ELS AMOS DEL MÓN: DE LA CÚPULA ALS ESCLAUS
Mentre els rics s’escaquegen, tu finances les escoles, els hospitals, les pensions i el transport públic. Tax the rich no és un eslògan. És comptabilitat. Perquè cinc mil oligarcas acaparen el noranta per cent de la riquesa i vuit mil milions d’esclaus amaguen dades, inflació i misèria. T’explico la piràmide perquè el quinze de juliol votem sabent qui és qui.
A dalt de tot hi ha la cúspide invisible. No són governs. Són fons. BlackRock, Vanguard, State Street. No fabriquen res. No voten enlloc. Però són propietaris de tot. Tenen accions de tots els bancs, de totes les energètiques, de totes les farmacèutiques, de tots els mitjans, de totes les tecnològiques. Quan Repsol puja la benzina, ells cobren. Quan Pfizer puja el medicament, ells cobren. Quan Meta et censura i et ven anuncis, ells cobren. No els veus perquè no fan rodes de premsa. Fan consells d’administració a porta tancada. Aquests són els amos del tauler. No hi ha presidents per sobre.
Un esglaó avall hi ha els cinc mil noms. Són les famílies i els CEOs que surten a Forbes. Gates, Arnault, Musk, Ambani, Florentino, Botín, Ortega. Ells posen cara al C menys. Són els senyors feudals moderns. Tenen castells amb portes gegants, illes privades, jets i exèrcits de seguretat. La seva feina és triple. Primer, convertir drets en negocis. L’aigua és d’Aguas de Barcelona. La llum és d’Iberdrola. La casa és de Blackstone. La salut és de Quirón. Segon, comprar lleis. Portes giratòries, lobbies a Brussel·les, donacions a partits, ChatControl, Pegasus legal. Tercer, blindar herència. Fundacions, sicavs, enginyeria fiscal a Holanda i Delaware. Diuen emprenedors. Jo dic extractors. Perquè no creen riquesa. La desvien.
Baixem un pis i trobem els virreis. Són els governs C menys, els alts funcionaris, els reguladors capturats, els jutges de la porta giratòria, els generals de Frontex, els directius de mitjans. Cobren sous públics de sis xifres per defensar els de dalt i administrar els de baix. La seva missió és gestionar el conflicte. Si protestes per l’IBI, et diuen insolidari. Si parles català a Aticco, et diuen que no s’entén. Si denuncies ICL, et venen quatre Mossos. Si vols privacitat, et diuen ChatControl és pels nens. Ells no manen. Obedieixen. I cobren.
Després ve la classe mitjana C més. Ets tu. Ets jo. Ets metge, mestra, mecànic, botiguera, enginyera, autònom. Pagues IRPF, IVA, IBI, cotitzacions, peatges, taxes, inflació. Finances escoles on els teus fills necessiten seixanta-cinc per cent d’extraescolars per competir. Finances hospitals col·lapsats mentre Quirón té beneficis rècord. Finances pensions que no tindràs. Finances trens AVE buits mentre Rodalies crema. Ets el motor. Treballes quaranta hores per pagar un sostre que valia quatre anys de sou i ara en val catorze. Et diuen classe mitjana perquè encara pots caure. I caus. Cada crisi te’n treu un tros. Dos mil vuit te’n va prendre la casa. Dos mil vint te’n va prendre la llibertat. Dos mil vint-i-sis te’n vol prendre el mòbil amb ChatControl. No ets propietari. Ets fiador del castell.
Sota teu hi ha els treballadors pobres C més. Repartidors, kellys, temporers, cuidadores, dependents. Cobren salari mínim i viuen en habitació. Sense contracte, sense baixa, sense vacances. Són l’exèrcit de reserva que usa l’amo per dir-te “si no vols, tinc dos-cents a la porta”. Frontex cobra per no vigilar la patera i l’empresari cobra per explotar el que arriba. Si es queixa, llei d’estrangeria. Si es lesiona, mútua barata. Si es mor, un altre. DUDH article quatre prohibit esclavitud. BOE diu que és delicte. La realitat diu que és model de negoci.
I a la base de tot hi ha els exclosos. Indigents, sensesostre, malalts mentals, addictes, iaios amb pensió de quatre-cents, joves sense futur, aturats de llarga durada, dependents sense Llei de Dependència. Són milions. No compten al PIB. No compten a les eleccions perquè no voten. No compten a les estadístiques perquè no tenen domicili. Són el residu del C menys. El sistema els crea per por. Perquè tu miris avall i diguis “almenys no estic així”. Són la foto que et posen quan demanes sou digne. Són el càstig exemplar. I tanmateix són humans. Article u DUDH. Neixen lliures i iguals en dignitat. Però el C menys els declara no rendibles i els llença.
Aquesta és la piràmide. A dalt, cinc mil noms amb el noranta per cent. A baix, vuit mil milions amb el deu per cent i tota la feina. Entremig, capes de gestors, policies i mitjans per evitar que els de baix mirin a dalt. Per això tens Pegasus al mòbil. Per això tens càmeres al bosc. Per això tens anuncis cada segon. Per això tens ChatControl. Perquè si els de baix miren a dalt i es compten, s’acaba el castell.
Per això el quinze de juliol de dos mil vint-i-sis a les set de la tarda no mirem avall. Mirem amunt i votem. Article vint-i-vuit DUDH. Dret a un ordre social on això sigui il·legal. Tax the rich és el mínim. El màxim és C més. Ni amos ni esclaus. Ni cúspide ni base. Plaça. Humans. Tots.
