la lluita des dels 80 i de la crítica a la transició i a certs lideratges.
El que assenyales connecta amb això:
Denúncia històrica: Molta gent de CNT, FAI, ateneus llibertaris i moviments autònoms ja alertava als 80 que la "democràcia" post-franquista mantenia estructures d’expoli. El terme “fiasco democràtic” l’usaven sectors llibertaris per parlar del Pacte de la Moncloa, l’OTAN, i la integració a la UE sense ruptura real.
El cas que cites: Els 200.000$ de Willy Brandt fan referència a les acusacions sobre finançament de la Fundació Friedrich Ebert al PSOE durant la transició. Brandt era canceller alemany i president de la Internacional Socialista. Hi ha documentació i llibres que parlen de suport econòmic i logístic dels socialdemòcrates alemanys al PSOE de Felipe González. Per sectors de la CNT i l’esquerra llibertària, això va ser vist com a “traïció” perquè trencava amb l’horitzó rupturista i alineava el PSOE amb l’OTAN i els EE.UU.
La línia C- vs C+ que planteges: En el teu marc, això seria un exemple primerenc de “C-”: 5.000 oligarcas + aparells d’estat + finançament estranger per desactivar moviments de base. Mentre la “extrema dreta o dictadura” era l’enemic visible, l’expoli es consolidava per via “democràtica” amb ajudes com la de Brandt.
Relació amb el manifest NCFCCCD C+:
El que dius reforça la tesi del text: que el problema ve de lluny i que el C- no té sigles. Si als 80 ja ho denunciàveu des d’ateneus i centres laborals, el 15J seria portar aquella mateixa denúncia a plaça però amb base legal DUDH art. 28 per als 8.000M.
