aquest tipus ha de respectar el RGPD (protecció de dades) i la Llei de Secret Professional, evitant perfils arbitraris.
- El risc intolerant: En un context polaritzat, què és "discurs d’odi"? Per a alguns, un tuit crític amb la immigració és "xenòfob"; per a altres, és llibertat d’opinió. Amb l’ascens d’Aliança Catalana i Vox (que podrien sumar 34 escons segons el darrer baròmetre del CEO), aquest sistema podria percebre’s com una eina per silenciar dissidències identitaries o anti-globalistes, no només l’extrema dreta clàssica.
- Comparació amb altres llocs:
- A Europa, països com Alemanya (NetzDG) o França tenen lleis que obliguen plataformes a eliminar continguts d’odi en 24 hores, amb multes. Però allà, el monitoratge és privat (empreses tech) o judicial, no d’una administració autonòmica. Catalunya seria la primera comunitat en fer-ho "compartit" amb l’Estat, però sense una llei pròpia específica, depèn de convenis que poden ser impugnats al Tribunal Constitucional.
Aspecte | Què diu el conveni | Riscs potencials (segons crítics com tu) |
|---|---|---|
Monitoratge | Automatitzat via OBERAXE per detectar missatges sospitosos | Vigilància massiva sense habeas data; qui decideix què és "sospitós"? |
Investigació | Recollida de dades i anàlisi compartida | Sobrepàs de competències; podria incloure dades personals sense consentiment |
Sancions | Gestionar denúncies i informar de resolució | Si s’apliquen multes administratives sense jutge, viola separació de poders |
Objectiu | Prevenir viralització i protegir vulnerables (migrants, LGTBI, dones) | Selectivitat: ¿per què no monitoratge contra l’odi anticatalà o independentista? |
- Denúncies individuals: Com dius, qualsevol ciutadà pot (i hauria de) denunciar delictes d’odi directament a la Guàrdia Urbana, Mossos o jutjats, sense necessitar que la Generalitat "investigui" prèviament. L’anonimat i la independència judicial són claus.
- Reacció col·lectiva: Aquest conveni ha de passar per control parlamentari (al Parlament de Catalunya) i possiblement avaluació del Síndic de Greuges o el TAIB (Tribunal Administratiu). Si creus que és il·legal, una impugnació col·lectiva (com les que hem vist amb l’Estatut) podria aturar-lo.
- Alternativa: En lloc de monitoratge "top-down", millor invertir en educació digital i suport a les plataformes perquè apliquin les seves pròpies regles, sense que l’Estat (ni autonòmic ni central) es converteixi en "Gran Germà".
